Aitu-Sin aporta set lliures, (28 kilos), lliura de segó, de dues sisenes de sembra.
abaŕg-eŕes: ‘abaŕ’ “lliura, número deu”; eŕes basc ‘errex’ “segó” (salvado); eŕeil ’ “sembra, sembrador”; zei-ar bi “dues sisenes”
Cara B
iteŕ dagan sisbi bei abin a I o I ki I
TRANSFERIR FINS A SET DAGANS PER VALOR IGUAL A UNA LLIURA, UNA UNÇA I UNA UNITAT
ideŕ segueix la forma bideŕokan<>ideŕokeñ, transacció comercial
dagan: mesura de blat d’origen semític
sisbi“set”
bei “sota, per sota», també vol dir sumís, devot en altres escrits
abin. en basc ‘apintar’ “simetria, igualtat”.
a I, o I, ki I anagrama d’“una lliura, una unça, una unitat” (abaŕ, otaŕ, iki) es refereix a l’argent, plata, moneda. Aiun-Adin era un abiner de Bilake (FLACUS) en una ceràmica de Fuentes del Ebro (Saragossa). Seria el «igual que ell»” que marca les regles o el model.
La quantitat aI, oI, ki I El valor fins igualar els set dagans
Són noms personals d’origen iber, excepte lakun nom comú i talon; lakun fa referència a la terra, persona ibèrica, no lligada a l’estat de Roma o Grècia; talon seria grec de ‘talan’ que suporta, pateix o té un pes al damunt o responsabilitat. «persones anunciades responsables»
B
Siko-Unin; nom personal; ilakotin basc ‘hi-lako-tin’ «que és com tu, tu també»; ebatan basc ‘eban’ «tallar sentenciar, sentència»; abatulka «branca de tulsi, alfàbrega santa, que es creia que anava contra esperits malignes tuŕa ban, «un timó» mena de farigola d’encens; iu «així sigui» equivalent a la forma ḿi d’altres escrits.
«Encens d’alfàbrega per les persones anunciades»
No seria una tabula defixiones, sinó al contrari. Un desig de superació .
UNI-BELO PER ELL MATEIX ANSIÓS D’ UN MALEFICI A GORO-IKER
Uni-Belo Nom personal ; baitaz basc ‘baitaz’,‘baitarik’ “en ell mateix, en el seu interior”; tegar basc ‘t-egari’ “assedegat, ansiós, desitjós Goro-iker Nom personal tortin un acudit, una gracieta, un joc. Aquesta és una traducció actual. Potser fa més de 2000 anys l’acudit seria una burla
ES TRACTA D’UNA LÀPIDA AMB GANXOS PER SER COL·LOCADA SOBRE UNA PARET.
Fragmentació proposada:
LAKEŔ EIAR TUŔBA BAISE-BILOS BELEZTAR BANAR ORTIN BELEZ? EN ADIL AR
lakeŕ és un nom comú i personal. L’arrel ‘la-’ indica “terra”; ‘ lagun’ «persona de la terra, company, lageŕ’ «extensió, pluralitat» . Els habitants de la terra, del país, eren el «lacetans, els ibers»
eiar basc ‘eihar’ «sec, mort, cadàver”.
tuŕba‘ llatí ‘turma’ «batalló»
Base-Bilos, Belez-Tar noms personals
banar «unitat» basc ‘banako’ una categoria militar
Ortin (Belez?) Nom personal qui anuncia
en adil ar’ «jo oidor” persona que dóna fe de la sentència. ‘-ar’ “heus aquí
IBERS MORTS DE LA UNITAT DEL BATALLÓ BAISE-BILOS I BELEZ-TAR; ORDIN-BELEZ OIDOR HEUS AQUÍ.
Baise-Bilos és nom bimembre de persona. Baise “íntim/a”. En basc ‘baita’ “a sí mateix, en un mateix” i Bilos “persona que porta braçalet, insígnia de poder”. De “virolla, virar, rodó” en basc ‘bil’ en castellà “vilo” . Belez-Tar també és un nom personal. ‘Belez’ “Pertanyent als cap, dirigents” i ‘Tar’ «fill, origen”.
Del següent nom de persona només tenim l’inici: Ordin ?- -’ i una lectura dolenta que potser Belez; Ordin basc ‘ordeka’ «pla alt sembrat»
Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»
lur basc «terra»
uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»
