“Sentència dels deu nobles companys del consell amb el dirigent. Clams devots a Mare Uni i Aste també.
Manar aigua per veure i blat nou
àmfores dels comuns compartir fruits amb Sosin-Biuŕ plantar arbres i dipòsits. Queixes d’Ultiger i Argitiger. Queixes de Balke-Biur, donacions d’àmfores per a la set”.
Raonament:
‘ybaŕ-di. En basc ‘nabar’ “persona notòria”. ‘Aíkis’ en basc ‘aikitze’ “aixecament, sentència”. ‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”. ‘Kide’ company, membre”. ‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “ple del consell, judici”. ‘Betin’ , basc ‘betean’ “plenament” ‘Uŕkekeŕ eŕe’ ‘urge, urgi, turgi’ “lloc elevat”; substrat “urc” persona altiva amb orgull Uŕkekeŕ, el dirigent”; basc ‘geri / gei’ “destre, capaç”; ‘ere’ “també, i”. ‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, dona que pot parir” ‘beike’, en basc ‘bei’ “a sota, humil, devot”. ‘Ai’ “prec, petició”; ‘-e’ “també” ‘Ekaŕ-iu’. En basc ‘egar’ “assedegat, aigua per beure”; ‘iu’ basc ‘iu’ “manament, vés”. ‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc ‘atun’ “blat jove”; ‘iu’ “manament, vés” ‘Boto, botu’ “comunal, comú”. Basc ‘botin’ “comunitat”; ‘i’ “plural”: “els comuns”. ‘Baitesgi’ En basc ‘baite’ “interior, vas, àmfora”; ‘-gi’ “un”. ‘Ekus-u’ en basc ‘ekoizte’. “producte”; ‘-u’ sufix de compartir. ‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal. ‘taŕbeŕon-iu’. ‘taŕ’ ‘tara’ bosc ‘berron’ basc “generar”. “plantar arbres” ‘iu’ manament ‘kozo-iu’. En toponímia ‘kotxo’ “clot d’aigua, dipòsit”; ‘iu’ “manament”. ‘baideski’ ‘-en-se’ “recipient de ‘beŕikaŕsense’ ‘beŕi’ basc ‘berri’ “verdures, productes frescos”; ‘kartxiri’ “hort de regadiu’ “producte, fruits; ‘beŕigaŕsense’ “de productes frescos de l’hort”
‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms personals. ‘Aí kase’ ‘ai’ “prec a la divinitat”; ‘gase’ basc ‘-gaz’ “amb”, amb prec”.
“Balke-Biuŕ” Nom personal.
‘Aíes’ ‘aísa’ “queixes, clams ”.
‘baites’ “recipient”.
‘Bani’“donacions”. En basc ‘eman’ “donar”. ‘Ekaŕ-se’ basc ‘egar’ “assedegat, set ”.
Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.
“Divina Iunstir.implorar per l’ànima d’un creient, Iunstir Iunstir ….implorar al bodo (memebre d’una comunitat). Implorar el repòs. Implorar el lloc protegit. Implorar la protecció, la creença. Implorar a la devoció de la Mare Uni . Implora la família. Implorar la devoció protectora .Implorar la competència. El bodo, membre de la comunitat, dóna un fet de savi. D’atencio del religiós. Implora la força Implora el guardador de la ciutat. Implora el sentiment de fer remordiment. Farina d’espigues. Sentiment present de la força d’un càlat de vi i d’encens.. Flor de l’alzinar. Auró i encens de vi. Heus aquí, Iunstir. Implora el dirigent que mana, imploren els portadors.. Enteniment únic, imploren els creients Implora el guardador. Mes preparació de qui mana. (—–) Aliment de carn. Oli del senyor, veneració del senyor.
Cara B
De fer ocupar-se de treure la roba del dirigent.Sota el poder d’ungir. En aquest lloc. El got del repòs.Adquisió de l’oli per complaure Iunstir. interrupció de Selki-Nius ànima de Iunstir. Imploren els creients Iunstir. La ciutat del poble. Implora el seu pare i el seu clan creients Iunstir. .
Raonament:
IUNSTIR (és el primer nom que es pot deduir)
Apareix en els ploms de la Serreta d’Alcoi, en el del Solaig i en el d’Orlell i fora de la zona, a Empúries, Camarasa, Igualada, Tivissa.
Del Cerro arriba a la conclusió que es tracte de ‘untz ir’>untz iri “recipient, en sentit d’ofrena dels pobles” i ‘ir’: “iri o “ili” “poble”
J. Cejador creu que ve de ‘Jaun zati ur’ “Senyor, part és aigua”
Tractant-se d’un escrit trobat dins d’una urna funerària, s’ha de pensar que va dirigit a un déu o deessa a favor del difunt. A l’Alcúdia d’Elx hi va haver un temple dedicat a la deessa romana Juno on abans hi havia hagut un santuari ibèric dedicat a una deessa indígena. Sabut és que els romans assimilaven els déus locals als seus. Així crec que Iunstir és la deessa ibèrica celestial. En basc ‘iusturi’ són “llamps i trons”.
Té sentit de salutació.
ATUN-E
Apareix també en el plom de Pujol de Castelló com ‘atuniu’ i altres paral·lelismes com a ‘adun’ “aliment”, basc ‘atun’ “experiència”, la qual cosa fa pensar que el radical és ‘atun’ amb sufix ‘-e’ “per, per a” títol de divinitat,
En una estela de Jaén, un CIL esta escrit ‘Betatun’ una deessa que els romans van considerar referent a l’oracle.’Bet-‘ en basc “mirar, observar” seria una deessa visionaria. L’element ‘atun’ és un adjectiu de divinitat. “per la divinitat”.
BAŔBINKEAI
‘Baŕ’ es troba en moltes marques de gerres i àmfores. Al costat de ‘barbinke’ trobem ‘barke’. Respecte a ‘bar’ el basc ens dóna aquestes possibilitats: 1ra.: barra, gerra, matèria de separació, gruixut, 2na. Dins, intern, fons, tancat. En toponímia ‘bar’ “vall”, lloc tancat”. 3ra. Broma, cínic, riure amb so sord: ‘par’. 4ª. ‘barruti’ “devesa, tanca”. ‘Barne’ “interior”. ‘Bin’ també apareix en diversos escrits ibèrics tant al començament, al mig, i al final i amb noms personals que denoten advocació a un déu de la fertilitat i de la vida. Basc ‘bin’ “sentiment íntim”.“dolor”, “amargor”. ‘-ke’: “de, a”. ‘ai’ “plagui a la divinitat, implorar”. La proposta “implorar a la divinitat el sentiment intrior, l’ànima”.
USKEIKE
Apareix també en el plom d’Orlell V. L’arrel és “us”. El basc. ‘uste’ és “esperar, confiar, creure, fe”. ‘-ike’ sufix modal “creença”
IUNSTI ( R ) – (BA o U o L) —
Falta un tros de plom, en què se suposa que hi habia la “R”. En el plom V entre ‘Iunstir i Bototazeai’ apareix LAKU. És una suposició. No es pot reconstruir. Hauria de ser, però, un verb. ‘Lagun’ en basc és “company del país”. Proposició: “Iunstir del poble?
BOTOTAZEAI
Seguint altres escrits, la pronunciació d’aquest nom és Boto-Taz.”El de la comunitat” referent al difunt que apareix en els altres ploms d’aquest mateix enterrament.. L’arrel és ‘bodo’, recollit en monedes, ceràmica i en escrits amb desinència.. Les monedes d’Obulco (Porcuna, Jaén) i la gerra d’Eivissa on apareixen ‘bodo’ fan referència a una procedència líbica, egípcia antiga, on ‘botau’ vol dir “servidor” en el sentit de “creient”. En gal apareixen una estela el nom d’un metge anomenat ‘bodorix’. En basc ‘boti’ és el centre de l’assemblea d’una comunitat ‘. El sufix ‘taz’ comú en basc i iber es refereix a “respecte a”, emfatitza el que és en diferència a altres iguals ‘L’anomenat”. ‘E-ai’, “plagui a la divinitat, implorar”. La “e” és una vocal de separació entre el nom i la marca. Proposta: “Implori a la divinitat Boto-Taz “el de la comunitat”.
SELKEAIBARTONEAI
En l’altre plom d’Orlell apareix BARTUNEAI, això vol dir que ja hi havia confusió entre “o” i “u” en funció de com s’accentuava la paraula. En aquest cas, encara que estigui sense separar, els sufixos “eai” ens indica que són dues paraules: ‘Selkeai’ i ‘Bartoneai’ Em remeto al plom V: “Implori a la divinitat la plaça del repòs i el seu recinte, el seu lloc”.
ZANIKEAI
Per analitzar aquest sintagma és necessari comparar-la amb les dues següents que apareixen més endavant : ZANIBEIRAI i UNIBEIKEAI, i amb UNIBELO en un plom d’Ullastret. ‘Zani’ el trobem en diversos escrits ibèrics; ‘zani>zain’ “cuidador”. Proposta “implora el cuidado o vigilantr”
USKEIKE
‘uske-ike’. “la creença” (supra)
AUŔUN(IBE)IKEAI
Manca el tros on suposadament diu (ibe), segons Untermann, i que es troba també en els ploms d’Orlell i en el del Pujol de Castelló. ‘AuU-uni-bei-ke-ai’. ‘Aur’ en basc “dona”, “dona que pot alletar”, “mare”. ‘Uni’ “mare deessa, nodridora”; ‘beike’, ‘basc ‘bei’ “sotmés, devot”; “imploa el devot a la Mare Uni
ANEŔAI
En basc ‘anai“germà”: “la família, la germanor”.
ZANIBEIŔAI
‘zani-beiŕ-ai’. Amb sufix ‘bei’, basc ‘bei’ “devot, sotmés”. El sufix ‘-U ‘-possessiu. Proposta: “Implora el seu devot cuidador”.
LEITAZEAI
Existeixen diversos paral·lels en ibèric amb ‘lei’. En basc ‘lei’ ” transparent, gel”; ‘leiar’ “cristall, vidre”; ‘leiha’ “competència”, ‘leihazko’ “urgent”; ‘leiz’ “cova”; ‘leika’ “rivalitzar”. ‘Lei-taz-eai’: “implora la propia competència”.
BOTOTAZTE
‘boto-taz’ “la comunitat”
BANTAKIGIA
En l’actual calc, la “a” final no apareix, però sembla que es va poder llegir. ‘Bandaki-gia’, ‘ban-d-aki “ofrena de savi”. En basc ‘ban’ “dació, ofrena”; ‘d-aki’ “ell sap”, basc ‘egi’ ‘”dóna un fet de savi”.
BATAŔATITE ‘Bataŕ adite’ (reconstrucció en funció d’una repetició posterior) ‘bataŕ’ En basc ‘batar’; “eremita, persona solitària, religiós, únic; ‘adite’ en basc ‘adi’ “atenció, tenir cura” “Proposta: “atenció del religiós”
ISAI
”Paral·lelismes ibèrics: ‘isba’, ‘isbin’, ‘isker’. En basc ‘hitz’, “crit de força, clam”; ‘izu’, ‘ira-itzi’: “empenta, impuls,briu, força”: “implorar la força”
ILTUŔSAIŔSAI
La proposta de segmentació és: ‘iltuŕsair-(i)sai’. Paral·lels: ‘Iltiŕ, iltuŕ, tuŕsa’ en ibèric volen dir “ciutat”. Ens ho diu la toponímia:’Iltir’ “Lleida”; ‘Ilturki’ “Lladurs”. En una estela en llatí apareix un llibert que diu “Castlosaic” (saic de Càstulo). Una estela de Navarra diu Siaco. En basc ‘sai, saia’ “dipòsit, racó per guardar”. Proposta: “Implora el guardador de la ciutat”.
AŔIKAŔBINISAI
Fragmentació: ‘Aŕikaŕ bin is ai’. Basc ‘ari “fer, factitiu”; ‘kar’ “remordiment”; ‘min’ “dolor, sentiment íntim”;basc ‘min”‘; ‘is’ “empenta, força, impuls, briu”; ‘aí’ “a la divinitat, castellà ‘ojalá’, “que Déu vulgui, implorar”; “tant de bo”, La proposta és: “implora el remordimentt del sentiment fort”.
BORARNYL(IŔ )
Manca un tros de plom. Els espais entre parèntesi es poden intuir uns traços però no els signes. En els representats amb asteriscs no hi ha material. Pel que fa a la grafia precedent podem fer una primera separació ‘bora-nylir, boranalir’. ‘Bora’ del substrat “moraga” munt d’espigues, riquesal”. ‘ylir / nuliir’ “premsat”. La resta del sintagma no es pot definir bé perquè hi manquen signes. Amagat sobre l’urna es van trobar restes de cereals.
AŔEBINISE
És paral·lel a l’anterior ‘aŕe-bin-is-e; ‘bin’ basc ‘min’; “ setiment íntim, dolor”;‘aŕe’ basc ‘hara’ “aquí, present”, “implorar la força del sentiment present”.
KALAISEBAKAŔATUŔANE
Fragmentació proposada: ‘kala is-e bakaŕa-tura- ne’ En el plom d’Orlell V hi surten dos sintagmes on es palesa la fragmentació del morfema final d’aquest sintagma ‘-durane’ “encens”;‘kala’ nom grec de recipient; ‘ise’ basc ‘is’ “força, empenta, briu ”; ‘bakaŕa’ substrat de “vi”, esperit de vi, etanol” : “encens d’esperit de vi”: “implorar el càlat d’encens i de vi”.
ITAŔARTETAŔA
Proposta de segmentació ‘itaŕ arte taŕa’ Paral·lels ibèrics ‘itaŕer’, ‘arte, ‘arti’, ‘taŕban’, ‘tarke’, ‘taŕike’: ‘itar’ basc ‘idar’ “flor”. ‘idarbaltz’ “alhelí” “violer”. El substrat “artiga”, basc ‘arte’ “alzina”; ‘taŕa’ “ample, ampliació, eixample”. “flor de l’alzinar”.
AZTI(*)E BAKAŔATUŔANE
Hi manquen uns cinc signes que podrien correspondre a ‘ka l a i s…’, ja que tot seguit coincideixen amb l’anterior. ‘Aztigar’ en basc és “auró”. La proposta és “auró i encens de vi”.
IUNSIRYI ‘Iunsir-ani’. La ‘y’ és transliterada ‘na’ en altres escrits i en alfabet jònic, supra. Potser és una nasal semi-líquida el fonema de la qual estaria entre ‘an, un, na’. L’escriba ha fet caure la “t” de ‘iunstir’. El morfema com ‘ani’ i com a sufix ve a dir “aquí, en aquí, heus aquí” en les esteles mortuòries igual com en aquest cas. “Iunstir, heus aquí”.
BELEZAGINEAI ‘Belez-agin-eai’. En el plom de Solaig apareix ‘belezair’. Possibilitats: Els ‘Beles’ són una de les ètnies ibèriques junt amb els ‘Balke’ i els ‘Bilos’. ‘Bel-‘ fa referència en basc a “cap, front, guerrer” i ‘agin’ “els que manen”. “implora qui mana”.
KAŔESTAREAITITON Només es pot analitzar ‘kaŕestareai(ti)’, en la resta ‘·······ton’ hi manquen vuit signes i potser correspongui a més d’una paraula. Untermann no senyala el signe ‘ti’ que en les còpies del plom hi apareix. Un sufix ‘-ti’ desprès d’un altre ‘-eai’ no surt en els ploms on es registren els sufixos ‘-eai’ o ‘-ai’. Com que no he pogut estudiar directament el plom haig de creure que el signe que sembla TI deu ser una falla de la còpia. La proposta d’aquest sintagma és: ‘karestareai’. La resta desapareguda és a l’inici de la línia i acaba en ‘-ton’ segons Untermann, Fletcher pensa en ‘tin’. Potser el traç del signe ‘to’ en la resta de l’escrit fa que em decanti per Untermann. En aquest sentit hi cap tot un sintagma com l’anterior ‘selkeaibarton’ sense el sufix ‘-eai’. Paral·lelismes ibèrics: ‘karesbanite, karesirte’. Opcions a través del basc: ‘karre’ “anar en equip”; ‘garain’ “muntar” ‘Gar’ “flama, exaltació, cereals”; ‘garri’ “cintura”; ‘garbi’ “matar, guerra”; ‘garbai’ “penedir”; ‘-tar’ aquí apareix amb “r” fluixa la qual cosa semblaria diferent de ‘tar’, “r” forta, hi ha un ‘tarke’ ibèric. En basc existeix el sufix ‘-tara’ equivalent a “manera” i ‘tarako’ “per a”. Seguint ‘Kaŕes’, en basc ‘garesti’ ’ “caristia”, grec ‘khari’ “cosa bona, cara, béns i ekar’ “portar”. Proposta: ‘Kaŕestareai’ imploren els portadors”. ‘……..don? Iunstir egiarton? Senyora Iunstir?
BATAŔATITE ‘bataŕ adite’. Supra . “enteniment d’eremita, de religiós”.
USKEIKEAI ‘Uske-eike ai’. Supra. “imploren els creients”
SIAI ‘si+ai’ basc ‘zi’ “aglà, fruita‘isai’. “implora la fruita”.
KEITIATELU Fragmentació: ‘keiti atelu’. Paral·lel ibèric: ‘keietisiatense’ en Orlell V. En basc ‘ghei’ “més, molt, afegir”; ‘adelu’ “preparació”. Proposta: “més preparació”
AKINIŔTE Fa referència a la divinitat que en llatí surt escrit La separació més coherent és; ‘akin-iŕ-te’. Paralel.lismes: ‘akitikem’. Possibilitats en basc: ‘akin’ “esgotat”; ‘aki’ “saltar”. ‘Agin’ “autoritat” sembla més versemblant malgrat que el signe ibèric el presenti amb titlla equivalent a “k”. ‘Agir’ “manifestar”. ‘Ir’ “teva” reflexiu. Supra. “de qui mana”.
(*)SE
Són almenys nou signes els que manquen. Impossible de deduir-ne el significat. Encara que cal remarcar que amb aquest acabament ‘-se’ coincideix amb el supra ‘aŕebin ise’ i en un separat ‘gal aise’.
IAGI Proposta de fragmentació: ‘iagi ginur-e’. Paral.lismes ibèrics: ‘iakila’. En basc ‘jagi’ “menjar, aliment”.
GINUŔE en basc ‘ginarre’ “carn”.
BAS IAUKEKU ‘Bas iaukeku’. ‘bas’ “oli”. En el plom d’Ullastret apareix ‘basi’ i també a Numància, persona ungida, ‘Jaun, jabe’ en basc “senyor, propietari”. El sufix ‘-ku’ és de procedència “oli del senyor”.
KUŔS IAUKEKU Paral·lels ibèrics: ‘guŕs’, ‘banguŕs’. Possibilitats en basc: ‘guren’ “amor, veneració, salutació”; “veneració del senyor”.
BASEŔNYLBE ‘Baseŕ-nal-be’. En basc ‘basitu’ “ungir, untar”. ‘nal-be’ surt a l’estela de Badalona, transliterat ‘Nalbe’ apareix en diversos escrits en llatí. En basc ‘ahal / anal be’ ” sota el poder”. Proposta: “sota el poder d’ungir”
AŔEŔE Fragmentació proposada: ‘aŕe-ŕe’. Paral·lelismes: ‘urkekerere’. Possibilitats: ‘aŕe’ basc ‘hara’ “aquí, en aquest lloc, de presentació”.
KUTUTAIKE ‘Katu taike’ En el d’Orlell V apareix ‘kutur’. ‘Gutu’ substrat “got” “recipient, calze”; ‘taike’ basc ‘tai’ “repòs”. Proposta: “el got del repòs, de la mort”‘.
BASBITEŔOKETINE Fragmentació: ‘bas bideŕoke t-ine’ En l’altre plom d’ Orlell trobem la forma ‘biteŕokedetine’. ‘bide’ “camí, conducta justa”, ‘bideŕok’ “camí, manera, d’aconseguir, traspassar, adquirir, comprar, bescanviar”. En basc ‘eroski’;’tin-e’ “és per”, supra. ‘Bas’ “oli”. Substrat “bàssia”.
SELKINIUSTAI Nom personal Selki-Nius‘; selki “repòs temple, lloc sagrat”; ‘nius’ “persona importantl, que diu”. Proposta: “Implori el moment de Selki-Nius”.
LAKUNYILTIŔTE ‘lagum iltirte’. ‘Lagu’ apareix en diversos escrits i junt amb ‘iltiŕ el trobem com ‘iltiŕlaku’. ‘Lagun’ vol dir en basc “company”, “ajuda”, d’on ‘lagu’ “com-nostre”. Segurament és l’ètnic dels “ibers” dit per ells mateixos. ‘-nmi’ el fonema del qual pot ser semblant a ‘nai’ o ‘ani’, és un sufix equivalent a “heus aquí” segons es desprèn de les esteles mortuòries on apareix darrera d’un nom personal. En aquest cas, però, seria un tancament de la “n” en “m”. ‘Iltir-te’ és “la ciutat o el lloc d’aplec” com ‘Iltirta’ Lleida, però també un nom personal. “La ciutat ibèrica” i com a nom personal “el de la ciutat ibèrica”: “La ciutat del poble”
ATABEŔAI Paralel.lismes: ‘ata’, ‘atau’, ‘berbe’, ‘berte’. Possibilitats en basc: ‘ata<’aita’ “pare, principal personatge; ‘bertako’ “indígena, d’allà”, ‘berton’ “d’aquí”. ‘Ata ber-ai’: “implora el propi pare”.
ANYBEŔAI Fragmentació: ‘anu beŕai’. Paralel.lismes: ‘anabegate’, ‘anbeicu’. ‘Anabeŕai o ambeŕai’.: ‘an’ surt acompanyant oficis. En basc ‘an-‘ és un arrel de família. . “implora el propi clan”.
USKEIKE Supra. ‘Uskeike’ “la fe, la creença”.
IUNSTIR Supra. (invocació)
Comentari
Aquest escrit sobre plom es va trobar enrotllat i amb evidències d’haver estat embolicat amb tela a la part superior de l’urna on hi havia cendres i les restes dels pesos. (ponderals pel mesurar). Un altre plom, Orlell VI, es va trobar al fons i un darrer, Orlell V, a sota l’urna. Els tres hi estan relacionats. La necròpolis, ‘selke’ seria on hi hauria el templet ‘selki’
Antoni Jaquemot Març 2024
ORLELL VII
És el segon plom, de tres, trobat a l’enterrament d’un important personatge anomenat BODO-TAZ.
Es desprèn que és una oració, un càntic, un himne religiós. Potser procedent de l’estament sacerdotal de la població:
IUSTIR ATUNE NISOŔBARAI OŔTITAŔ
USTAŔIKE USKEIKE IUSTIR ANEŔ IUSTIR
IUSTIR BODOTAZ EIKE USKEIKE IUSTIR AŔELI
BAITUŔANE ZALIR OŔKEI ABAŔAI IUSTIR
IUSTIR AI
Adaptació:
Iunstir atune,
Nisoŕbar aí.
Oŕtitaŕ ustaŕik uskeïk Iunstir.
Aneŕ Iunstir.
Iunstir, Bodo-taz eïk uskeïk Iunstir
aŕeli baituŕa-ne
zalir oŕkei abaŕ aí Iunstir,
Iunstir. (ai)
Proposta de traducció:
A Iunstir divina
aquí el meu deute imploro
de la força del cel confio Iunstir
la germanor, Iunstir
Iunstir la veritat del membre del grup
creença Iunstir
Convidat present un bol d’encens
Trenta monedes, imploro Iunstir
Iunstir imploro
Raonament:
Iunstir és la deessa que més surt relacionada en els escrits ibèrics.
Atun és un adjectiu de divinitat que acompanyen a les deesses i als déus: Bet-atun, Sei-atun. En basc ‘atun “experiència, experta ”.
‘nisoŕbar basc ‘nizor ban’ “el meu deute”:
‘Ai’ en basc ‘ai’ “plagui a Déu, que Déu vulgu, imploro”.
‘Oŕtitaŕ’ En basc ‘orti’ “força”. ‘-tar’ “procedència”.
‘Ustaŕik’. En basc ‘ostal’ “cel”; sufix ‘-rik’ “determinació”.
‘Uskeík Iunstir’ En basc ‘uste’ “la creença, la fe en Iunstir”.
És interessant comprovar com calia redimir-se abonant trenta monedes de plata ja uns tres-cents anys aC en les nostres terres. Sona a una tarifa establerta. La turra mena de farigola que fa encens.
No hi ha constància d’haver-se trobat les trenta monedes. Van ser espoliades o cobrades llavors pel sacerdot.
Els altres dos ploms que l’acompanyaven poden representar el poder local i el clan o població. Els tres ploms són l’escrit més gran ibèric respecte a una persona trobat fins ara. Actualment, aquest cant s’ha musicat per la doctora en música Carme Rusiñol i cantat per la mezzosoprano Carme Farreras.
“Tu ets de la comunitat de manera de rescat d’un trull. Fer remordiment de Seke-Nius, sentència segons Lauŕ-Iskeŕ, donació de farina i de turra farina de xeixa i bol d’encens Inquietud fa la seva mort l’adquisició de l’urna pel traspàs de les cendres.. En memòria, flor d’olivera, Fer remordiment intern d’enfarinar la terra de Iunstir plagui a la divinitat la comunitat Plagui a la divinitat el repòs i el recinte. Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Plagui a la divinitat la família . Plagui a la divinitat el devot de la Mare Uni. Terra de Iunstir. Creença de la comunitat Més sempre en deferènciar, boles de blat. Donació de farina en escasetat via d’adquisió en plenitud. deixar la família lligada, unida Raonament:
IŔE Paral·lels: ‘bateire’, ‘dinire’, ‘tailinire’. ‘Possibilitats en basc: ‘irten’ “sortir”; ‘irrikil, irrikitu’ “esquerda”; ‘Ire<iri’ podria ser “obertura” o “sortida a fora o cosa que sobresurt, important”. . ‘Iri-tiri’, “anhel, desig”. També el possessiu de segona persona “teu”, en basc ‘i-re’, que en iber pot ser “tu ets” o “tu siguis”. Les alveolar vibrants, simples o múltiples, no necessàriament coincideixen amb el basc . Existeixen mostres com en iber Tiberri del llatí Tiberi. És l’inici de paraula i s’espera una mena d’introducció, de salutació o comiat del difunt. Proposta “Tu ets”.
BODOTAZ La Comunitat Nom bimembre ‘Bodo-Taz’. Si seguim la lectura del sistema dual, els signes ‘TA’, ‘TI’, ‘TO’ haurien de ser ‘DA’, ‘DI’ i ‘DO’. En l’escrit, però, no s’hi troben dualitat de signes. Tenim paral·lelismes en púnic: ‘Bodo’ nom d’un personatge. trobat en ceràmiques a Eivissa, en monedes de Lascuta (Alcalá de los Gazules, Cadis) i amb desinències en altres escrits ibèrics ‘Botuei’ i ‘botur’. En copte ‘baute’ vol dir “servidor” i en antic egipci ‘bak’ o ‘bok’. Per una altra part, ‘Bodo’ és un títol cèltic que possiblement signifiqui “metge”, un tal ‘bodo-rix’ famós ho era. La persona enterrada no era guerrer en el moment de la seva mort. En basc ‘boti’ és el centre de l’assemblea, la comunitat i els seus membres els els ‘boti’ Laur-Isker és el nom del difunt. A l’enxovar del difunt hi havia un plat de balança i pesos, es tractaria, doncs, d’un comerciant o herborista. El possible nom de “guerra” ‘gudur’ no és cert. Fa referència a “got”, l’urna de l’enterrament. Posar a Bodo una etiqueta de “celta” és molt problemàtic. Els ligurs de llengua no indoeuropea i probables avantpassats dels ibers, habitaven també l’actual França. La proposta que el difunt podia ser un comerciant de bótes o pots (noms preromans) o del seu contingut no s’avé amb els ponderals trobats ni amb la balança. M’inclino pel nom de Laur-Isker “home de lletres i de conreus”.
BITEBAKIŔZBANE ‘bide bakiŕz bane’. En basc‘bide’ “camí, manera” ‘bakisun’, basc “rescat”. Proposició: “manera d’un rescat o de reunió”.
BAŔENYLIKI La segmentació i pronunciació proposada és: ‘Baŕe-yli-ki’. La pronunciació del signe ‘y’ és ‘na’ segons el nom escrit en llatí de persona Nalbe. Recorda el signe grec ‘ü>y’ que apareix sovint acompanyat d’una ‘n’. Fa pensar que quan ‘y’ va sol en altres escrits la pronunciació és una nasal ‘na’ o ‘un’. la ‘-n’ és un sufix de l’anterior paraula. yli / ali’ el trobem amb ‘bora-nulir’, ‘kaisa-yliŕ’.El substrat “nuis”, premsat d’oli o de gra “farina”.’baŕen’ “interior”; d’un premsat intern, un trull
ANTINMLITUTUŔANE Fragmentació proposada: ‘antin nuli turane’ substrat “andina”, mena d’alga’ “farina d’alga”; ‘turra’ “ensens de farigola ‘+ne’ “de”. Apareixen dos signes ‘tu’, el primer podria ser una “r”, tal com si l’escriba, en equivocar-se, l’hagués modificat allargant el traç vertical del “tu” per convertir-lo amb una “r” però en el plom VII apareix ‘baituŕane’ Paral·lels ibèrics ‘andinu’”. La proposta és: “farina d’andina i encens”.
SEKE NIUSU ‘Seke nius-u’: paral·lels ibers: ‘lekuseken’, ‘sekebiderosan’, ‘balkeniuska’; A més d’un nom personal bimembre són noms comuns: ‘seke-nius’. Basc ‘seketen’ “taca d’una nou:”; ‘seke’ “nou”; ‘nius’ la topogrfia ens diu “menor o petit”: Tagonius, Tajuña, “tajo menor”; sekenius “avellana”.Sufix ‘-u’ l’uneix amb la següent paraula. Nom personal en aquest cas, que fa de jutge o sentenciador de la voluntat del difunt.
ATILEBEIU ‘Ati le bei u’. ‘ati’ basc ‘atia’ “plet”. El sufix ‘-le’ professional”; el sufix ‘-u’ enllaça amb l’anteior, juntes: “i”.”sota qui porta el plet, jutge o sentència”.
LAUŔISKEŔKATE Proposició de fragmentació: ‘Lauŕ-iskeŕ-gate’.’la’ “terra, camp”; ‘uŕ’ basc ‘urre’ “rascar”: “terra llaurada, hort, agricultura; ‘iskeŕ’ basc ‘hitzke’ “paraula, comprensió, coneixement “; ‘gate’ basc ‘gatik’ “causa, motiu, de part de” El nom del difunt.
BANYLIRBAITUŔANE ‘Ban alir bai tuŕa ne’: ‘Ban’ de ‘eman’ “donar”. Substrat del castellà ‘bandeja’ i “bai”, basc “intern, bol, recipient”; ‘tuŕa’ “herba aromàtica, timó”. Proposta: “donació de farina i de turra”.
KAISANYLIRBAITUŔANE Fragmentació proposada: ‘Kaisa nalir bai tuŕane’. paral·lels ibers: ‘kais’, ‘kaisen’, ‘kaisur’. ‘Kais’ “kaiser”, substrat “xeixa”, blat blanc. El resultat proposat és: “farina de xeixa i un bol d’encens”.
ITA basc “malestar, inquietud”
ILINIŔE ‘il in iŕe’ “teu, tu ets”, supra; ‘in’ “fer”. La proposició és: “fa la teva mort”.
KUTUR ‘Gudur’ Apareix en el famosa llegenda escrita en una ceràmica, la primera lectura de la qual ‘gudua deisdea’ va donar peu a la teoria del basco-iberisme. En el basc actual vol dir “crida a la guerra” i on hi ha dibuixada una batalla. La lectura d’Untermann la fixa com ‘gudur oisor’ Canvia el sentit i s’entén com “la cràtera de l’atac” En aquest cas “a la cràtera”, del substrat “got, urna”, “vas” cavitat on hom enterra els morts; sepultura. Es considera “got sagrat de libació”. En basc ‘gutun’ “amulet”.
BITEŔOKETETINE ‘Bide eŕoke de- din-e’. En altres escrits apareix ‘bide eŕok’ on en basc ‘bide’ “camí” “per camí”; “per mitjà de, forma verbal de moviment”. ‘Eŕok’ en basc ‘eroan’: “menar, conduir, traspassar, fer anar”. Els sufixos de-din-e són verbals. Proposició: “s’ha adquirit”.
EŔATIAŔE ‘Eŕati are’ En basc ‘erauts’ “cendres”. ‘aŕe’ basc ‘hara’ “aquí, en aquest lloc” “aquí les cendres”
GOGOR ‘Gogor’ Substrat ‘gordo’ ‘gor-gor’ “fort, enteniment, memòria”
TAUEBARTIATE Segmentació proposada: ‘Taue bartiate’. Paral·lels ibers: ‘tau’, ‘tautan’, ‘taute’, Substrat ‘taue’> “toia, flor” i ‘bardia’ “olivera”; ‘-te’ determinant.. Proposta: “flors d’olivera” Un senyal de pau.
IUNSTIRLAKU ‘iunstir-laku’. ‘Iunstir’ “deesa celestial ibèrica”. Assimilada a Juno pels romans. ‘Iusu’ “cel”, supra. ‘la-ku’ “de la terra”. Cal ressaltar que des d’aquest ‘iunstir’ fins al que surt més avall, tots els sintagmes següents presenten unes desinències o sufixos acabats en ‘-eai’ que poden representar una marca de complement directe. Proposta: “Senyora (Iunstir) de la terra”.
BOTOTAZEAI ‘Bodo-taz-eai’. ‘Ai’ Del basc ‘ai’ “a Déu plagui”.“plagui a la divinitatla la comunitat”
SELKEAIBARTUNEAI ‘Selke-ai bartun-eai’. ‘Selke’ Basc ‘sel’ “camp rodó amb una fita al mig”; “plaça del temple, del repòs, ‘seldar’ “tomba, monument “; ‘bardun’ “camp o recinte que envolta el temple amb bardisses”. Proposta: “plagui a la divinitat el repòs i el seu recinte”..
UNIBEIKEAI ‘Unibe(e )ike ai’. Paral·lels: ‘unibelo’, ‘uni’ basc “Uni divinitat etrusca”. ‘bei’ basc ‘bei’ “ a sota, sotmés, devot”. La proposta és: “Plagui al devot d’ Uni”.
ANEŔAI En basc ‘arren’ “perdó, súplica”. “Plagui a la divinitat la súplica”.
UNIBEIKEAI Supra. “Et plagui a la divinitat el devot d’Uni”.
IUNSTIRLAKU Supra. “Iunstir, deessa de la terra”.
USKEIKE ‘Uske-ike’. ‘Uste’ en basc és “fe, fidel”. ‘-ike’ sufix proposta és: “creença”.
BODOTIKI ‘Bodo-ti-gi’. En basc els sufixos ‘-ti’ “plural”; ‘-ki’ “determinantl” els de la comunitat
UZTALARILUNE ‘uztal aril une’. Paral.lels ibers: ‘uztalaibi’. En basc ‘uztal’ és “collita de blat”; ‘aril’ en basc “troca, bola”: ‘une’ “lloc”: “lloc de boles de blat”.
BANYIREZU[-]LU ‘Banu ir ezu(-)lu. Hi manca un signe. A més sembla que li manca la “l” per dir ‘banylir’. Paral·lels: ‘ezkilke’, ‘ezkubars’; ‘(euki)lu; ‘(iga)lu’ “fruita de les plantes” ‘delbabin’ jònic. ‘Ezu’ en basc “contradicció, negació , manquen espais que poden reproduir ‘adelu‘La proposta és: donació de en escasetat”.
BITIŔOKEBETENSE ‘Bidiŕ oke bedense’. S’observa una vacil·lació de l’escriba en posar ‘bidir’ per ‘bider’ com ho fa més amunt. ‘Bider ok’, (‘bider-eŕoke’) “fer transferència”, supra. ‘Bete’ “ple, complir, executar”. La proposició és “via d’adquisició en plenitud”.
UZKEANEŔLATI… ‘Uzke aneŕ lati’. En basc utzi’ “deixar”; ‘aneŕ’ “germà, famíla” ; ‘lati’de “llata” basc’ laatz’ “látigo, lligadura, suport “deixar la família lligada, unida”.
Notes: El desxiframent ho he fet a través del substrat i del basc. En l’urna on estava dipositat les restes del ‘en Boto-Taz s’hi van trobar dos ploms més epigrafiats (Orleyl VI i VII).i al costat un plat de balança i cinc ponderals per a pesar monedes o altres petits articles tal com el ritual assenyalava de ser enterrat amb els estris del seu ofici.
Aquesta escriptura exposada, junt amb altres, en el Museu Arqueològic Comarcal de Borriana, va ser descoberta en el lloc dit pels arqueòlegs “sepultura II de la necròpolis d’Orleyl” a l’interior d’una cràtera de campana dita del “Mestre de Grifomàquia”. Recorda el Sant Jordi matant el drac que té una dona sota les urpes. El recipient corresponent al segle IV abans de Crist. L’enterrament podria ser posterior. La presentació en el museu indica que el text és “presumiblement funerari”.
La Punta d’Orlell (avui en dia només La Punta) és el turó (200 ó 300 m) del final de tot de la carena que envolta la Vall d’Uixó i que dóna directament a la plana de tarongers que corresponen a la localitat de Xilxes no gaire lluny del mar. Des d’aquest turonet s’abasta tota la costa de la plana i la Vall d’Uixó.
Bibliografia Materiales de la Necrópolis ibérica de Orleyl Lázaro Mengod, Mesado Oliver, Aranegui Gasco y Fltcher Valls Monumenta Linguarum Hispanicarum J. Untermann Léxico Ibérico Silgo Gauche Diccionaris bascos 3000 Hiztegia. Elhyar Hiztegia, IKAS, Jabier Gereño, DEB M. Morvan, Azkue Diccionari.cat DRAE
Cara “B” zaner buranalir bitan ake balkelaku tauti biten
Raonament Cara A
IUNSTIR Una divinitat. En basc ‘ihuntz’ “rosada”; ‘-ti’ “sufix de tendència”.
BELEZ(S)AIŔ ‘Belez-(s)aiŕ’. Forma aglutinada: ‘Belez+saiŕ>belezaiŕ’. Nom personal. Segueix l’esquema Laiez+sken>laiezken (els laietans).; ‘belar’ en basc “front, cap, dirigent”; saiŕ en un dels ploms d’Orlell i en una estela llatina de Càstulo “Castlosaic’ “persona vinculada a Càstulo” ha de ser un títol. Belez-saiŕ, paral•lel a Sai(ŕ)lacos, escrit en llatí en un mosaic d’Elx.
BASTAI BAITI EBA bastai substrat «bast», «bastaixo» i ibèric basto «càrrega, transport, animal de càrregues» baiti basc ‘baite’ «en, dins»: en la càrrega, dins la càrrega; eba basc ‘eman’ «donar», lliurar»: «dóna»
BALKELAKOZKA ‘Balke-Lako-zka’ el radical ‘bal’ i balke surten en nombrosos escrits ibèrics. En el bronze d’Àscoli apareix el nom personal Balciadin (Balke-Adin). Balke-Lakozka<‘Balke-Laku + zka’. «Balke-Laku “nom personal, com a noms comuns «companyó de la comunitat» basc ‘baldar, balta, malta, baltsa».
BITETUI bide dui: Paral•lel bide eŕok i basbidiŕbar. En basc ‘bide’ “camí” i ‘dui’ “abundor, quantitat, també una mesura” “lloc on abunden coses”. Proposta: “lloc de camins, de trànsit”.
BAR… ? Possiblement ‘bare’ “pau, calma”.
IUNSTIR “A la deessa”, supra.
EKIARTONE egiarton-e. En basc ‘egi’ “fer”. Títol de faedor, amo, senyor. ‘-ton’ sufix femení “senyora, posseïdora”; ‘-e’ preposició “a” o “per”. Proposició: “a la senyora deessa”.
BELEZTAR belez “els caps, dirigents” També nom personal. ‘El sufix ‘-tar’ vol dir “que és”. Proposició: “que és dirigent, el dirigent”.
SENYŔ-UN Pronunciació: ‘senarrun’ o ‘senurrun’. En basc ‘senar’ “marit, home de la família”, ‘un’ basc ‘eun / edun’ “prengui, tingui” Proposta: “prengui el marit Belez-Tar”.
EDESILIŔ ede sil-iŕ‘. En basc ‘ede’ “suau, dolç»; ‘sil’ basc ‘zil’ “eix d’unió entre dues peces o coses”; iŕ “teu, teva» «nom d’esposa «el teu suau eix d’unió»
PRODUCTES DE CÀRREGUES DE BELEZ-SAIŔ PER LLIURAR ALS BALKE-LAKU PELS CAMINS (TRANSPORTISTES)», PAU DE IUNSTIR SENYORA DEESSA, PRENGUI EL MARIT BELEZ-TAR I ESPOSA. IUNSTIR MESURA SUAU
Cara “B”
ZANER De zan+er, escrit en un dels ploms d’Orlell zani en basc ‘zain’ “guardador”.‘-er’ sufix preposicional: “per guardar”.
BURANYLIR ‘Bura nylir’. En altres escrits ‘bora’. Paral·lelismes en iber: boragau plom d’Ullastret; kais bora. ylir nalir / nulir substrat «nuils» «premsada», basc (n)ali>arin’ “farina”; bora del substrat “moraga”, «manat d’espigues, borono «mill»: «premsada d’espigues, farina».
BITAN AGE bitan En basc “bide’ “camí”, bitan “fer camí”; age basc‘ager’ “senyal, notori, públic, obert, perceptible”. Proposició: “fer el camí perceptible”.
A part
BALKELAKU El nom del donant. En basc ‘baldar’ “comunitat”, laku “de la terra, del país”.
TAUTIBA tau del substrat “taure>toia”, tauti “flors”; -ba, basc ‘bade’ «existeix, hi ha»”.
BITEN… biten basc ‘bide’ “del camí, de la vida” «flors al camí», desig de vida fàcil
GUARDADOR DE FARINA PER FER EL CAMÍ PERCEPTIBLE. BALKE-LAKU. (escrit apart en el centre el nom del donant) i FLORS HI HA AL CAMÍ (A LA VIDA).
Nota: El Solaig pertany al municipi de Betxí a Castelló de la Plana on hi havia restes d’un poblat ibèric. En front mateix cap a la costa està “la Muntanyeta de St. Antoni” on també hi havia un poblat ibèric. En aquest lloc s’ha trobat una sivella amb escriptura ibèrica.
La zona és rica en troballes amb inscripcions ibèriques: A la Punta d’Orlell, a la Vall d’Uixó i al pujol d’en Grasset, al grau de Castelló. El pujol era terra entre maresmes. Un cop dessecades no es nota el promontori. Està edificat. En aquest escrit, l’escriba no fa diferència entre les consonants oclusives, les sordes i les sonores com en les altres escriptures de la zona. No és dual.
Antoni JAQUEMOT
Juliol 2023 Més informació http://www.jaquemot.cat
