Categoria: Toponímia

És un repàs dels topònims estudiats per Joan Coromines on hi faig algunes consideracions i aportacions seguint les entrades de l’Onomàsticon (1). Indico les coordenades de les ubicacions segons el mapa del Google.

Descarto els topònims que semblarien preromans com:

AULÀS “aulars, alzinars” coordenada 42.27426,0.80219

AVEDOGA “avetoga, lloc d’avets”. Ara no n’hi ha. L’AVEDOGA D’ADONS és un cim número 257081001

LES NIXOLES 42.2571,0.795715 partida al camp de Sapeira. Potser de “nigoles, graons”(2)

NOGUERES, rius, de *nauguera “rius de navegar, els rais”.

SUSTERRIS, 42.22407,0.94571 “Sota terra, congost”, nom donat a les coves que s’hi troben.

SUTERRANYA poble.42.15165,0.95347. Existeix la cova “Suterranya” a Xert, Maestrat (3). El nom d’aquesta població de la Conca de Tremp podria tractar-se del camp de sitges d’un jaciment descobert al tros de Sant Jaume, un poblat habitat des del neolític, després ibèric i romà, anys del -218 al 476 que va quedar soterrat entre ca l’Antiti i el riu d’Abella (4)

TREMP. 42.16771,0.89494 Documentat a l’Acte de Consagració de la Seu d’Urgell “núm.287 Sancte Marie ad Trimplo” faria referència a un antic temple del lloc. En Joan Coromines indica que la forma “ad Trimplo” ve a dir “allà on hi ha trimplo”. El gentilici és “trempolins”. Vista l’evolució del nom “temple” que ve del llatí “témpore>témpole>temple, el topònim conservaria la r inicial en metàtesi i mantindria la l evolutiva que seria epentètica. No crec, com especula Coromines, un origen sorotàptic relacionat amb aigües. En un inici el “temple” no seria un edifici, sinó un lloc sagrat de contemplació no necessàriament cristià. (5)

Topònims preromans

ADONS 42.33345,0.82871 Com diu en Coromines procedeix de ATA-ONDOSU “gairebé a la vora del port, el Portús”. En basc ‘ata / ate’ “porta, port” i ‘ondo’ “al costat”

ARANSÍS 42.08586,0.95512 Podria coincidir amb el basc ‘arantza’ “espina”, però sabent que està al costat de Sant Miquel de la Vall podria relacionar-se amb ‘aran’ “vall” i “sís” en basc ‘zitz’ que significa “columna o tija” potser alguna antiga torre de guaita.

ARBUL 42.14125,0.79133 Marededéu d’Arbul, Arbul Priu i l’Arbul del Llop al costat de la partida de “lo Planell”. Possible que provingui de *ARABUL “pla rodó” El lloc també se’n diu “les Eroles” (6)

BASTURS 42.15255,1.01239 document antic BASTURCI ‘bas-turki’; turki, nomibèric, es relaciona amb noms de ciutats com arke-turki, probablement Castellciutat, Urgell, LA-TURKI seria Lladurs. bas surt escrit en iber sobre ploms de transferència de productes, en aquest cas l’oli. Una “bàssia” és un recipient d’oli i en basc ‘basitu’ vol dir “untar”. Actualment a la zona hi ha unes oliveres especials que només es fan al Pallars (7). BAS-TURKI seria “ciutat de l’oli”

BISCARRI 42.09519,1.09661 en basc significa “llom”. Població sobre el llom llarg de la muntanya

GAVET 42.12356,0.92036 Aquest topònim recorda les gaves pirinenques de vessant atlàntica, estretes i fondes, semblant on està situat aquest poble sobre el barranc del riu de Conques, un gorg. Gavet és preromà indoeuropeu.

ISONA 42.11821,1.04524 nom que en època romana surt escrit AESO, pot ser de ‘ad-Eso’ “cap a Eso”. La llegenda de la moneda ibèrica del lloc ens diu que el nom era eśo (8). ‘ezo’ en basc significa “humit” que denominaria el territori per les aigües freàtiques que fan brollar les fonts. Té la mateixa etimologia que la variant ieśo, Guissona, per la mateixa riquesa de les aigües. En el sistema combinatori de l’escriptura ibèrica observem com ieś forma part de la-ieś-sken “laietans” per les riquesa d’aigües del Baix Llobregat com deia Aviè.

LLARÀS 42.31661,1.0512 basc ‘laratz’. “Terreny erm, en guaret”. En Coromines es decanta per un origen cèltic de ‘lara’ “muntanya plana” en lloc de “llars, cases”. És anomenada també “pleta verda”. Muntanya plana i arrodonida (9)

LLASTARRI 42.31510,0.76885 en basc ‘lastari’ “lloc on se separa la palla quan es trilla. L’era.

LLEPÓS 42.26459,0.78445 obac barranc. Del preromà indoeuropeu “llepar”. Llatí ‘lambere’ “llepades, deixes que arrossega el barranc” semblant als “llaus” barrancs del territori (10)

LLORDÀ 42.11319,1.08181 castell probable de *ILURDA, la forma accentuada vindria llatinitzada com procedent d’ILURDA “ciutat elevada, com ILURO ‘Ilturo’ a Burriac, que passà com a ciutat ex-novo a Mataró com Alarona. També OLORDA a Barcelona Baix Llobregat

NERET 42.52364,0.86149 Serra dels Nerets i jaciment arqueològic. És un fitònim ‘rhododendron ferrugineum’ també dit “talabard”

ORCAU 42.16281,0.98073El mestre Coromines ja va indicar la coincidència amb el basc ‘orkatz’ “cabirol” que en aquest cas veiem com es compleix el final ‘-z’ amb la vocalització natural catalana en ‘-u’

ORRIT 42.25623,0.74191tenim SUERT basc ‘zubíriti’ “vora el pont”. ‘órriti’ seria “a tocar (el riu)”. En basc ‘horri’ significa “prop de”. Es va creure que una moneda ibèrica amb llegenda ore, procedia d’Orrit. Els numismàtics, però, la posen entre el Bages i l’Osona. Veiem com Manresa era MINORISA de ‘Mente Orisa’ “fortalesa d’Orisa” (11)

PALLARS entra dins de la sèrie escrites en les diferents consonants “b/ p / m”: “bal / pal / mal/” : bala, balla / pala, palla / mala, malla” amb el significat de “pedra, muntanya” (12)

SANAT 42.30915,0.85562 cova.’zan-ate’. En basc ‘zan /zain’ “guardar, vigilar”; ‘ate’ “porta”. “Porta de vigilància” (13)

SIALL 42.12858,1.11211 A la Cerdanya hi trobem ALL i LLO. En basc ‘zi’ és “aglà” i ‘ala / alha’ vol dir “camp, pastura” i també “menjar”. El topònim podria tenir l’explicació de “camp d’aglans”.

SEIX, lo 42.24729,0.76803 partida que s’hi arriba per la pista rural dita camí del Seix que surt de la pista que va d’Orrit a Sapeira. Com descriu en Coromines «seix» és una “vessant llarga i plana de conreu”. Origen indoeuropeu (14)

TALARN 42.18578,0.90054 com diu en Coromines del cèltic o indoeuropeu ‘tala-arnos’ “ciutat del front” d’origen celta o de ‘tala’ «habitacle» d’origen grec TALAVERA «ciutat encerclada» de «vira, virolla» TALAMANCA ‘talam-anca’ de ‘anc’ «corbat, encauat», segons Coromines. Serra i Plana d’Ancosa. Ancona ciutat italiana del grec «colze» que envolta el port. (15) En iber ankona-unin nom femení escrit a l’estela de Civit

TARABUST 42.25836,0.73879 partida. De “terrabastall” desordre, camp de batalla o terreny bast (16)

TOLÓ 42.05682,1.03208 de “toll” sorgiment d’aigua, font, com TOLOSA DE LLENGUADOC, font i estany, LABITOLOSA, Puebla de Castro, Osca, “sota la font”. Madoz notifica que a Toló hi havia dues fonts i un pou. Comparteix amb el noms de dues ciutats ibèriques BAÍTOLO, Badalona, i TÓLOBI població ibèrica probablement Calafell que tenia un pou excavat a la roca amb dues piques al costat, (17) i d’altres pobles com TOLON, Toulon, TOLOGES, TOLZE, TOLBA, TOLORIU, ‘tolo-orritz’, etc.

TOROGÓ 42.28788,0.81271 Nom prou especial que en Coromines el relaciona amb TRAGÓ i “dragó”, com terra mossegada per un monstre. Pot venir de “tora” terreny més elevat del que l’envolta”; “lloc d’un tor”. (18)

TURMEDA 42.26131,0.79221 partida. Nom de persona o bé de Torm “penya”

BIBLIOGRAFIA

1 Coromines Joan ONOMÀSTICON CATALONIAE

2 DRAE entrada “nigola”. Marítim, escala de corda. També com ‘nitxol” “forat o repeu”

3 Arenós Domínguez Joaquin. Sistema informático de Catalogación Espeológica de Castellón de la Plana http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6E01.php?id=787

4 Arqueologia Generalitat de Catalunya http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9743&consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&codi=9110

5 http://etimologias.dechile.net/?templo

6 Azkue, Morvan diccionari basc ‘ara’ “pla” i ‘bul / bol / buru’ “rodó”

7 Pomares Eva. Article al Punt Diari sobre l’oli autòcton del Pallars https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1720121-l-oli-d-oliva-autocton-del-pallars-aterra-als-mercats.html”.

8 HESPERIA BANC DE DADES http://hesperia.ucm.es/consulta_hesperia/numismatica/acceso_numismatica.php

9 Blog Excursionista “Pui de Llaràs” http://blocexcursionista.blogspot.com/2016/01/pui-de-llaras-pallars-jussa.html

10 INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Toponímia

11 Azkue, diccionari. Entrada “mende” “lloc de poder”. Les ‘menteses’ històriques “Guardia de Jaén” i “Montesa”. Casanova, Emili. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica 2002

12 Jaquemot, Antoni RACO (Revistes Catalanes amb Espai Obert) NOMS IBÈRICS TROBATS A TERRASSA 4419-Text de l’article-455481-1-10-20170322(1).pdf

13 Azkue, diccionari. Entrades ‘san /zan’ i ‘ate’

14 Coromines, Joan. “seix”. Estudis de Toponímia Catalana. Editorial Barcino

15 Ancona Wikipedia. Diccionari basc ‘ankon’ “port arrecerat”

16 Tarabust Origen indoeuropeu descrit a CNRTL “étymologie française origine occitane”

17 http://calafell.cat/sites/default/files/PROJECTECI_0.pdf

18 Diccionari.cat, segona accepció. També terres d’al·luvió.

Antoni Jaquemot

Juliol 2022

Topònims escrits en ibèric segons les monedes de llocs coneguts

ILDURO Cabrera de Mar –Iluro, Ilurona, Alarona, Mataró (alor, Llorca, Mallorca) ‘ildi’ (illi) “ciutat”; ‘ur’ / tur’ “alt”

BAITOLO Badalona (‘bai’ “conca”; ‘tolo’ “toll, font, surgència”

BAŔKENO Barcelona (bàrcena, port)

KESE TAŔAKO Tarragona ‘kese’ “aigua dolça”; ‘tarra’ “eixampla, part nova)

IEZO Guissona (iez-o /la-iez) “lloc de cases, basc ‘itzal, etxe’ “

EZO Isona (cases, basc etxe)”

ILDIŔDA (illirda) Lleida “ciutat gran”

ZIKAŔA Prat de Rei Segarra (coster, inclinació, basc zeihar)

Topònims escrits en iber de llocs probables

EUSTIBAIKULA Roda de Ter (eusti en basc “mantenir, prendre, guardar; ‘bai’ “riba”, ‘kula’ “corba”)

ORE (Zona Bages) Oristà (lloc pla). Basc ‘oreka’, ‘ordeka’

LAURO (Zona Vallès) Llerona o Samalús (Lloret?) ‘la-ur’ “terra alta”

AŔKETUŔKI (Urgell, Castellciutat) ‘arge’ substrat “blanc”; ‘turki’ “ciutat blanca alta”

KAIO Zona Tarragonès del riu Gaià, Santes Creus o Santa Coloma de Queralt.

KERTEKUNTE (Xerta-Tivissa) ‘kerto’ en basc “fogar” ‘kunte’ “el lloc”

MASONSA (Zona Tarragonès, Penedès) En basc ‘masusta’ “móra” Morell,

BIUŔBI “dues defenses” en grec ‘loggostaleton’ “sense obligació, lliure; responsable, dur, audaç”. Sordó>Rosó>rosinone>Rosselló .

Territoris d’ètnies conegudes

UNTIKESKEN (Empúries – Ullastret) “Els d’Undi, undiketes /indiketes ‘undi’ “lloc d’aiguamolls”. Empúries ‘emporo’ en grec “mercat”

AUZEKEN (Vic) Els d’Auze “Osona”, ‘auze’ en bsc “veïnat” igual que el llatí “vic”

LAIEZKEN (Zona Barcelona- Maresme) Els de Laiez, “lloc de cases”, delta del Llobregat

ILTIŔKAGUN (ilercavonia, Hibera, Amposta, “post del riu”) ‘ibera’ “lloc d’estanys” (iber, ibars, ibon).’ ‘iler>‘Ildir’“ciutat”, ‘Gun’ “lloc” «lloc de la ciutat».

Territoris ètnics hipotètics

OZKUMKEN (Zona Ordal, Puig d’Osca)? “osca” “pas, “coll”

OTOBEZKEN (Zona Fraga, Mequinensa) ‘oto’, basc ‘otxo’ “llop”

Topònims ibèrics històrics no escrits en iber

BLANES ‘blande’ ‘balande’ “la pedra” (Sa Palomera)

GIRONA (Ger-unda) >”fogars de l’aiguamoll, aiguabarreig de l’Onyar i el Ter”

SUBUR Vilanova i la Geltrú. Basc ‘zuburi’ “biga”, lleny, drassana, astillero. ARRÓ / DARRÓ Turó de Sant Gervasi.

TOLOBI “ dos tolls” CUBELLES. Els tolls del riu Foix BAIO / MAIO

SADERRA / SETERRAS Basc ‘zedarri’ “frontera” entre laietans i ausetans. Mansio de la Via Augusta HOSTALRIC

SEBENDUN ‘zube-ildun’ basc ‘zubi’ “Pont”. “La ciutat del Pont” RIPOLL. ‘Els Castelani, d Càstilo (Cast-il-o) «ciutat de la cassa, cassó cazo’, «vall, conca».

ÚDURA “lloc de sal” ‘quer-d’ura>querdorona>CARDONA.

MINORISA Mente-ori-sa MANRESA . Mende “fortalesa” BAKASIS (Campo Baga) BAGES de “bagot” “raïm, vinya”. ‘baka’ “vi”.

ÈGARA basc ‘egi’ “cornisa, vessant, aleró”. TERRASSA és l’eixampla.

ARRAONA En basc ‘arro’ és “barranc”. La riba alta sobre el riu Ripoll. SABADELL. Sabar, en basc ‘ zabal’, vol dir “camp pla”.

BERGA fa referència als ‘bergusis’ en basc ‘bergutzi’ vol dir “propietat de tot”. Berga “ciutat pròpia, independent”.

LLÍBIA ILDIBI “dues ciutats” capital dels ceretans KERTE “fogar, casa”, ‘kerto’ en basc. Els Andosins es refereixen als habitants de les valls, amplada entre muntanyes com ANDORRA l’amplor. Els ‘airenosis’ són els “ferrers” en basc ‘arotz’. El “ferro” és ‘burke’, en basc ‘burdin’. A la Vallferrera Burg, Burgo, Burgal.

SOLSONA (Celsona) SELTESIS en iber KELSE en basc ‘geltza’ “descans”.

BASSI / VALL D’EN BAS. Bassi és un títol “l’ungit’. Una bàssia és un recipient per l’oli, en basc ‘basitu’ és “untar”.

RUBÍ / RUBRICATA sembla una metàstasi de BIUŔ “lloc de defensa”. Mansio de la Via Augusta

SALOU / SALAURIS ciutat ibèrica de la Cella. Pot ser que vingui del grec SAL I AIRE, Mar-i-vent, però també de ZAL-AUR “davanter fort, front fort, costa forta vist des del mar”. Els grecs també la denominaren KALÍPOLIS “ciutat bonica”.

CISSA / CINNA /VALLS. Cissa de SITJA un gran fossar que construïren per la defensa de la ciutat, en iber BAI-BAIAR referent als torrents de Valls”.

LEBEUDONTIA “dent de conill” en grec, nom donat a l’AMPOLLA: “petita àmfora”, per la forma de la cala. La dent de mar és una mena de mol·lusc. Mansio de la Via Augusta dita TRI CAPITA per tres torrents que desemboquen al mar. El nom en iber es refereix a la roca plana on s’assenta el poble que no sabem.

ADEBA / BATEA en basc ‘ader’ es “totxo, pedra” “lloc construït”.

TIBISA / THEAVA / TIVISSA en iber ‘tibi’, ibi’ “lloc de fonts”.

Finalment

LACETÀNIA és el LAKER, “la terra” i els LAKUN són els “companys de la terra” probable nom que els ibers es deien a ells mateixos.

Antoni Jaquemot

Juny 2024

TOPONÍMIA

Hidrònims CANTALLOPS i GRATALLOPS

Segons la tesi doctoral de Joaquín Caridad Arias:

“Luberri, Lubierre, Lumbier y el radical ide. de ‘agua’ Luberri y Lubierre son topónimos idénticos de base hidronímica (el segundo de ellos con la vocal e diptongada en ie), como los que dan nombre a numerosos ríos, tales como Lobera de la Vega (hidrónimo, en Salamanca), el Loborilla (Cáceres), Lóbrigo (Pontevedra), Lúbrigo (La Coruña). Otros presentan palatalización de la l- inicial, fenómeno habitual en Asturias y Cataluña, como el Llobregat en Barcelona, ant. Rubricatus o *Lubricatus, idéntico al actual Llubriqueto en Lérida, Llobregales en Alicante, Llovera-s en Lérida y Llovio en Oviedo. Estos hidrónimos se corresponden con nombres celtas como Loberios o Loverios, forma variante Lubarus267, basados en un radical prerromano, base de numerosos hidrónimos en toda Europa, que adopta las variantes lob-o / lop-o y lub-o / lup-o, inevitablemente confundido e interpretado más tarde por el latín lupus, cast. lobo, con los que originalmente no guarda relación. De este modo se explican gran número de hidrónimos que contienen dicho elemento, como los hidrónimos hispano-árabes Guadalupe y Guadaloba (Extremadura.

són hidrònims ‘lope, lupe’. A l’Aragó el riu Guadalope i el Guadalopillo. Veiem com es relaciona amb l’iber escrit ‘olo’ “riu” que perd la primera /o/ quan passa a ‘llo-’: “Llobregat”. ‘Olo’ és el nom antic de l’Ebre i del Llastres ‘Oloaster’. En toponímia observem Olesa, Olot, Oló, Olvan, etc., poblacions per on passa un riu. D’aquesta manera el ‘lope’ seria ‘olope, olobe’ que de forma popular es relacionaria amb ‘lobo’ i “llop”.

Això ens porta primer a preguntar a quina llengua correspon ‘lope’ atenent a l’àmplia geografia europea (Cantalupo a Itàlia, Chanteloup a França) denominació referent a “aigua” o “riu”. Observem que aquest hidrònim comparteix les mateixes àrees geogràfiques que l’orònim ‘pala’ “roca, pedra i muntanya”, noms que porten moltes de les nostres muntanyes i al Pirineu, també com a variants ‘bala’i ‘mala’. Estaríem parlant d’una llengua “protoibèrica o d’una “preibèrica” d’un origen lígur no indoeuropeu com també ho és “quer” “penya”.

CANTALAVELLA / CANTALAVIEJA procedeix de CANTA “riu” i LABELLA>LAPIELLA de “lapi” llatí “pedra” roca sobre la qual està el poble.

CANTABER (Reinosa)

Són uns topònims prou fantàstics. No m’imagino un llop cantant o un lloc on es graten els llops. Una descripció acurada de Gratallops la trobem a https://ca.wikipedia.org/wiki/Gratallops

“És un terme municipal, com molts del Priorat, orogràficament complex, amb tota una sèrie de barrancs afluents tots del riu Montsant i les carenes que delimiten les seves valls. Tot el límit de ponent, molt sinuós, està conformat pel mateix riu Montsant, mentre que el sud, el marca un altre riu prou sinuós: el riu de Siurana, que també marca el tros sud del límit de llevant. Un tros del de llevant arriba a tocar del mateix poble de Gratallops… El poble és dalt la carena que separa les valls dels dos rius principals de la comarca: el de Montsant a ponent i el de Siurana a llevant. Aquests dos rius s’ajunten just a l’extrem sud-oest del terme de Gratallops. El Montsant és l’eix de la meitat occidental del terme.”

Els “llops” són els rius i el ‘grata’ el lloc alt del poble. ‘escabra, crapta, grieta, quebrada”. Terreny trencat i “llop” d’un ‘lubre’de “lubricar, fer lliscar, “corrent, torrent”,

De Cantallops en tenim un a l’Alt Penedès, un Cantallops d’Avinyonet i un altre Cantallops a l’Alt Empordà.

A Cantallops del Penedès l’Enciclopèdia Catalana informa:

“Poble de l’Alt Penedès, al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels municipis de Subirats i d’Avinyonet del Penedès, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli, respectivament”.

Cantallops d’Avinyonet trobem l’explicació en la seva web:https://www.clubrural.com/que-ver/barcelona/cantallops-d0-avinyonet “Este municipio lo encontrarás a ambos lados del torrente dels Gorgs…,

A Cantallops de l’Alt Empordà l’Enciclopèdia Catalana ens diu:

“El terme és drenat de N a S per la capçalera de la riera de Torrelles, que neix a la serra de les Canals i és tributària, per l’esquerra, del Llobregat d’Empordà (que pertany a la conca de la Muga, com tots els de la serra de l’Albera), aigua avall del municipi de Cantallops. Altres petits barrancs i torrenteres, afluents de la de Torrelles, reguen també el territori, dels quals el més important és la riera de la Verneda, al SW. Hi ha nombroses fonts, algunes de les quals sulfuroses, especialment al sector nord-oriental, com la font de la Solana, la font de la Tina, la Font Nova i la font del Ferreret”

‘Canta’ es refereix a “aigües” . Tenim Gallicant La Garriga, al costat del riu Congost. Gallicant al Baix Camp prop del Puig de Gallicant sobre el riu Ciurana, riu Galligants de Girona, riu de molt pendent que neix a les Gavarres. Gallocanta, llacuna entre serres altes. A Cantalapiedra petites llacunes, lavajos charcas de agua. Caranta “llera rocosa”. ‘Gall, galli gallur “llocs alts”.

Cantallops ‘canta-lupe’ “on llisca l’aigua, riera”

Desembre 2021

Antoni Jaquemot

AGOGIA ‘aguja’ Sant Aniol d’Agulla; ‘ago’ “boca”, ‘gia’ “cadira, replà” la balma de l’interior de la capella que està sobre un replà”.

AGUNIUM, riu d’Agogia (Sant Aniol) ‘ago amnium’ ‘amnio’ “aigua en llatí”

BICHILIBIM Vall del Riu ‘biki-llim. Es refereix a les dues rieres que s’ajunten, el riu de la vall i el Torrent de Tumany que porten llims.

BEIEDO Baget BAI-ETI “conques”

LEBORA Llebro. Torrent. És una variant de ‘llobre’ de “lubricar” que ha donat en molts indrets “llops” com CANTALLOPS “lliscar l’aigua”

REXAGO i RIXACO , “rieres, rius petits”

TER riu, antic TEKER>TEZER>TEER>TER, en iber ‘teker’ i ‘tiker’ són sufixos d’un nom, és un adjectiu, també en noms personals que remeten a un atribut: “el gran, els grans”.

REVIDAZER “ribes del Tezer” (Ter)

TREGURANO Tregurà de Tregur TERGUR “límit del, riu Ter” Ter>tezer>teer>ter. “l’alt Ter”

BOLOSSO Bolòs Lloc sota un escarpat, com Voló (Boulou), Boltanya castell sobre una muntanya embarrancada. Potser de “mola”; ‘mole’.

IPSA ARZA Salarça basc ‘artza’ “el garbell” “lloc on es garbellava el blat”

BESTRACANO castell potser de ‘estragar’ assolat, devastat

OVOXO Oix “lloc d’ovins” (Coromines)

URKEA<URCEA VALL, Vall-urz> Vallors Terme de Sant Hilari Sacalm i de Santa Coloma de Farners de ‘urki’ basc “bedoll”

BIANYA ‘bi-ania’ “dos rius” ‘amni’ “aigua, riu” de base indoeuropea, Mnemos, forma poètica de les divinitats de l’aigua amb les nàiades

TREU ‘trau’ “forat, esquerda” origen indoeuropeu

VALLABRIGA Vall aprica, abrigat, assolellat. Nom llatí.

BASSAGOTI Bassagoda ibèric ‘barsa>bassa’ basc ‘baso’ “lloc feréstec, rural, abrupte, boscós, o sigui, una garrotxa i ‘goite’, ibèric, basc ‘goiti. “alt”.“L’alt de la garrotxa”

PERRA BUGATI Pedra Forada, trencada. ‘forat>borat’

MAGULELLUM / MAGALELLUM Gumarell de ‘màcula’, maculat “raspat”, “tacat”, “magolat”

ALLONEM nom de les cingleres de la Manllada, segurament de ‘allau’ “caiguda de pedres”, d’origen ibèric

NUCEM de “nou”, “noguera”

TELEXANO Talaixà potser derivat d’un nom personal o bé de ‘tala’ cèltic “front” “del lloc de tala, del front”

BITINGA Mieres Miliarias “camp de mills”. Bitinga “unió de dos (camins)” de “tingle, peça d’unió” nom celta o germànic.

OLOTIS Olot de ‘olo’ “riu” “al costat del riu”, el Fluvià

GRAXANTURRI Creixenturri , castell, turris Crescentis, “torre de guaita”

GORNI, Gurn, castell i riu, basc ‘gurni’“vermellós” a la Vall de Joanetes

SADERNES “ses dernes” “parcel·les de camp, tros, son”

BERRORE riu Borró, basc ‘berro’ “lloc obac i humit”

LIZERCA riu Llierca Basc ‘leiza’ “abisme, barranc, terra escabrosa

DARNICES Darnius de ‘dernes’ “parcel·les de camp”

LERTIO vil·la Lercio Llers, “pineda” basc ‘ler’ “pi”.

BISULDUNI Besalú de l’ibèric ‘biz.ildun’ “ciutat doble ( entre dos rius)

MONTIRON sembla un diminutiu com montoret o turonet que no el veig. Podria tractar-se de ‘untir’ “pous” “sorgiments d’aigua” de ‘unda’ “aigua”

CANTENNOS Cantenys. El riu que baixa de Cantenys al clot del Cau. De “canta” “lloc d’aigua”

CENTENO “que fa el número “cent” de distància d’una població. Un estadi 185 m., cent: 18,5 Km.

BASCHARA Bàscara en basc ‘bazka’ “pastura, menjar”

BASSE, BAS Vall d’en Bas. De l’ibèric “oli”, bàssia, recipient d’oli; basc ‘basitu’ “untar”.

PONTÓS “pontons” entre el rius Fluvià i Muga. Hi ha un important jaciment ibèric, en iber ciutat era ‘ildir’ o ‘ildun’

STERRIAE riu Terri afluent del Ter; ‘tezerri’ igual que el Ter, seria ‘Tekerri’ diminutiu

COTLLIURE (Collioure) de ‘kauto-ildur’ “el port d’Iliber (Elna) que seria el Port-Vendres, de Venus”.

NYER els nyerros contra els Cadells (Història). Procedeix de ‘angi-erre’ “devessa negra”.

PINNITA “pineda” ermita a la serra de Rodes.

SAMBUCA, riu Muga. Nom de procedència mediterrani de “pont llevadís, passera”

MALEXO MARIS Castelló d’Empúries “malecó”

BITINGA (BADENGA) Bellcarie d’Empordà (bitè, bestiar de llana)

CULIP “sina, forma rodona, cala” ‘kulez’ ibèric Cap de Creus

PALICORNA “palacurne’ “palet d’or” Platja de Cadaqués”

ARMORRODES Port de la Selva. RODES Roses: Nom hipotètic grec, però els rodis no van estar-hi mai segons els arqueòlegs i historiadors. Devia ser un nom ibèric mal entès pels grecs de ‘URDA’ “sal” el SALATAR (urda>ruda>rode). Nom que va rebre el santuari de Sant Pere al cim (MOR) de la serra de TONO (tuna, cova, dòlmens) i que va donar nom al Port de la Selva com a “Port vora Rodes” AR-MOR-RODES (‘ar’ és paraula lígur “prop”. Arles de Provença era AR-LATI “vora mar”). Això vol dir que el nom iber de Port de la Selva seria un altre. Tanca el nord de la cala del port un lloc anomenat BELESER, ‘bel’ vol dir “cap” i ‘belez’ és un nom personal ibèric

MAGRIGUL Magrigerum Vall de Cala Montjoi “macròcol” “(vall) llargarota” grec-llatí

TABELLARIA, (Tallabre, Talabre, Talavera, Tudela) iber ‘tarbeli’ escrit en el plom d’Ullastret: “entre caps” el Cap de Creus”

BUDIGA Valleta comtat de Peralada (termes de Llançà, Madrés, Budiga, Miralles i Serra Perario) “Boïga”, del celta “terreny cremat per sembrar”.

IS-ERGA, NI-ERGA, D’ERGA (vil·les de noms personals) iber “erga’ (erriga) “població” ‘is, ise’ “casa (itse, etxe basc) “casa del poble”; ‘ni-erga’ “el meu poble” .

BEBITA (BEUDA) basc ‘behor-bide’ “camí de vaques”

LEOKARKARI Càrcer. Entre Torroella i l’Estartit. El Montgrí era anomenat MALONES “blanquinós”. El nom de la muntanya seria KARKAR i LEO del grec LEUKE “blanc”.

SACHAR vil·la. Nom ibèric SAKAR convertit en Sacra: Vilasacra

ELPERICI vil·la lloc desconegut basc ‘lebera’ “flor de castanya”; ‘leberiki’ “castanyer”

TOLONE Peralada fa esment a un “toll” del riu Llobregat d’Empordà.

CLODIANO riu Fluvià fa referència a la CLOTA nom del port grec d’Empúries amb mateix nom de “port” a Riells que va ser el campament romà de lluita contra els ibers; kálatior surt escrit en iber al plom d’Ensérune junt amb tuntiken “els d’undika”.

AREZ >ARAZ>ÀREU>ARO Vall d’Aro, “del pla” i riu Daró.

Kelgiko escrit ibèric en una ceràmica d’Ullastret, “de ‘kelgi’ “el CELSÀ” prop d’Ullastret..kel vol dir “lloc d’aturada, de repòs” En un altre escrit d’Ullastret ens presenta un personatge que es diu UNIBELO i en època carolíngia el poblat ibèric del Puig de Sant Andreu es convertí en el castell de BELLUS

CELEBANTICO El Celeban és la muntanya del Cap de San Sebastià on hi ha un poblat ibèric.

BEGUR Sota el “gur” “l’alt’, “la punta” on està el castell.

LLAFRANC de llavar, rentar, fabricació de ceràmica, lloc de rentar llavaranc llavanera

IECSALIS Guíxols, Sant Feliu, referent al turó on està actualment l’edifici del salvament marítim; de ‘itzal’ ‘etxe’ lloc cobert, protegit, ombra, cases en basc. Les edificacions del poblat ibèric

FIGARIAS, Figueres. De “figures”, modelar, formar, oficis de terrisser, del barri de “tàpies i tapioles”.

Bibliografia

Coromines, Joan Onomàsticon Cataloniae

Folch Iglesias, Cristian. Els territoris del Nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana

Puigdevall i Diuné, Narcís. Els documents sobre la Garrotxa dels segles IX i X

Bolòs, Jordi. Història del paisatge, toponímia i cartografia a Catalunya a l’Edat Mitjana.

Azkue diccionari Orotariko Euskal Hiztegi Euskaltzaindia

Corpus Iberika Cathalaunia.org

García y Bellido, A España y los españoles hace dos mil años

Orduña Azanar, Eduardo Los número ibéricos y el vascoiberismo pàg. 530 clodianus kálatior

Juny 2024

Antoni Jaquemot

TOPONÍMIA

   La muntanya de Montserrat ha estat sempre un lloc de culte. Un indret especial característic per les seves formes d’agulles arrodonides que, dels cims estant, es divisa una gran part de Catalunya fins i tot Mallorca si el temps ho permet. Muntanya de peregrinació que ha de venir de temps remots abans de la ubicació cristiana del monestir.

   La forma de “serra” contemplada des dels seus costats confirma el seu topònim: ‘monte-serrato’, any 888, que dóna a entendre que està “serrat, segat, tallat”. El nom genèric de “serra” a les muntanyes fa referència a una filera de munts suaus que no és el cas de Montserrat que no forma part d’una “serra” sinó que és “la serra” per antonomàsia. “Serrar” procedeix del llatí ‘segare’ que també  vol dir “segar i tallar”, d’aquí tenim els noms de “penya-segat”. Una altra forma en toponímia és “espadat” com la Serra d’Espadà a Castelló de la Plana o la Serra de les Espases que són precisament els cims que estan al davant de Montserrat cara nord.

   Força vegades els noms romanitzats són la traducció dels noms antics preromans o ibèrics o una alteració fonètica. A la mateixa muntanya de Montserrat hi trobem la «Serra Palomera» i a llevant, el mirador de «les Agulles». Ambdós podrien haver estat el nom antic iber traduït. «Palomera» és nom genèric de ‘PALA, BALA, MALA’ “pedra, muntanya, penya” són topònims ben estesos. Exemples: el Montseny documentat com el Palancar, el Canigó és també el Balaig. Altres muntanyes com Balenyà, Balandrau, Balaitus i noms tautològics com: Montmal, Puigmal, Puig Balador, Maladeta, Penyamal (Vignemale), també penyes com “malles” i “mallos” i crec també el nom del Pallars: “muntanyes” o sigui EL PIRINEU. Roques com Roc Palom, Sa Palomera. Palom derivat de “pala”, nom unitari.

«Agulla» en basc és ‘orratz’. Tenim topònims com Orra, Orral i molts Orri. No fóra estrany que tota la muntanya fos coneguda com MONS ORRATS, ‘mons’ substituint a «pala»

   Un dels llocs més emblemàtics de  la muntanya de Montserrat és el “Cavall Bernat”, una “agulla” solitària i alta al mig de la muntanya. El nom de “cavall” és un eufemisme de “carall” un símbol fàl·lic. A l’antigor, llocs com aquest, eren venerats com a senyal de fertilitat. Recordem els dibuixos de la dansa fàl·lica de la balma del Cogul. Aquest nom de “cavall-bernat” és general, el trobem a Matadepera, a Colldejou, a les illes Medes, al Cap Norfeu, a Alzira i a Mallorca. La part interessant del topònim és el segon terme: ‘bernat’. En Coromines diu que procedeix de ‘baranat’” de “barana” per la forma de feixes que presenta la roca.

COLLBATÓ

Documentat ‘Collis Betone’ en iber ‘be’ «sota, a baix» i ‘tone’ de «tona» i «tuna» «cova, forat». També recorda el nom de la deessa ibèrica BET-ATUN. Collbató no seria un nom germànic desconegut en el territori proposat per en Coromines.  És una vila al peu d’una gruta, la del Salnitre i sota la mateixa muntanya de Montserrat, punt per accedir als seus cims on es veneraria la divinitat ibèrica, la de la “visió” i “oracle”, basc ‘bet-‘ “veure”, amb una afinitat a la fertilitat que representen les roques fàl·liques. No es estrany que aparegués una imatge, la Moreneta, per tal de seguir la veneració a l’antiga deessa ibèrica.

A la vila s’hi ha trobat ceràmiques amb signes ibèrics, com eugin, beikankine i tiga

Antoni Jaquemot

Desembre 2021