seŕton śoŕse ar seldar v
Aquí l’estela de l’exèrcit vuit (vuitè exèrcit)
seŕton de sarta, serte, entrelligam, brancatge, mates, bosc, grup, exèrcit
śoŕse vuit
seldar monument estela
ar article
v /nai/ determinant “aquí, això és”
Antoni Jaquemot
Agost 2024
Antoni Jaquemot
Juliol 2024
Antoni Jaquemot
Juliol 2024
Transliterat i fragmentat segons sintagmes paral·lels en altres escrits
La present estela, trobada al Pozo (Sinarcas), té la curiositat d’un encapçalament en posició central amb signes més grans que la resta de l’escrit amb diferències gràfiques: Y al capçal i V a l’escrit inferior són equivalents transliterat com una nasal Ḿ amb valor fonètic NA com el nom personal Nalbe. Els altres signes que segueixen tenen valor numèric IISSL 1+1 + 6 + 6 +50= 64 que seria l’edat del difunt
NASKE I I S S L
baisetaś iḻṯu̱taś eba[–
nḿise̱ltarbanḿ̲i
beŕbeinarieukiạ
-]ḿikatuẹkaśkoloite.
ḳaŕieụḵi̱arseltarban
ṃ́ibasibalkarḿbaŕḿi
Proposta de desxiframent del text
NASKE en basc ‘nahasi’ “inclós, ficat en els 64
Baisetaś Iḻṯu̱taś ebanenḿi
se̱ltarbanḿ̲i “estela (monument) dedicació d’Ildutaz a Baisetaz (el difunt)
beŕbe inar “rassa ell a sota”, el seu enterrament
ieukiạḿi “tu tens, la tinença, la possessió”, basc ‘i euki’
katu ẹkaś “recipient, urna amb aleró (tapadora)
koloite. “sentiment” basc ‘kolobru’
ḳaŕ basc ‘kare’ “motiu, causa”
ieụḵi̱ar “la teva tinença, possessió”
seltarbanṃ́i l’estela
basi balkar títol honorífic “ungit de la ciutat de pedres”
ḿbaŕḿi Umbar Nom personal, noble o distingit, basc ‘nabari’ . La persona del títol
Els acabaments en ṃ́i és un determinant propi de la llengua
ESTELA DEDICADA D’ILDUTAZ A BAISETAZ EL SEU ENTERRAMENT, LA TEVA POSSESSIÓ LA URNA TAPADA MOTIU DE SENTIMENT LA TEVA POSSESSIÓ L’ESTELA NOBLE UNGIT DE LA CIUTAT
Antoni Jaquemot
Juny 2024
Estela Funerària de Tarragona segons dibuix i anotacions sobre un quadern de notes d’un notari de Tarragona del segle XIX
HIC SITUS EST
aŕetake
adin-bel auŕ an talskar
FULVIA LINTEARIA
Estudi sobre l’escrit ibèric d’aŕe-take
Sistema combinatori i comparatiu
Fletcher Valls extreu la següent comparació:
1.-Pico de los Ajos aŕe-sa plom
2.-Pico de los Ajos aŕe-ka plom
3.-Làpida de València aŕe-taunin pedra
4.-Làpida de Tarragona aŕe-take pedra
5.-Làpida de Sagunt aŕe-take pedra
6.-Orlell aŕe-li plom
7.-Orlell aŕe-an plom
8.-Orlell eŕati –aŕe plom
9.-Orlell aŕe-bin plom
10.-Peshmau aŕe-kaŕko plom
11.-Peshmau bekoŕban- aŕe plom
12.-Ullastret / Orlell basi-aŕe-be plom
13. Valls, Granjuela aŕen gerra de ceràmica i d’argent
14 aŕeta plom
15 aŕeŕe plom
aŕe i take poden anar separats. També es dedueix que ‘takeŕ’ no és una reducció de *take-aŕe’ perquè ‘aŕe’ va darrera d’un nom acabat en vocal sense fusionar-se.
A l’estela de Guissona està escrit tako
Raonament comparació amb la llengua basca
Descarto el basc ‘arreta’ “avís, atenció” procedent de ‘arrêt’ “parar, arrestar”, i d’altres com ‘arre’ “gris” i ‘takez’ “de cop, cosa inesperada” procedent d’ “atac”.
F. Irigaray (134, junto a arata (140)), Orixe (Poem 139, junto a un ej. de arata (Aitork 203)) “allà en aquell lloc”. ‘hara bada’ «he aquí»
Al diccionari basc d’Azkue
“Tómate ésa” ‘or dek ori’ (on ‘dek’ «a tu») «això (la cosa) / tu / pren»
ori “Imper. du verbe atxik, ou de celui har,
‘haretxek’ «aquells»
En iber ‘are’ seria l’equivalent a «aquí». En basc «aquí és ell» seria com ‘hare da’ o ‘hare hark’. En aquest cas l’ibèric agafaria la forma ‘dak’ però seria del verb ser, no del verb romandre basc ‘egon’ que donaria ‘hare dago’, «órdago, aquí està», potser més proper a ‘dag’. Encaixa amb la traducció del llatí HIC SITUS EST prevista.
No s’ajusta a una forma imperativa basca amb k com ‘iak, emak, erak’ “fereix-lo; pega-li; mata’l) La pronunciació d’aŕetake seria aredak com indica algunes de les paraules de l’alfabet ibèric escrit en grec jònic
No s’ha de confondre els ‘aŕe’ cèltics: els ‘aŕekorata’ (Luzaga) i els aŕetaŕata’ d’ ‘are’ “ària, terra”. Terra dels Kora (Arécora), dels Tara, (Arétara), dels Ualo (Arévalo) i dels Uako (Arévaco).
Sabem que el so de /r/ /rr/ no sempre correspon a la pronúncia actual. També en l’escriptura ibèrica hi ha vacil·lacions entre el dos signes. És possible que un ‘aŕe’ formi una altra paraula diferent com ‘arre’ semblant al basc ‘hartu’ «acollir», ‘harresa’ «acull, acollida», ‘hartzen’ «acolliment»
Vegem casos:
aŕe-li “acollit convidat”
aŕebe « aquí a sota»
aŕesa “rebement”
aŕega “rebut”
Iunstir aŕe an+ Iunstir ha acollit
eŕati aŕe “cendres acollides”
aŕebin “acull, acolliment dolor, sentiment”
bintaŕe escrit en un penjoll, amulet ‘min-tara“per al dolor” En aquest cas és un sufix.
aŕekaŕko “acolliment de producte” ‘ekar’ «aportació, producte»
bekoŕbanaŕe “oferiment d’un ex-vot, devot, devoció (una figura de submissió), basc ‘pekora’ “submissió”; “acollir un exvot, probablement la figura de Deméter”
Altres aŕe ibèrics poden correspondre al basc ‘arran’ “campana d’avís, de crida de l’església o un esquellot d’avís d’animals. Basc ‘arruntu’ “publicar” i l’adjectiu basc ‘arre’ “gris fosc” o interjecció com “arri”.
sosintakeŕ En aquest cas és un nom bimembre on ‘tager’ significa «el que és notori» del verb ‘ager’
eitaker escrit en una “capsa de pedra” «es diu d’una persona notòria»
Escrit en el dibuix de la FULVIA LINTEARIA
adin-bel aur an talskar
adin-bel és un nom personal masculí testimoniat en el bronze d’Àscoli: ADIMEL
talskar té relació amb el substrat “tascar el cànem o el lli”. En aquest cas el lli que és el que correspon a la LINTEARIA.
auŕ va directament després del nom de l’home com a genitiu: auŕ d’Adin-Bel’. El difunt és una dona o sigui la dona d’Adin-Bel.
an és un morf que el trobem en an bozike, Amusicus en llatí, el dirigent dels auzesken (ausetans d’Osona). Altres que poden tenir aquest prefix:an bos-ildun; an baikar, an bels; an bazto; an beiku; an baikelika; an beŕe; an kisa.
Sembla un determinant de participació, de clan, d’ofici, de germanor. aneŕ “família”, “germà” en basc ‘anai’
Antoni Jaquemot
Agost 2023
neitinke subake en dago
El sufix ‘-ke’ uneix neitin i suba; en dago basc ‘hain dago’ “tan present”
PRESENTS NETIN I SUBA
Neitin és una divinitat mediterrània Neit, i Suba també ha de ser-ho. Una divinitat local relacionada amb el bosc o la fusta. Zubatz en basc relacionat amb pals de fusta i branques.
Guissona segons les monedes del lloc era iezo
Antoni Jaquemot
Novembre 2022
Transliteració
soŕiketikobeken
segmentació
soŕike-tiko beken
Proposta de traducció
Raonament
soŕike (sorrik) fa esment a la riera de Sorreig. Substrat “xòrrec” davallada d’aigua, salt; -tiko sufix “des de”.
beken basc ‘mehen’ “lloc estret, el grau, la fou”
Nom de la riera “procedent del salt del grau”
El forat que es va fer posterior a la pedra per a aprofitar-la impedeix saber-ne més. Hi ha un signe /i/
La riera es forma al Gorg Negre punt de reunions de bruixes en les llegendes de la regió
Antoni Jaquemot
Gener 2024
ozortaŕbanen sildar. iaribeŕariŕebore tar ** ]esabe[
La segona lectura és una revisió de l’anterior: s’havia interpretat com ozobeŕ, però el signe be es diferent de ibeŕar de la línia següent, aleshores, la primera lectura s’ha corregit com ta en lloc de be: ozortaŕ sense considerar un traçat per sobre i al costat que seria de la pedra. Segueix la lectura amb eba, però el pal que representa el signe ba és en realitat el traç primer d’una n trencada.
El problema en els escrits ibèrics és la segmentació quan no hi ha separacions en la seqüència. Quan s’indiquen separacions es fa amb punts verticals, alguns amb pals, altres aprofitant la línia del suport i també he observat un caràcter diferent d’un mateix fonema que podria indicar el començament d’un nou segment com si fos una majúscula.
En aquesta estela solament s’observa una marca de separació.
ozortaŕbanen es pot separar en ozor taŕban en
En una estela mortuòria apareix generalment primer el nom del difunt que acostuma a ser bimembre i un segon nom del qui erigeix l’estela. No és aquest el cas. Al bronze d’Àscoli de la turma Salluitana apareix el nom d’un guerrer TARBANDU i en una estela mortuòria taŕban ikoŕ a Canet lo Roig, Castelló de la Plana, i cap ozor. En basc ‘ozor’ “fred, persona freda i taŕban, ‘de tarba‘, tarma “del bosc”. (tarbeli “bosc i plantes, de belar” El monument no estaria dedicat a una persona difunta, sinó al personatge.
en es el genitiu “pertanyent a” respecte a la paraula anterior.
Sildar,variació de seldar en altres escrits, s’accepta com “lloc central d’un monument” segons el diccionari basc d’Azkue. Un heròon
iaribeŕar. El sufijx ar es troba normalment al final d’una frase: una forma determinativa no numèrica, potser l’article determinat euskèric ‘-a’. En basc la paraula ‘jarri’ es “assentament i beŕ “propi d’ell”, en basc ‘bere’. “El seu assentament”
iŕe boretar. Antecedents de iŕe estan en els escrits funeraris d’Orlell que comença iŕe bodotaz “tu ets bodo, un títol, “tu ets” ‘hire’ en euskera. Tu ets l’assentament
boretar trobem al pla de Pamplona ‘More’, moretar, que és una llacuna”
A la lectura del final esabe…li manquen lletres al davant i al darrera. No podem saber la frase.
“ESTELA D’OZOR-TARBAN TU ETS EL SEU ASSENTAMENT A LA LLACUNA
Agost 2024
Antoni Jaquemot
+zkonez
+Intanez
ebanen:au
ŕuningiga
oŕtinse
igiga: siba
itin
+zko-Nez Bain-Tanez ebanen: Auŕ-Unin giga Oŕtin-Sei giga sibaitin
DEDICACIÓ DE +IN-TANEZ A +ZKO-NEZ
FILL D’AUŔ-UNIN I D’OŔTIN-SEI
El nom del difunt +zko-Nez no està complet tampoc el del seu dedicant +in-Tanez qui ha erigit l’estela. Auŕ-Unin és nom femení i Oŕtin-Sei masculí, han de ser els pares i ‘sibai’ serà el fill en euskera ‘seme’ i en aquità ‘sembe’. ‘giga’ és el sufix possessiu que uneix a cada un d’ells amb ‘sibai’ i ‘-tin’ és el sufix de “ser”
Antoni Jaquemot
Octubre 2022
tikirsikoŕ
sakaŕie
ban : erirtan
aŕora : an
konau(n)in
tikirsikoŕ sakaŕ i eban erirtan aŕora ankon aunin
Tikirs-Ikoŕ Nom del difunt; Sakaŕ-i Nom de la família dels Sakaŕ
eban del basc ‘eman’ “dedicant” escrita a l’estela.
erir-tan en basc ‘heri’ “mort” ‘tan’ “que és”; ha mort.
aŕora en basc ‘aror, hara aor’ “aquí està».
Ankon Aunin nom de la deessa. El nom procedeix del grec ‘ankona’ ‘colze’ “recolzada, protegida”; ‘a-uni-n’ relatiu a la deessa Uni .
TIKIRS IKOŔ DEDICATÒRIA DELS SAKAŔ ESTÁ MORT AQUÍ PROTECTORA AUNIN (nom de la divinitat).
Febrer 2024
Antoni Jaquemot
kalun seldar
MONUMENT DE PUNTES DE LLANCES
kalun substrat ‘kal’ “penya”, lloc erecte alt “carall” diminutiu de “cal” com el topònim Calp “sota la penya” i Calpe nom antic de Gibraltar. La punta de llança té un sentit fàl·lic.
seldar surt escrit a les esteles funeràries. En basc “pedra central en un terreny rodó”
Abril 2022
Antoni Jaquemot
Epigrafia Ibèrica de Castelló de la Plana Arturo Oliver Foix
http://cathalaunia.org/Iberika/I01915
Noms personals +koz-oŕtin; sosin-keŕ: taŕban-ikoŕ: elbiŕ-gis
