Categoria: Undikes

Transliteració de Noemí Moncunill en sistema dual

Transliteració segons Hesperia

]tin:iunstir:dau+godeka [

dieśnitiŕadan:biuŕdigise:[

beŕisetidiadoka:nigokadoar[-]bai:

tuŕgosbetan:uskaŕe:dieka ultidikan:

eŕdebaśka:binduŕgeska : abadutigerka:uge ++ta:tiŕadisugil:itigodesun gortinde: tiekaa:sitiŕakaŕga+:nigogaiadai is:beŕdeige:iduŕudan:lebosba[?]itan[

batiŕ[e?]kaŕ[-]ideŕitan du

śalir:i[-]ba[—]:bandeŕba

n: tinebeda[3 4]n:itide++da[

salager:idiŕogedetan : iŕ+[

ka:iunstirika:sigide:basir[

katulatien

CARA A

Comença amb neitin iunstir com a salutació i advocació a la divinitat de la mateixa manera que en altres escrits.

tauakote. Del català ‘toia’ antic ‘taue’ “flor, fruit” i ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”: “compost de flors, quantitat de productes.. “porció de flors” a las divinitats.

En aquest punt, el plom està trencat, però s’observa en sufix ‘-en’ de pertinència i coincideix amb el nom a qui va dirigit l’escrit: katulati-en.

tien bani tiŕa dan (contra lectura d’Hesperia). bani basc ‘emani’ “donacions, lliurements”; tiŕa “resina”, “turra” encens; substrat mediterrani ‘retine’dan “que és” en euskera.

:biurtigis-en Nom personal “de l’home que torna” (representant, recarder) biuŕ “retòrcer, retorn, torçat”; tikis “menor”.

beŕi seti tiatoka “seda verda llançada pertenyent a Biuŕ-Tigis nom personal; beŕi euskera “racabat de fer, nou, fresc, verd”; setí “seda”, tiatoka” llançada” basc ‘tiato’ “llançar’ “llançada, mesura i pes específic, tira de seda nova”.

nikokatoar “vaixell arponer de cubertura”, castellà ‘atorar, basc ‘atoi’ del gal ‘toer’ “remolcar, cobrir”. Trobem al DRAE “nigola” “cuerdas en forma de obenques unidas formando escalera para subir a los palos de una nave”. En el francès del Quebec ‘nigoga és un arpó de pesca. En grec νήχω, nékho “nedar”, basc ‘negel’ “granota”. Ha de ser un vaixell de vela i de pesca. En el Pallars als rius se’l anomenen «noguera» perquè són portadors de troncs lligats en forma de balses, els ‘raiers’. Arrel mediterrània ‘nig, nikus, nihhus, nix’ “esperit de les aigües”, “ninfa”, nenúfar”. Observem l’euskera ‘iger<niger’ “nedar”. A Tremp existeix la partida de “les nixoles” que serian esglaons. “vaixell remolcador”.

tuŕkos betan de “túrgid, turgent, inflat, volum“ d’origen mediterrani, nom ibèric de la població, el turó de Sant Martí d‘Empúries, la paleàpolis grega.betan“observador, basc ‘betezaile’ Personatge important en el negoci.

uskaŕe basc ‘ uts ekarri’ “deixar el lliurement, la càrrega”.

tieka forma que trobem en el traspàs de mercaderies. De l’euskera ‘dira’ i ‘iga’ “ells són passats”, potser quantitat, compta, a càrrec.

uldi-tiki ka nom personal basc ‘ulli’ “mosca”o ‘olde’ “vigorós. tiki “menor”ka marca de pacient, qui rep.

eŕde-baz ka nom personal, basc ‘erde’ “mig”; ‘ira.baz-i’ guanyar “el mitjancer dels guanys”

bin-tuŕges ka nom personal turkes “persona de la població que controla el gra.

abaidu-tiger ka basc ‘abaidu’ “meler”, tiger basc ‘t-iker’ El cercador

uke(bato)ta. La lectura del signe /to/ es dubtós. En euskera ‘uger’ “gras” i ‘batota’ espècie de recipient de batir “àmfora”. En altres escrits en recipients de ceràmica sua-uke; śan-uke; ala-uke “grassa d’ arbre, arrels grasses; “grasses vegetals”.

tiŕati sugil, tiŕa “resina” que junt amb tuŕa “encens”. Als escrits centrals i meridionals, substrat “turra” grec ‘thyso, “ofrena als déus, cremació amb olis aromàtics en època d’ Homer”. Substrat català “tira” “ornament, d’adornar”; sugil “de cremar”, ‘suge’ “calor, foc”; és un recipient ornamental, el crematori, pebeter amb cap femení que representa la Deessa Mare (Demetre grega ‘dea-mater’ la Uni-bei ibèrica). Sense cremar és un cosmètic mucilaginós.

itikotesun iti-kote-sun en euskera ‘idi-koda-sun> ‘idi’ “bou”, ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”; ‘sun’ euskera ‘su’ “foco”: “cremat, cuit”: “Proció de bou cuit”.

korbantu. ‘korban’ paraula grega i púnica “caixa de diners”. En aquest cas nom personal que recorda el de la Turma Salluietana TARBANTU. Korbantu “tresorer” qui cobra i paga.

tinkar en euskera ‘txingar / xingar’ “pernil salat”.

sitiŕ substrat en català «sitra» “recipient d’oli i la capacitat.

Bakaŕgan, bakar “vi”gan “alt, a dalt” “recipient de vi ple.

nikoka iatai ‘nikoka’ “vaixell”; iatai en euskera ‘jate “menjar, aliment per al trajecte del vaixell”.

Seran els productes acordats en el canvi.

is ‘izen’ “sigui, petició, voler” una altra petició.

beŕteike “al propi lloc” euskera ‘bertan’, al mateix temps, també.

ituŕudan. En euskera ‘idor’ “sec”; ‘udan’ “de frutia: “fruita seca”.

lebos-baitan ‘baita’ “propi d’ell” grec ‘lepos’ “costra, beina, embolcall closca”; (fruita amb closca).

batiŕ ekaŕ; bati “àmfora”; ‘egar’ basc “assedegat”. Àmfores d’aigua de boca.

iteŕitan. Euskera ‘itera’ “rectitud, probitat”. tan / dan “què és”:

Petició al mateix temps de càrrega de fruita seca al mateix lloc per causa honrada.

CARA B

śalir plata, moneda.

ikebater lectura de Sanmartí , i+baki+r segons Moncunill. Aquesta part del plom està deteriorada. Deu tractar-se d’un objecte d’argent *ibagi vas. No semblen numerals.

banteŕban En euskera ‘eman’ “donar”. “donació” ‘terban>terman” objecte de termini grec: “post, pal, punta, fal·lus” “donació d’aquesta figura”.

tinebetan En euskera ‘tini’ “punta, extrem”; betan ‘bet, begi’ “veure”, vist, verificat, observat, verificada la figura”.

bani-tira-dan euskera ‘eman’ “donar, lliurar, són oferiments d’encens”.

salaker “salabre, cistell de xarxa de peix”.

itiŕokedetan variant del paradigma bide eŕoke-te-tan “adquirits”

iŕika euskera ‘iri’ “complaure”; ‘iritzi’ “aconseguir, accedir”. El ‘iriké’ de la Serreta.

iunstirika euskera ‘hika’ “a tu, per a tui”. “per a tu, Iunstir” (la divinitat).

sikide-basiŕ, siki-de basiŕ; basi és el dirigent, l’ungit, de bas “oli” del català “bàssia”, recipient d’oli” i basc ‘basitu’ “untar”; siki del grec psique “fortalesa d’ànima i de cos”. “psique és per a Basi” “fortalesa a l’ungit” forma de comiat i reconeixement per a qui mana Un “visca el rei”

C

(Solapa del sobre) a katu-lati

Comentari que en dedueixo

Cara A

Advocacions divines (Neitin i Iunstir) i salutació (ram de flors). Katulati rep encens i una mesura de tira de seda de part del vaixell de Biurtigis. L’observador, verificador de la ciutat ho distribueix a les persones indicades. El canvi de mercaderies és per bou cuit, pernil, vi, oli i fruita seca amb closca per a l’alimentació al vaixell i àmfores per a la set com a bondat. Un avituallament del vaixell.

En cara B

Vas de plata, L’encens i el cistell de peix per complaure la divinitat Iunstir i una salutació al Basi, el dirigent del país..

Entenc que aquest document afecta solament a aquest negoci. El vaixell transportaria més mercaderies i procediria d’un port de Sicília, via Marsella, on va existir un centre de terracotes de pebeters en forma de cap femení.

Es un escrit d’assumpte marítim mercantil amb un marcat sentit religiós. El plom escrit es va trobar enterrat a la vora de l’ Asklepieion, temple curatiu dedicat al déu Asclepi.

A Ger de Cerdanya hi ha un escrit rupestre (sources4p17-ger-a) que comença així:

neitin basetiŕa iunstir En aquesta primera seqüència, base tiŕa es troba entre les dues deïtats.

Nota respecte al nom personal katu-lati:

S’ha indicat que katu és un nom celta que significa «lluita», però lati apareix escrit com nom personal a Calafell ulti-lati i com a nom comú a Orlell aner lati i també com un «deo» en un escrit al Pirineu, segurament un topònim.

Un compost celta-ibèric com a nom seria estrany. La proposta celta ve donada pel nom personal escrit en iber katu-baŕe a Ensérune traduït en gal ‘catu-maro’ “gran lluitador”. Katu, però, és nom d’un recipient, català catúfol, castellà cangilón grec ‘kados’. En gal ‘lati’ apareix com «heroi» i també com a mar que podria ser ligur. Ara bé, la carta va dirigida a un personatge d’interès comercial i navilier. En grec katωtion significa “vaixell de salvament” amb que katω faria referència a una nau. Lati és també d’origen mediterrani de Sicília, recollit en grec com a “aigua fonda”. Més tard, es va donar el nom de latex a un líquid interior, sàbia.

Crec que lati es refereix a l’antic grec d’Atlas “qui suporta i carrega el món” que ha donat ‘latus’ en llatí de “portar i carregar” Lati podria ser la persona que porta la càrrega, la d’un vaixell o d’una família. El nom “làtigo” el fuet de qui mana.

Antoni Jaquemot

Setembre 2024

És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.

Cara A

Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi aŕebe’ basc ‘arau’ “ordre” del Basi, de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència. ‘aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘aŕe’ “aquí”; aŕebe. “aquí sota, ordre. En aquest plom l’Ungit estableix normes.

‘ebaŕikame duigesiŕa boŕste abaŕgeboŕste teŕtiŕs “Donació d’una sitja ajustada a cinquanta cinc tertiaris de blat d’espelta.

‘Baidesbi Leitekeŕu’ “dues tenalles pròpies per la subhasta.
‘taŕbeli oŕku timoŕ bardazko anbeiku. Vint tibors especials per als residents dels boscos i muntanyes d’una barda (mesura de blat) antiga.

‘Baidesir salduko kule tabeŕku ke. recipient del mercat de la ciutat de Tàber i

‘Bikltiŕste eŕezu kotibanen’. còtila de segó negre de la doble ciutat.
‘Eberka tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez salduki leŕku l(.) Dos recipients d’una partida de bon blat trillat de Biur-Tanez per abundó del mercat

Cara B
‘bataŕun atabager abazager “La soletat sense pare, la mare es nota”

‘Tasbeŕiun erna borakau’.”llavor de planter per espigues

Raonament:

Cara A

‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc ‘are’ “aquí sota”.
‘Ebaŕikame’. basc ‘emari’ “donació “; kame’ “fons, pou, sitja”.
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui, doi’ “ajustar”; ‘siŕa’ basc ‘zira-urri’ “blat d’espelta'”.
‘Boŕsteabaŕgeborste’ borste ‘en basc “cinc”; abaŕ=’amar’ “deu”: “cinc deus (i) cinc= cinquanta cinc.
‘Teŕtiŕs’ mesura en tercis, tritos.
‘Baidesbi’ ‘bi’ “dos”; ‘baíd’ substrat mediterrani “recipient, mesura!”.
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Keŕ’ en basc ‘-kera’ “manera de”.Lei, leite, en basc ‘lehia’ fa referència a “competència” segurament “mercat”, “manera de mercat, mercadejar”
‘Taŕbeli’.Nom d’una ètnia situada a Aquitània, de ‘tara’ “bosc”, i ‘bel’ “muntanya, cap, residents dels boscos i muntanyes”
‘oŕku’ basc ‘orgei / ogei’ “vint”.
‘timoŕkir’ tibor, recipien”, kir’ basc ‘kiri’ “en ordre, específic, especial”
‘Bardazko’ “collita procedent d’un camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘anbiola’ “temps antic”.
‘Baidesir’ “recipient propi de gra”.
‘Salduko’ Saldu>sallu’ basc ‘saldu’ “mercat, compra-venda”. Noms de poblacions: Salduie, Salduba.
‘Kule tabeŕku ke’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “lloc rodó encerclat, ciutat” Culla, Cullera, ‘tabeŕku “procedent de Tàber”, una població; ‘ke’ “i”.
‘Bikiltiŕste’’biki’ basc ‘biki “doble”; ‘iltiŕste’ “la ciutat”: de la doble ciutat” (Puig de Sant Andreu i l’Illa de’n Reixac).
‘Eŕezu’ basc ‘erres’ “segó, embolcall de gra, pa negre” .
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘eber’ “tallar, apartar, partida”. .
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’basc ‘tas-un’ “qualitat, bo, bona”; ‘galir’ “blat”.
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora, raser, cosa trillada, triada.
‘bati-bi’ “dos fondals” recipients, del grec ‘bathys’;‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Salduki’ ‘sallu’ basc “mercat”; lloc de mercat”.
‘leŕku’ basc ‘leher’ “abundant, curull”.
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.

Cara B

‘bataŕun’ basc ‘batarun’ “la soletat” ‘ata’ basc ‘ata’ “pare”; ‘bageba’ basc ‘bager’ “sense”; ‘abaz’ basc ‘amaz’ “per la mare”; ‘ager’ basc ‘ager’ “notori, visible”‘.
‘Tasbeŕiun’. ‘tas’ “tas” herba”; ‘beŕi’ “nou, nova”, ‘tasbeŕi’ “planter”;; ‘erna’ basc ‘erne’; “llavor”; ‘boraga-u’ substrat “‘moraga” manat d’espigues”; ‘-u’ marca de datiu “per / per a”

Setembre 2024
Antoni Jaquemot

Text ibèric transliterat:

] biŕ bilostanez batir ibeitike batir bilos kate un
] n auŕbim batir sortike batir unŕ bati bi talsko kate
] bilosbim batir lakuaŕgis batir unŕ bati bi bele ztaŕ kate
] unŕ batibi ybaŕkis batir adintanez batirs tankoka
] zkabai batibi agirtibaz batir belezbedi batiŕ kayi kate
] irika golbiŕ [ ] be [ ] bakontekeŕ
] unŕ bati[i ]beitike batirti

Noms personals seguits de noms comuns amb ‘batir’
bilostanezbatir ibeitikebatir
aurbimbatir sortikebatir
i ] beitikebatirti (aquest darrer amb sufix ‘-ti de plural’)

Noms personals seguits amb batir
agirtibazbatiŕ belezbedibatiŕ
bilosbimbatir lakuaŕgisbatiŕ
ybarkisbatir adintanezbatirs

(11 batir junt amb 5 batibi)

Noms personals amb sufixos
Bilosbazkate
Bele ztaŕkate

Noms comuns amb sufixos
talskokate
tankoka
kayikate

El plom està trencat per la banda esquerra i per la part central, en conseqüència hi manquen signes. Almenys quatre per l’esquerra. La interpretació serà parcial, però ens dóna la idea del seu contingut.
El signe I amb circumflex a dalt i a baix, és una pronunciació d’una vocal nasal que ha der /UN/ segons l’alfabet de Ger que escriu el signe /I/ junt amb amb el signe /U/ i el signe /N/. La pronunciació és UN o UM. A la segmentació UNŔBATIBI segueix la seqüència BAIBATIBI que es pot separar ‘bai-bati-bi’ o sigui “dos recipients o dues embarcacions”. Un ‘bai’ pot ser un tipus de recipient. Un ‘baikar’ és un “bol”. BATI del grec BATIAKE significa “copa” i en llatí BATIOCA També una PÀTERA, safata, plat o una mena d’embarcació, com BATELL / BATEAU”; unrbatir ens dóna la clau d’una “urnabatir”, una urna equival a mitja àmfora de capacitat”; ibeitike batir, de ibei “per aigües”, és una àmfora d’aigua, mesura de capacitat de 26 litres; una sortike batir, sor basc ‘sorki’ arpillera; baibati bi són dos concs d’àmfora una mena de plat fons amb dues nanses, bi 2. L’escriba hi posa ‘m’ en lloc de ‘n’ davant de ‘b’ en (auŕbinbatir>auŕbimbatir). El signe Y és també nasal ajudat amb /U/ o /A/.

La semblança sonora amb UNŔBATI seguit d’un repetit també KATE podria servir per convertir l’escrit en frases memorístiques per la rima que fa la lectura.
KATE basc “per o per causa de”; IBEI fa referència a “aigües, estany d’aigües tranquil·les” també per mesurar la capacitat d’àmfores, UNDI al plom d’Empúries, pot referir-se a aigües que es belluguen, que fan ones, mar,

Elements claus: TALSKO del preromà “tascó, punta, espasa, tallant” de “tascar, espadar el lli”

‘KOLBIŔ’ de ‘kol’ grec ‘kolpono’ “arrodonir, inflar, golf” substrat kuleo, “colló”: recipient rodó, una mena d’embarcació?
TANKO preromà “tancar, fixar”. KAYI>kani. Basc ‘kani’ “estopa”. BAI preromà “conc, recipient”. Molts dels noms de recipients ceràmics són d’origen grec.

La part llegible de l’escrit donaria aquest resultat:

“…recipient (golbiŕ). àmfora d’aigua de Bilos-Tanez. per causa o ordre de Bilos-Baz un….
àmfora d’aigua (capacitat fixada) d’Auŕ-Bin (nom femení). àmfora amb arpillera y dues mitges àmfores per ser tasconada
àmfora de Bilos-Bin i de Laku-Aŕgis per causa de Belez-Taŕ
Dues mitges àmfores de Ybaŕ-Kis i d’Adin-Tanez per causa de tancar.
Dues àmfores de conca d’Agiŕti-Baz i de Belez-Bedi per ser estopada”

Es repeteix, separat per manca de text, ‘unŕbati’; ‘kolbiŕ’; ‘ibei’ i un nom propi Bakon-Tekeŕ.

Antoni Jaquemot

Octubre 2024

A

nalbesosin
lakun uŕalaśkaŕ
akaśtikeŕ siken+++

aŕtakalebalkeaŕ++
+talon

B
sikounin
ilakotinebatan
abatulkatuŕabaniu

A

Nalbe-Sosin lakun; Uŕ-Alaskaŕ; Akaśtiteŕ; Siken+++; Aŕta-Kale; Balke-Aŕ++

talon

Són noms personals d’origen iber, excepte lakun nom comú i talon; lakun fa referència a la terra, persona ibèrica, no lligada a l’estat de Roma o Grècia; talon seria grec de ‘talan’ que suporta, pateix o té un pes al damunt o responsabilitat. «persones anunciades responsables»

B

Siko-Unin; nom personal; ilakotin basc ‘hi-lako-tin’ «que és com tu, tu també»; ebatan basc ‘eban’ «tallar sentenciar, sentència»; abatulka «branca de tulsi, alfàbrega santa, que es creia que anava contra esperits malignes tuŕa ban, «un timó» mena de farigola d’encens; iu «així sigui» equivalent a la forma ḿi d’altres escrits.

«Encens d’alfàbrega per les persones anunciades»

No seria una tabula defixiones, sinó al contrari. Un desig de superació .

Antoni Jaquemot

Febrer 2022

Lectura dels signes segons l’estudi de Joan Ferrer i Jané

TITIBIAŔBIBI  en la part alta de la imatge

BABAR KIKIBI ISAR  en la part baixa de la imatge escrit invertit

Proposta de segmentació

TITIBI AŔBIBI BABAR KIKIBI ISAR

Proposta de desxiframent

“Flors de nap, tiges de mongeta temporada”

Estació de plantar flor de naps i tiges de mongetes

Raonament del desxiframent:

‘aŕbi’ basc “nap”

‘titi’ basc “pit, mugró, flor”

‘bi’ “dos” forma de plural (més d’un)

‘babar’ basc ‘babarrun’ “mongeta”

‘kiki’ basc ‘kikilu’ “tija”

‘isar’ basc ‘isar / izar’  “estrella, temporada, estació”

Antoni Jaquemot

Gener 2022