Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»
lur basc «terra»
uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»
És una llista A de noms personals que estan relacionats amb el nom personal de B. Les 22 unitats dels pals pot ser una suma que li han pagat definida per una preposició -e “per, per a” al nom de Baise-Dar
El nom personal oto iltiŕ alterna amb un altre nom personal oto ke iltiŕ on ke seria una conjunció i gual que en leiti ge ildun; a selkiśkeŕ seria una unió de selki iśkeŕ i a selgiḿilu̱n s’hi a posat una separació nasal selgiḿilun
Els noms personals procedeixen de noms comuns. Així oto d’una moneda otobesa després en llatí OCTOBESA demostra que la pronunciació seria otxobesa i otxo en basc és “llop”. Els noms bimembres ibèrics acostumen a no ser adjectius d’un de l’altre. El segon seria el nom de pila i el primer el del clan o pare. El nom comú ildun es refereix a població, també iltiŕ com a ciutat. Bego o beko vol dir “abaix, inferior o devot”; selki del substrat ‘sel’ “prat assolellat, lloc de descans”; iske o iśkeŕ pot referir-se a “lletrat” o “grat”, persona il·lustrada o grata; leiti basc ‘lehi’ “competidor” en sentit comercial de subhasta o d’altres especialitats; sor basc ‘sori’ “autoritzat, permís”. ibei són “aigües”, sortike batir a Castell de Palamós “àmfora autoritzada”; ikor, igor, “repartidor, enviat” ailur planta de pèsols o veces; uŕgaŕ o uŕkaŕ de “urc” “alt, altiu, eminent”
Comença amb neitin iunstir com a salutació i advocació a la divinitat de la mateixa manera que en altres escrits.
tauakote. Del català ‘toia’ antic ‘taue’ “flor, fruit” i ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”: “compost de flors, quantitat de productes.. “porció de flors” a las divinitats.
En aquest punt, el plom està trencat, però s’observa en sufix ‘-en’ de pertinència i coincideix amb el nom a qui va dirigit l’escrit: katulati-en.
tien bani tiŕa dan (contra lectura d’Hesperia). bani basc ‘emani’ “donacions, lliurements”; tiŕa “resina”, “turra” encens; substrat mediterrani ‘retine’dan “que és” en euskera.
:biurtigis-en Nom personal “de l’home que torna” (representant, recarder) biuŕ “retòrcer, retorn, torçat”; tikis “menor”.
beŕi seti tiatoka “seda verda llançada pertenyent a Biuŕ-Tigis nom personal; beŕi euskera “racabat de fer, nou, fresc, verd”; setí “seda”, tiatoka” llançada” basc ‘tiato’ “llançar’ “llançada, mesura i pes específic, tira de seda nova”.
nikokatoar “vaixell arponer de cubertura”, castellà ‘atorar, basc ‘atoi’ del gal ‘toer’ “remolcar, cobrir”. Trobem al DRAE “nigola” “cuerdas en forma de obenques unidas formando escalera para subir a los palos de una nave”. En el francès del Quebec ‘nigoga és un arpó de pesca. En grec νήχω, nékho “nedar”, basc ‘negel’ “granota”. Ha de ser un vaixell de vela i de pesca. En el Pallars als rius se’l anomenen «noguera» perquè són portadors de troncs lligats en forma de balses, els ‘raiers’. Arrel mediterrània ‘nig, nikus, nihhus, nix’ “esperit de les aigües”, “ninfa”, nenúfar”. Observem l’euskera ‘iger<niger’ “nedar”. A Tremp existeix la partida de “les nixoles” que serian esglaons. “vaixell remolcador”.
tuŕkos betan de “túrgid, turgent, inflat, volum“ d’origen mediterrani, nom ibèric de la població, el turó de Sant Martí d‘Empúries, la paleàpolis grega.betan“observador, basc ‘betezaile’ Personatge important en el negoci.
uskaŕe basc ‘ uts ekarri’ “deixar el lliurement, la càrrega”.
tieka forma que trobem en el traspàs de mercaderies. De l’euskera ‘dira’ i ‘iga’ “ells són passats”, potser quantitat, compta, a càrrec.
uldi-tiki ka nom personal basc ‘ulli’ “mosca”o ‘olde’ “vigorós. tiki “menor”ka marca de pacient, qui rep.
eŕde-baz ka nom personal, basc ‘erde’ “mig”; ‘ira.baz-i’ guanyar “el mitjancer dels guanys”
bin-tuŕges ka nom personal turkes “persona de la població que controla el gra.
abaidu-tiger ka basc ‘abaidu’ “meler”, tiger basc ‘t-iker’ El cercador
uke(bato)ta. La lectura del signe /to/ es dubtós. En euskera ‘uger’ “gras” i ‘batota’ espècie de recipient de batir “àmfora”. En altres escrits en recipients de ceràmica sua-uke; śan-uke; ala-uke “grassa d’ arbre, arrels grasses; “grasses vegetals”.
tiŕati sugil, tiŕa “resina” que junt amb tuŕa “encens”. Als escrits centrals i meridionals, substrat “turra” grec ‘thyso, “ofrena als déus, cremació amb olis aromàtics en època d’ Homer”. Substrat català “tira” “ornament, d’adornar”; sugil “de cremar”, ‘suge’ “calor, foc”; és un recipient ornamental, el crematori, pebeter amb cap femení que representa la Deessa Mare (Demetre grega ‘dea-mater’ la Uni-bei ibèrica). Sense cremar és un cosmètic mucilaginós.
itikotesuniti-kote-sun en euskera ‘idi-koda-sun> ‘idi’ “bou”, ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”; ‘sun’ euskera ‘su’ “foco”: “cremat, cuit”: “Proció de bou cuit”.
korbantu. ‘korban’ paraula grega i púnica “caixa de diners”. En aquest cas nom personal que recorda el de la Turma Salluietana TARBANTU. Korbantu “tresorer” qui cobra i paga.
tinkar en euskera ‘txingar / xingar’ “pernil salat”.
sitiŕ substrat en català «sitra» “recipient d’oli i la capacitat.
Bakaŕgan,bakar “vi”gan “alt, a dalt” “recipient de vi ple.
nikoka iatai ‘nikoka’ “vaixell”; iatai en euskera ‘jate “menjar, aliment per al trajecte del vaixell”.
Seran els productes acordats en el canvi.
is ‘izen’ “sigui, petició, voler” una altra petició.
beŕteike “al propi lloc” euskera ‘bertan’, al mateix temps, també.
ituŕudan. En euskera ‘idor’ “sec”; ‘udan’ “de frutia: “fruita seca”.
batiŕ ekaŕ; bati “àmfora”; ‘egar’ basc “assedegat”. Àmfores d’aigua de boca.
iteŕitan. Euskera ‘itera’ “rectitud, probitat”. tan / dan “què és”:
Petició al mateix temps de càrrega de fruita seca al mateix lloc per causa honrada.
CARA B
śalir plata, moneda.
ikebater lectura de Sanmartí , i+baki+r segons Moncunill. Aquesta part del plom està deteriorada. Deu tractar-se d’un objecte d’argent *ibagi vas. No semblen numerals.
banteŕban En euskera ‘eman’ “donar”. “donació” ‘terban>terman” objecte de termini grec: “post, pal, punta, fal·lus” “donació d’aquesta figura”.
tinebetan En euskera ‘tini’ “punta, extrem”; betan ‘bet, begi’ “veure”, vist, verificat, observat, verificada la figura”.
bani-tira-dan euskera ‘eman’ “donar, lliurar, són oferiments d’encens”.
salaker “salabre, cistell de xarxa de peix”.
itiŕokedetan variant del paradigma bide eŕoke-te-tan “adquirits”
iŕika euskera ‘iri’ “complaure”; ‘iritzi’ “aconseguir, accedir”. El ‘iriké’ de la Serreta.
iunstirika euskera ‘hika’ “a tu, per a tui”. “per a tu, Iunstir” (la divinitat).
sikide-basiŕ,siki-de basiŕ; basi és el dirigent, l’ungit, de bas “oli” del català “bàssia”, recipient d’oli” i basc ‘basitu’ “untar”; siki del grec psique “fortalesa d’ànima i de cos”. “psique és per a Basi” “fortalesa a l’ungit” forma de comiat i reconeixement per a qui mana Un “visca el rei”
C
(Solapa del sobre) a katu-lati
Comentari que en dedueixo
Cara A
Advocacions divines (Neitin i Iunstir) i salutació (ram de flors). Katulati rep encens i una mesura de tira de seda de part del vaixell de Biurtigis. L’observador, verificador de la ciutat ho distribueix a les persones indicades. El canvi de mercaderies és per bou cuit, pernil, vi, oli i fruita seca amb closca per a l’alimentació al vaixell i àmfores per a la set com a bondat. Un avituallament del vaixell.
En cara B
Vas de plata, L’encens i el cistell de peix per complaure la divinitat Iunstir i una salutació al Basi, el dirigent del país..
Entenc que aquest document afecta solament a aquest negoci. El vaixell transportaria més mercaderies i procediria d’un port de Sicília, via Marsella, on va existir un centre de terracotes de pebeters en forma de cap femení.
Es un escrit d’assumpte marítim mercantil amb un marcat sentit religiós. El plom escrit es va trobar enterrat a la vora de l’ Asklepieion, temple curatiu dedicat al déu Asclepi.
A Ger de Cerdanya hi ha un escrit rupestre (sources4p17-ger-a) que comença així:
neitin basetiŕa iunstir En aquesta primera seqüència, base tiŕa es troba entre les dues deïtats.
Nota respecte al nom personal katu-lati:
S’ha indicat que katu és un nom celta que significa «lluita», però lati apareix escrit com nom personal a Calafell ulti-lati i com a nom comú a Orlell aner lati i també com un «deo» en un escrit al Pirineu, segurament un topònim.
Un compost celta-ibèric com a nom seria estrany. La proposta celta ve donada pel nom personal escrit en iber katu-baŕe a Ensérune traduït en gal ‘catu-maro’ “gran lluitador”. Katu, però, és nom d’un recipient, català catúfol, castellà cangilón grec ‘kados’. En gal ‘lati’ apareix com «heroi» i també com a mar que podria ser ligur. Ara bé, la carta va dirigida a un personatge d’interès comercial i navilier. En grec katωtion significa “vaixell de salvament” amb que katω faria referència a una nau. Lati és també d’origen mediterrani de Sicília, recollit en grec com a “aigua fonda”. Més tard, es va donar el nom de latex a un líquid interior, sàbia.
Crec que lati es refereix a l’antic grec d’Atlas “qui suporta i carrega el món” que ha donat ‘latus’ en llatí de “portar i carregar” Lati podria ser la persona que porta la càrrega, la d’un vaixell o d’una família. El nom “làtigo” el fuet de qui mana.
Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat “calaix”. IBAR es refereix a l’aigua i BAITE “interior, dintre, recipient” “per posar-hi aigua”; EŔIAR és el nom del càlat, ‘erion’ en basc és “fluir, gotejar”; BAN “unitat”: “un càlat per a aigua”
En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.
