Antoni Jaquemot
Juliol 2024
Categoria: Laietans
Presentada la peça al Museu de Badalona
Antoni Jaquemot
Juliol 2024
Està escrita per l’anvers i pel revers del plom. Les dues primeres línies de signes corresponen a l’anvers i la tercera al revers.
La línia de davant superior presenta la forma escrita de dreta a esquerra ja que els signes corresponents a la “N” i a la “E” estan dibuixats seguint aquest sentit. En canvi, en la línia inferior els traços es llegeixen d’esquerra a dreta. L’escriba va continuar la línia inferior per la banda on s’havia acabat la superior:
Part de davant superior de dreta a esquerra transliterat: ]TINBAZTEEŔOKEBA
Part de davant inferior d’esquerra a dreta transliterat: RDAZTOLORILTURSU
Part de darrera transliterat: TORTONBALAŔBIDEŔOKA(N)
Els últims dos signes d’aquesta darrera part no són prou llegibles. En altres escrits el segment ‘bideroke’ va acompanyat de numerals i del morfema DE(+DIN) que aquí no apareixen perquè el plom està tallat.
A]DINBAZTE EŔOK BARDAZ TOLOR ILDURSU, TOR TON BALAŔ BIDEŔOKAN…
“Adinbaz compra una barda a la Ciutat del Toll. Ha comprat mitjançant una pedra bona (‘balar’, palacurne, mitja lliura d’or).
‘Barda’ “clos, tancat, camp de blat a punt de segar”. ‘Eŕok’ (eros) “comprar”, ‘eroan’ “fer passar, traspassar”; tolo>t-olo “toll, riu, aigua”; ‘ildur’ “ciiutat, població alta”; ‘eŕok>t-eŕok’ substrat “troc, truca, barata”. ‘tor’ “equivalent”; ‘balaŕ’ substrat “pala, palet = pedra”. Estrabó explica que un ‘palae’ equival a mitja lliura de pes d’or; ‘bideŕ’ “camí, manera”; ‘ton>t-on’ “bo, bé, ric, bell”.
Nota: Document de la transacció.
El lloc dit “PENYA DEL MORO” és un turó al costat d’un altre que es diu OLORDA situats a la vessant oriental de la serra de Collserola amb vista magnífica sobre la vall del Baix Llobregat. A la “penya” s’hi han trobat restes d’un poblat ibèric. La denominació popular de “penya del moro” ve a ser com a “castell dels temps dels moros” o sigui de “temps pretèrits”. De fet el nom que surt a la plaqueta ILDUR “ciutat (població alta)” es relaciona amb el topònim OLORDA, procedent d’un *’ildurda’ “pertanyent al poblat” de la mateixa forma que ILTIRTA ha donat Ilerda i més tard Lleida.
Antoni Jaquemot
Juny 2017
El pal I no és el signe BA sinó una separació i C representa aquí BA
Transliteració del primer plom de dalt
/aiugi / seti bios / baidesgi / sal diŕe / de
Il ez (eo) / baŕka bios baide(ski) ilorse
Tansliteració del segon plom de dalt
Ŕ / baidesgi / bilosebam / boioi balasaika (més endavant posa balesaika)
raonament del primer plom
aiugi basc ‘aiho’ “desig”; “un desig”
seti “seda” o “planta de moneda Plata del Papa”
bios basc ‘bihotz’ “cor” ” un teixit de seda en forma de cor” o moneda de plata amb un cor gravat, símbol de la planta silfi molt apreuada a l’antiguitat l’arrel de la qual té forma de cor procedent de la Cirinaica. Moneda de tota la conca mediterrània a l’antigor “
baidesgi “un dòlium”
saldire basc ‘saldu’ “mercat, compra-venda”
deil “quantitat”; segueixen numerals
barka bios ‘barka’ “terreny inundat per rius o llacs”, bihotz’ “cor”, cors de rius o d’aigua dolça són perles que tenen forma de cor, com a valor de moneda.
ilorse “abortat, no realitzat”
“desig de la venda d’un dòlium pagat amb monedes de plata amb cor no realitzat”
raonament del segon plom la part llegible
baidesgi “un dòlium”; bilosebam “del poblat rodó”, basc ‘bilo’ “rodó, ciutat en forma rodona, com Bílbilis, Bilbao”
boioi basc ‘poila’ “feixos”
balas aika basc ‘malats’ “gros, rodó, fèrtil, formós”; aika basc ‘eraika’ “aixecar”
“El dòlium del poble. Feixos grossos aixecats”
El segon plom del primer calc només es pot llegir la part escrita
bebatiŕ itiŕokan ker m baika(ŕ) bilosebam boioi baide(sgi) “adquisició d’una baixa caldera … bol de la població, un dòlium de feixos”
el segon plom del segon calc
+dei bales aika / uŕdi eiuŕ / uŕ+i
“+dei? grossos aixecats. Basc ‘gurdi, orga’ (urga>gurdi) “carro” uŕ+i (uŕai) basc ‘urratu’ “rascar, serrar”
Carro per llenya rascada (serrada)”
Antoni Jaquemot
Agost 2024