Categories
Esteles

Estela de Càller Illa de Sardenya


seŕton śoŕse ar seldar v

Aquí l’estela de l’exèrcit vuit (vuitè exèrcit)

seŕton de sarta, serte, entrelligam, brancatge, mates, bosc, grup, exèrcit

śoŕse vuit

seldar monument estela

ar article

v /nai/ determinant “aquí, això és”

Antoni Jaquemot

Agost 2024

Categories
Esteles

Esteles de Sagunt



Observació
És una estela de tipus romana que segueix les pautes de grafia romana

Transliteració
ISBATAṘIS
SEREYE*
˃ I I I I ERIRIL

segmentació:
IS BATAṘ IS SEREYE ˃ I I I I ERIR IL



Proposta de Traducció
FORÇA A NABATAR I A SERENE
MES DE JUNY (quart mes de l’any romà)


En altres escrits Bataŕ sur escrit Nbataŕ
(Nabatar, procedent de Naba, nom iber)

Serene és nom personal llatí, serè

IS ‘itz’ en basc “brío, força”
ERIR IL en basc “juny”

Novembre 2024
Antoni Jaquemot













Categories
Esteles

Esteles familiars de Badalona

Antoni Jaquemot

Juliol 2024

Categories
Esteles

Estela de Can Peixau de Badalona

Presentada al Museu de Badalona

Antoni Jaquemot

Juliol 2024

Categories
Esteles

Estela de Sinarcas

Transliterat i fragmentat segons sintagmes paral·lels en altres escrits

La present estela, trobada al Pozo (Sinarcas), té la curiositat d’un encapçalament en posició central amb signes més grans que la resta de l’escrit amb diferències gràfiques: Y al capçal i V a l’escrit inferior són equivalents transliterat com una nasal Ḿ amb valor fonètic NA com el nom personal Nalbe. Els altres signes que segueixen tenen valor numèric IISSL 1+1 + 6 + 6 +50= 64 que seria l’edat del difunt

NASKE I I S S L

baisetaś iḻṯu̱taś eba[–
nḿise̱ltarbanḿ̲i
beŕbeinarieukiạ
-]ḿikatuẹkaśkoloite.
ḳaŕieụḵi̱arseltarban
ṃ́ibasibalkarḿbaŕḿi

Proposta de desxiframent del text

NASKE en basc ‘nahasi’ “inclós, ficat en els 64

Baisetaś Iḻṯu̱taś ebanenḿi

se̱ltarbanḿ̲i “estela (monument) dedicació d’Ildutaz a Baisetaz (el difunt)

beŕbe inar “rassa ell a sota”, el seu enterrament

ieukiạḿi “tu tens, la tinença, la possessió”, basc ‘i euki’

katu ẹkaś “recipient, urna amb aleró (tapadora)

koloite. “sentiment” basc ‘kolobru’

ḳaŕ basc ‘kare’ “motiu, causa”

ieụḵi̱ar “la teva tinença, possessió”

seltarbanṃ́i l’estela

basi balkar títol honorífic “ungit de la ciutat de pedres”

ḿbaŕḿi Umbar Nom personal, noble o distingit, basc ‘nabari’ . La persona del títol

Els acabaments en ṃ́i és un determinant propi de la llengua

ESTELA DEDICADA D’ILDUTAZ A BAISETAZ EL SEU ENTERRAMENT, LA TEVA POSSESSIÓ LA URNA TAPADA MOTIU DE SENTIMENT LA TEVA POSSESSIÓ L’ESTELA NOBLE UNGIT DE LA CIUTAT

Antoni Jaquemot

Juny 2024

Categories
Esteles

aŕe take

Estela Funerària de Tarragona segons dibuix i anotacions sobre un quadern de notes d’un notari de Tarragona del segle XIX

HIC SITUS EST

aŕetake

adin-bel auŕ an talskar

FULVIA LINTEARIA

Estudi sobre l’escrit ibèric d’aŕe-take

Sistema combinatori i comparatiu

Fletcher Valls extreu la següent comparació:

1.-Pico de los Ajos aŕe-sa plom

2.-Pico de los Ajos aŕe-ka plom

3.-Làpida de València aŕe-taunin pedra

4.-Làpida de Tarragona aŕe-take pedra

5.-Làpida de Sagunt aŕe-take pedra

6.-Orlell aŕe-li plom

7.-Orlell aŕe-an plom

8.-Orlell eŕati –aŕe plom

9.-Orlell aŕe-bin plom

10.-Peshmau aŕe-kaŕko plom

11.-Peshmau bekoŕban- aŕe plom

12.-Ullastret / Orlell basi-aŕe-be plom

13. Valls, Granjuela aŕen gerra de ceràmica i d’argent

14 aŕeta plom

15 aŕeŕe plom

aŕe i take poden anar separats. També es dedueix que ‘takeŕ’ no és una reducció de *take-aŕe’ perquè ‘aŕe’ va darrera d’un nom acabat en vocal sense fusionar-se.

A l’estela de Guissona està escrit tako

Raonament comparació amb la llengua basca

Descarto el basc ‘arreta’ “avís, atenció” procedent de ‘arrêt’ “parar, arrestar”, i d’altres com ‘arre’ “gris” i ‘takez’ “de cop, cosa inesperada” procedent d’ “atac”.

F. Irigaray (134, junto a arata (140)), Orixe (Poem 139, junto a un ej. de arata (Aitork 203)) “allà en aquell lloc”. ‘hara bada’ «he aquí»

Al diccionari basc d’Azkue

Tómate ésa” ‘or dek ori’ (on ‘dek’ «a tu») «això (la cosa) / tu / pren»

ori “Imper. du verbe atxik, ou de celui har,

‘haretxek’ «aquells»

En iber ‘are’ seria l’equivalent a «aquí». En basc «aquí és ell» seria com ‘hare da’ o ‘hare hark’. En aquest cas l’ibèric agafaria la forma ‘dak’ però seria del verb ser, no del verb romandre basc ‘egon’ que donaria ‘hare dago’, «órdago, aquí està», potser més proper a ‘dag’. Encaixa amb la traducció del llatí HIC SITUS EST prevista.

No s’ajusta a una forma imperativa basca amb k com ‘iak, emak, erak’ “fereix-lo; pega-li; mata’l) La pronunciació d’aŕetake seria aredak com indica algunes de les paraules de l’alfabet ibèric escrit en grec jònic

No s’ha de confondre els ‘aŕe’ cèltics: els ‘aŕekorata’ (Luzaga) i els aŕetaŕata’ d’ ‘are’ “ària, terra”. Terra dels Kora (Arécora), dels Tara, (Arétara), dels Ualo (Arévalo) i dels Uako (Arévaco).

Sabem que el so de /r/ /rr/ no sempre correspon a la pronúncia actual. També en l’escriptura ibèrica hi ha vacil·lacions entre el dos signes. És possible que un ‘aŕe’ formi una altra paraula diferent com ‘arre’ semblant al basc ‘hartu’ «acollir», ‘harresa’ «acull, acollida», ‘hartzen’ «acolliment»

Vegem casos:

aŕe-li “acollit convidat”

aŕebe « aquí a sota»

aŕesa “rebement”

aŕega “rebut”

Iunstir aŕe an+ Iunstir ha acollit

eŕati aŕe “cendres acollides”

aŕebin “acull, acolliment dolor, sentiment”

bintaŕe escrit en un penjoll, amulet ‘min-tara“per al dolor” En aquest cas és un sufix.

aŕekaŕko “acolliment de producte” ‘ekar’ «aportació, producte»

bekoŕbanaŕe “oferiment d’un ex-vot, devot, devoció (una figura de submissió), basc ‘pekora’ “submissió”; “acollir un exvot, probablement la figura de Deméter”

Altres aŕe ibèrics poden correspondre al basc ‘arran’ “campana d’avís, de crida de l’església o un esquellot d’avís d’animals. Basc ‘arruntu’ “publicar” i l’adjectiu basc ‘arre’ “gris fosc” o interjecció com “arri”.

sosintakeŕ En aquest cas és un nom bimembre on ‘tager’ significa «el que és notori» del verb ‘ager’

eitaker escrit en una “capsa de pedra” «es diu d’una persona notòria»

Escrit en el dibuix de la FULVIA LINTEARIA

adin-bel aur an talskar

adin-bel és un nom personal masculí testimoniat en el bronze d’Àscoli: ADIMEL

talskar té relació amb el substrat “tascar el cànem o el lli”. En aquest cas el lli que és el que correspon a la LINTEARIA.

auŕ va directament després del nom de l’home com a genitiu: auŕ d’Adin-Bel’. El difunt és una dona o sigui la dona d’Adin-Bel.

an és un morf que el trobem en an bozike, Amusicus en llatí, el dirigent dels auzesken (ausetans d’Osona). Altres que poden tenir aquest prefix:an bos-ildun; an baikar, an bels; an bazto; an beiku; an baikelika; an beŕe; an kisa.

Sembla un determinant de participació, de clan, d’ofici, de germanor. aneŕ “família”, “germà” en basc ‘anai’

Antoni Jaquemot

Agost 2023

Categories
Esteles

Marca a l’estela de Guissona

neitinke subake en dago

El sufix ‘-ke’ uneix neitin i suba; en dago basc ‘hain dago’ “tan present”

PRESENTS NETIN I SUBA

Neitin és una divinitat mediterrània Neit, i Suba també ha de ser-ho. Una divinitat local relacionada amb el bosc o la fusta. Zubatz en basc relacionat amb pals de fusta i branques.

Guissona segons les monedes del lloc era iezo

Antoni Jaquemot

Novembre 2022

Categories
Esteles

Estela St. Hipòlit de Voltregà

Transliteració

soŕiketikobeken

segmentació

soŕike-tiko beken

Proposta de traducció

Raonament

soŕike (sorrik) fa esment a la riera de Sorreig. Substrat “xòrrec” davallada d’aigua, salt; -tiko sufix “des de”.

beken basc ‘mehen’ “lloc estret, el grau, la fou”

Nom de la riera “procedent del salt del grau”

El forat que es va fer posterior a la pedra per a aprofitar-la impedeix saber-ne més. Hi ha un signe /i/

La riera es forma al Gorg Negre punt de reunions de bruixes en les llegendes de la regió

Antoni Jaquemot

Gener 2024

Categories
Esteles

Estela de Casp

ozortaŕbanen sildar. iaribeŕariŕebore tar ** ]esabe[

La segona lectura és una revisió de l’anterior: s’havia interpretat com ozobeŕ, però el signe be es diferent de ibeŕar de la línia següent, aleshores, la primera lectura s’ha corregit com ta en lloc de be: ozortaŕ sense considerar un traçat per sobre i al costat que seria de la pedra. Segueix la lectura amb eba, però el pal que representa el signe ba és en realitat el traç primer d’una n trencada.

El problema en els escrits ibèrics és la segmentació quan no hi ha separacions en la seqüència. Quan s’indiquen separacions es fa amb punts verticals, alguns amb pals, altres aprofitant la línia del suport i també he observat un caràcter diferent d’un mateix fonema que podria indicar el començament d’un nou segment com si fos una majúscula.

En aquesta estela solament s’observa una marca de separació.

ozortaŕbanen es pot separar en ozor taŕban en

En una estela mortuòria apareix generalment primer el nom del difunt que acostuma a ser bimembre i un segon nom del qui erigeix l’estela. No és aquest el cas. Al bronze d’Àscoli de la turma Salluitana apareix el nom d’un guerrer TARBANDU i en una estela mortuòria taŕban ikoŕ a Canet lo Roig, Castelló de la Plana, i cap ozor. En basc ‘ozor’ “fred, persona freda i taŕban, ‘de tarba‘, tarma “del bosc”. (tarbeli “bosc i plantes, de belar” El monument no estaria dedicat a una persona difunta, sinó al personatge.

en es el genitiu “pertanyent a” respecte a la paraula anterior.

Sildar,variació de seldar en altres escrits, s’accepta com “lloc central d’un monument” segons el diccionari basc d’Azkue. Un heròon

iaribeŕar. El sufijx ar es troba normalment al final d’una frase: una forma determinativa no numèrica, potser l’article determinat euskèric ‘-a’. En basc la paraula ‘jarri’ es “assentament i beŕ “propi d’ell”, en basc ‘bere’. “El seu assentament”

iŕe boretar. Antecedents de iŕe estan en els escrits funeraris d’Orlell que comença iŕe bodotaz “tu ets bodo, un títol, “tu ets” ‘hire’ en euskera. Tu ets l’assentament

boretar trobem al pla de Pamplona ‘More’, moretar, que és una llacuna”

A la lectura del final esabe…li manquen lletres al davant i al darrera. No podem saber la frase.

“ESTELA D’OZOR-TARBAN TU ETS EL SEU ASSENTAMENT A LA LLACUNA

Agost 2024

Antoni Jaquemot

Categories
Esteles

Estela de Santa Perpètua de la Mogoda

+zkonez
+Intanez
ebanen:au
ŕuningiga
oŕtinse
igiga: siba
itin

+zko-Nez Bain-Tanez ebanen: Auŕ-Unin giga Oŕtin-Sei giga sibaitin

DEDICACIÓ DE +IN-TANEZ A +ZKO-NEZ

FILL D’AUŔ-UNIN I D’OŔTIN-SEI

El nom del difunt +zko-Nez no està complet tampoc el del seu dedicant +in-Tanez qui ha erigit l’estela. Auŕ-Unin és nom femení i Oŕtin-Sei masculí, han de ser els pares i ‘sibai’ serà el fill en euskera ‘seme’ i en aquità ‘sembe’. ‘giga’ és el sufix possessiu que uneix a cada un d’ells amb ‘sibai’ i ‘-tin’ és el sufix de “ser”

Antoni Jaquemot

Octubre 2022

Categories
Esteles

Estela de Civit

tikirsikoŕ

sakaŕie

ban : erirtan

aŕora : an

konau(n)in

tikirsikoŕ sakaŕ i eban erirtan aŕora ankon aunin

Tikirs-Ikoŕ Nom del difunt; Sakaŕ-i Nom de la família dels Sakaŕ

eban del basc ‘eman’ “dedicant” escrita a l’estela.

erir-tan en basc ‘heri’ “mort” ‘tan’ “que és”; ha mort.

aŕora en basc ‘aror, hara aor’ “aquí està».

Ankon Aunin nom de la deessa. El nom procedeix del grec ‘ankona’ ‘colze’ “recolzada, protegida”; ‘a-uni-n’ relatiu a la deessa Uni .

TIKIRS IKOŔ DEDICATÒRIA DELS SAKAŔ ESTÁ MORT AQUÍ PROTECTORA AUNIN (nom de la divinitat).

Febrer 2024

Antoni Jaquemot

Categories
Esteles

Mas de Magdalena Queretes (Cretas)

kalun seldar

MONUMENT DE PUNTES DE LLANCES

kalun substrat ‘kal’ “penya”, lloc erecte alt “carall” diminutiu de “cal” com el topònim Calp “sota la penya” i Calpe nom antic de Gibraltar. La punta de llança té un sentit fàl·lic.

seldar surt escrit a les esteles funeràries. En basc “pedra central en un terreny rodó”

Abril 2022

Antoni Jaquemot

Categories
Esteles

Esteles de Castelló de la Plana

Epigrafia Ibèrica de Castelló de la Plana Arturo Oliver Foix

http://cathalaunia.org/Iberika/I01915

Noms personals +koz-oŕtin; sosin-keŕ: taŕban-ikoŕ: elbiŕ-gis

Categories
Esteles

Estela de Barcelona




nḿke iltiŕ arḿi


És l’estela funerària de Nake-Iltiŕ, avui desapareguda


Fins aquest moment, el primer nom personal escrit trobat a Barcelona

Els quadres i els triangles que surten a sota indicarien l’edat. S’endevinen 8 seguit d’un signe d’unió i 5 triangles. L’enumeració és grega. El quadres serien unitats i el triangles 10 cadascun i dóna 58 anys

Antoni Jaquemot

Desembre 2023