a̱rs goṟọ i̲de niśuni̱ ar
SOC UNI CONCERTADORA DE LA CIUTAT ALTA
ars ciutat basc ‘hartze’ “acollida”
goro dalt, part alta, basc ‘goro, gora’
iten basc “mitjà d’aconseguir-ho, concertar, concert
niś de mi, jo
uni divinitat mediterrània, mare nodridora, basc ‘uñe’
ar final de frase, això és
Antoni Jaquemot
Agost 2023
raonament del primer plom
aiugi basc ‘aiho’ “desig”; “un desig”
seti “seda” o “planta de moneda Plata del Papa”
bios basc ‘bihotz’ “cor” ” un teixit de seda en forma de cor” o moneda de plata amb un cor gravat, símbol de la planta silfi molt apreuada a l’antiguitat l’arrel de la qual té forma de cor procedent de la Cirinaica. Moneda de tota la conca mediterrània a l’antigor “
baidesgi “un dòlium”
saldire basc ‘saldu’ “mercat, compra-venda”
deil “quantitat”; segueixen numerals
barka bios ‘barka’ “terreny inundat per rius o llacs”, bihotz’ “cor”, cors de rius o d’aigua dolça són perles que tenen forma de cor, com a valor de moneda.
ilorse “abortat, no realitzat”
“desig de la venda d’un dòlium pagat amb monedes de plata amb cor no realitzat”
raonament del segon plom la part llegible
baidesgi “un dòlium”; bilosebam “del poblat rodó”, basc ‘bilo’ “rodó, ciutat en forma rodona, com Bílbilis, Bilbao”
boioi basc ‘poila’ “feixos”
balas aika basc ‘malats’ “gros, rodó, fèrtil, formós”; aika basc ‘eraika’ “aixecar”
“El dòlium del poble. Feixos grossos aixecats”
El segon plom del primer calc només es pot llegir la part escrita
bebatiŕ itiŕokan ker m baika(ŕ) bilosebam boioi baide(sgi) “adquisició d’una baixa caldera … bol de la població, un dòlium de feixos”
el segon plom del segon calc
+dei bales aika / uŕdi eiuŕ / uŕ+i
“+dei? grossos aixecats. Basc ‘gurdi, orga’ (urga>gurdi) “carro” uŕ+i (uŕai) basc ‘urratu’ “rascar, serrar”
Carro per llenya rascada (serrada)”
Antoni Jaquemot
Agost 2024
BANARGI hi manquen tres lletres probablement (REN) semblant a ILURARGIREN de la segona línia. Nom personal pertanyent a BAN-AGIR
DILAI es pot referir al basc ‘elai’ herba celidònia, herba de les orenetes amb un prefix ‘di-’ de ‘zi’ «herba»
ŚIKIDA escrit sikide al plom d’Empúries beguda fermentada com la sidra, en grec ‘sikera’ i hebreu ‘sekar’
KOIŚI en basc koipe «greix»: «greixós»
EUIG sembla un metàtesi del basc ‘eugi’ “tenir, mantenir”
ILURARGIREN Nom personal pertanyent a ILUR-ARGI en signes ibèrics ildur, ‘ild>illur «ciutat alta»
UER Basc ‘uher’ “térbol”
KE;ŔAR. Basc ’kerra’ «recremat, ranci»
ILURIR semblant als signes ilduŕir «de la ciutat alta»
URKABOLO Nom personal Urka-Bolo trobat també en un C.I.L. Urchatelli, nom femení, persona que fa o ven urques, mena de recipients; biuŕboloŕ en el plom de Xàtiva
IU forma del verb donar: «dóna»
EŔUT basc ‘erru’ «fort, violent», el sufix -T verbal de «és» o «té»
BETALDI en basc ‘beta’ «ocasió»,«moment oportú» en el moment
AUTIGI en basc ‘autu’ «qüestió, conversació»: «la «qüestió»
TENIR HERBA CELIDÒNIA I SIDRA GREIXOSA RÀNCIA DE BAN-ARGI PER A ILUR-ARGI DE LA CIUTAT DONAT PER URKA-BOLO AMB FORÇA EN EL MOMENT OPORTÚ DE LA QÜESTIÓ.
Antoni Jaquemot
Desembre 2022
Octubre 2022
Arse és la Sagunt romana i Zaigante (Sagunt) el seu port
Octubre 2022
Antoni Jaquemot
P 14. 205 Cara A
Aitu-Sin aporta set lliures, (28 kilos), lliura de segó, de dues sisenes de sembra.
abaŕg-eŕes: ‘abaŕ’ “lliura, número deu”; eŕes basc ‘errex’ “segó” (salvado); eŕeil ’ “sembra, sembrador”; zei-ar bi “dues sisenes”
Cara B
TRANSFERIR FINS A SET DAGANS PER VALOR IGUAL A UNA LLIURA, UNA UNÇA I UNA UNITAT
ideŕ segueix la forma bideŕokan<>ideŕokeñ, transacció comercial
dagan: mesura de blat d’origen semític
sisbi“set”
bei “sota, per sota», també vol dir sumís, devot en altres escrits
abin. en basc ‘apintar’ “simetria, igualtat”.
a I, o I, ki I anagrama d’“una lliura, una unça, una unitat” (abaŕ, otaŕ, iki) es refereix a l’argent, plata, moneda. Aiun-Adin era un abiner de Bilake (FLACUS) en una ceràmica de Fuentes del Ebro (Saragossa). Seria el «igual que ell»” que marca les regles o el model.
La quantitat aI, oI, ki I El valor fins igualar els set dagans
Antoni Jaquemot
Agost 2022
Desig de malefici tàbula defixiones
A
nalbesosin
lakunuŕ alaśkaŕ
akaśtikeŕ siken+++
aŕtakale balkeaŕ++
+talon
B
sikounin
ilakotinebatan
abatulkatuŕabaniu
A
Nalbe-Sosin Lakun-Uŕ alaskaŕ; Akaśtiteŕ; Siken+++; Aŕta-Kale; Balke-Aŕ++
talon
Són noms personals d’origen iber, excepte talon i alaskaŕ “turment”; talon seria grec de ‘talan’ que suporta, pateix o té un pes al damunt o responsabilitat. «desig que pateixin turment les persones anomenades»
B
Siko-Unin; nom personal; ilakotin basc ‘hilako-tin’ «que sigui mort»; ebatan basc ‘eban’ «tallar sentenciar, sentència»; abatulka «branca de tulsi, alfàbrega santa, que es creia que anava contra esperits malignes tuŕa ban, «un timó» mena de farigola d’encens; iu «així sigui» equivalent a la forma ḿi d’altres escrits.
Antoni Jaquemot
Gener 2025
http://cathalaunia.org/Iberika/I02679
A
udeska : eŕkaikiśoka baŕbin kidekian aiunortiniŕ śalir otanai
uldibeikade : śalir : siatiganis tor
B
aiunortinika bitaŕan teśir
Udes actualment en companyia sentimental d’home d’Aiun Ortin desitja puntes d’argent proporcionades per Uldibei equivalent a argent lluent elevat
Aiun-Ortin ha barbat la cara (ha pres status social)
Raonament
Udes Nom personal femení «fruitosa, escalf, estiu» basc ‘uda’
ka subjecte pacient
erkai basc «al moment, a l’instant»
kiso basc ‘gizo’ «home, marit»
ka subjecte pacient
baŕbin basc ‘barru’ «interior»; ‘bin’ «sentiment íntim, amor»
kidekianbasc ‘kide’ «company, igual»”companyia
Aiun-Ortin nom personal masculí basc ‘aiho’ «desitjat»; ‘ortin’ basc ‘orti’ «briu, briós»
iŕ pronom personal «tu ets»
ota basc ‘ote’«puntes d’argilaga»
nai basc ‘nahi’ «desig, voluntat, obsequi»
Uldi-Bei nom personal masculí Uldi basc ‘olde’ «ímpetu»; ‘bei’ «devot, a sota»
kate basc ‘gate’ «assortiment, venda»
śalir substrat mediterrani «argent, moneda»
siati basc ‘zia’ llustrós»
kanis basc ‘gañiz’ “elevat”
tor “valor, equivalència»
aiun-ortin Nom personal
ika subjecte pacient
bitaŕan basc ‘bitar’ «barba» -an’ sufix de passat: ha barbat, s’ha posat barba
teśir substrat ‘tez’ «cara». Posar barba a la cara és prendre status social.
Antoni Jaquemot
Febrer 2022
http://cathalaunia.org/Iberika/I02567
eteḿildiŕ : baiesa : tababeŕ argio
Segmentació
eteḿ ildiŕ basc ‘eden’ “espai buit, àrea, extensió, territori” ildiŕ “població”.
bai «recipient, àmfora”; esa basc ezade «suc, most»
taba “tòria” “sarment”, “vinya”, “vi”; beŕ “propi, propietat”
argio “blanc”.
“ÀMFORA DE MOST DE LA TÒRIA BLANCA DEL TERRITORI DE LA CIUTAT”
Antoni Jaquemot
Gener 2022
Lectura dels signes segons l’estudi de Joan Ferrer i Jané
TITIBIAŔBIBI en la part alta de la imatge
BABAR KIKIBI ISAR en la part baixa de la imatge escrit invertit
Proposta de segmentació
TITIBI AŔBIBI BABAR KIKIBI ISAR
Proposta de desxiframent
“Flors de nap, tiges de mongeta temporada”
Estació de plantar flor de naps i tiges de mongetes
Raonament del desxiframent:
‘aŕbi’ basc “nap”
‘titi’ basc “pit, mugró, flor”
‘bi’ “dos” forma de plural (més d’un)
‘babar’ basc ‘babarrun’ “mongeta”
‘kiki’ basc ‘kikilu’ “tija”
‘isar’ basc ‘isar / izar’ “estrella, temporada, estació”
Antoni Jaquemot
Gener 2022
