Categories
Elísics Ploms

Ploms de Pesh Mau

LEISBUŔEBAL BAKAZKETEIS UŔEZ TINIŔ : BAIDESGIGE: NOROTAŔ ADINBUŔ *IKEI:KULEZKEŔE:BASTIGE LEISIR BILOSTIBAZ:TIGIŔS BIN ÚDUOŔIZ: BAZBIN:TAKALZOR ADINE:BELEZBAZ AŔSBIN:KANBULOIGE BAKAZKETEIS: GISKEŔTANEZ UŔEZUNIŔ
SELGITAŔ AZALGIDEIKE:KANBULO ILEREUTINIŔ BEKOŔTO ISABELIŔ TEDEIAR:IKANE
ABELGIŔDIKAN TEDEIAR IKANE BAIDESGIGE KULEZKEŔE ILDIŔZAR *ADINGEŔE BITAN ADINBIN LITURIZ UAZTIZ:O:DOILAKONI:BASTIŔ ALAZBUŔ TAINO:ATAEIKE

Proposta de desxiframent, en majúscula noms personals:

LEIS-BUŔ EBAL: LEIS-BUŔ“reparteix”
BAKAZKETEIS“ producció de vi”
UŔEZ-TIN-IŔ“per UŔEZ-TIN”
‘BAIDESGIGE NOROTAŔ“mesura de blat de Nero (Montlaurès prop de Narvona, moneda Neronken)
ADIN-BUŔ, KULEZ-KEŔE
‘BASTIGE LEISIR “recipient de mel (per)”
BILOS-TIKIŔS, BIN-UDOŔIZ, BAZ-BIN
TAKAL “mesura d’un sac” per
ZOR-ADINE, BELEZ-BAZ, AŔS-BIN
KANBULOIGE BAKAZKETEIS “comissió en espècie de comerç marítim de producció de vi (per)”
GISKEŔ-TANEZ, UŔEZ-UNI, SELGI-TAŔ
AZALKITEIKE KANBULOI “comerç legal cobert per”
LEREU –TIN-IŔ
BEKOŔTO IS ABEL-IŔ TEDEIAR IKANE “objecte d’exvot de clam per ABEL (divinitat) per causa de celebració”.
ABELGIŔDIKAN “celebració de fidelitat a Abel”
BAITESKIGE “mesura de blat de”
KULEZ-KEŔE, ILDAŔ-ZAR; ADIN-KEŔE
BITAN “enviat, guiat, per via”
ADIN-BIN, LITUŔIZ, VASTIZ
OTOI LAKONI BASTIŔ “favor dels lakoni (del país, ibers) ”; “ungüentari” per
ALAZ-BUŔ
‘TAINO’ “caixa de guardar, custòdia”
ATAEIKE “déu Ataecin “pare veritable, del sol, de la llum” (l’ungüentari per a la custòdia del déu)

Raonament
‘ebal’ “tallar, repartir”
‘bakaz-ke-teis’ “de vinya, de vi”; ‘ke’ “i”; ‘teis’ basc ‘deitzi’ “extracció de líquid”
‘baitesgige’ ‘bai’ “recipient”; ‘tes’ del grec ‘tes(auros)’ “mes, blat, tresor”; -gi’ “un”; ‘ge’ “de”
‘noŕotaŕ’‘tar’ sufix de descendència “de Noŕo”
‘bastige’ “recipient d’ungüents”, ‘bastinta’ escrit en una ceràmica.
‘takal’ basc ‘takel’ “sac, forat”
‘canbuloige’ substrat ‘cambullo’ “comissió en espècie del comerç marítim”
‘azal-kide’ cobertura igual (legal)
‘bekoŕto’ basc ‘pekora’ “submissió, devot”, objecte de devoció, exvot”
‘tedeiar ikane’ basc ‘xedea’ “causa, motiu”; ‘igan’ “festa, celebració”

Bitan’ “enviar, guiar, anar pel camí”
‘otoi lakuni’ basc ‘otoi’ “per favor, prec”; lakuni’ “del poble (ibers)”, basc lagun’ “company del país”
‘bastiŕ’ “ungüentari” de ‘bas’ “oli”
‘taino’ basc ‘tai’ “alberg per a les ovelles”: “custòdia, caixa de guardar ofrenes”

Els noms personals:
Leis-buŕ“freixe, arbre de la mel, basc ‘leizeburu’
Uŕez-Tin “persona que és propera”, basc ‘urko’
Adin-buŕ “veterà principal”
Kulez-keŕe’ grec kylix “got”, “edificació o ciutat en forma rodona” toponímia Culla, Cullera; ‘keŕe’ basc ‘gerre’ “nostra”
Bilos-Tikiŕs ‘bilos’ “persona de la unió; ‘tikiŕs’, basc ‘txikiska’ “venedor al detall, a menuts” de ‘tiki’ “petit”.
Bin “fèrtil, de vida” basc ‘biha, bina’ “gra, llavor”
Utuŕiz nom gal Uturix’ ‘lutu’ “colèric”, ‘rix’ “rei, dirigent’
Baz “guanyador” basc ‘irabazti’ “guanyar”
Zor basc ‘zori’ “ric, fortuna”
Belez basc “de front, persona que s’enfronta, dirigent”
Aŕs basc ‘hartze’ “acollir, persona acollidora”
Giskeŕ basc gison “home”; ‘ker’ “directe, recta”
Tanez basc ‘dan’ “existència”, “persona que té existències”
Uni Nom de divinitat etrusca
Selgi de ‘sel’ “camp sagrat on hi ha un temple o estela”
Lereutin basc ‘leher’ “abundant”, persona que té abundor
Ildiŕ “ciutat, població” persona de la ciutat
Zar basc “gran”
Lituŕiz nom gal Litu-rix, ‘litu’ “festa”; ‘rix’ “rei, dirigent”
Uastiz nom gal Vas-tix ‘vas’ “vassall, submís“ “persona dels vassalls”
Alaz basc ‘alatz / aratz’ “net, elegant, bell”

Antoni Jaquemot

Gener 2021

Categories
Elísics Ploms

Plom d’Ensérune

Text ibèric:

KATU BAŔE KA SISBIBAŔKEIKE GALIRIKE TUNDIKEN

KABIELAKE UTARIKE URSA EÜZIRIKE ERTERIKE-

KAŔEZ OŔIEIKE ISTEŔ TUNDIKEN EÜZIRS KA

LADI ORI EÜZIRS KATIOIBI ISTEŔBIS LAŔBI KOL-

BEI TOR ETAI TOR OŔOIKAZ TOR ETAI TOR

LOKAŔKIKE ETAN

Proposta de segmentació

Katu-Baŕe ka: sispi baŕgeike galirike tundiken kabielake utarike ursa eüzirike erderike. Kaŕez oŕieike. isteŕ. tundiken eüzirs. kaladi ori eüzirs. katioibi isteŕbis. Laŕbi kolbei tor etai tor oŕoikaz tor etai tor lokaŕkike etan.

Proposta de traducció:

Katu-Mare aporta set desenes de blat procedent d’Undi, flor de blat de moro d’estiu de camp comunal. Una pastura i mitja. productes verds. sitra. pastera d’Undi. Pastera de verdures de Cladi. Dues catines, dobles sitres. dues quantitats un coleu tant com un etai, una cassola tapada com un etai, lligats ajaguts.

Raonament

Katu Baŕe Nom gal de Catu-mare “guerrer gran”
‘ka’ prefix d’aportació
Sispi “set” basc ‘zazpi’
Baŕgeike de ‘abaŕ “deu” desena. L’acabament ‘ike’ és un pluralitzador. Segurament la e d’ike és muda
Galirike “blat”, basc ‘gali’
Tundigen natural de Tundi, Undi, d’Undika país del Indigetes
Kabielage “flors de blat de moro”, basc ‘kabila’
Utarike “d’estiu”, basc ‘uda’
Ursa basc ‘usa’ “camp comunal”
Eüzirike basc ‘euzi’ “mena de recipient cònic, de parets inclinades, com una pastera
Erderike “mesura d’una meitat” basc ‘erdi’
Kaŕez basc ‘ekarri’ “aportació de productes”
Oŕieike “fulla, verd, verdura”, basc ‘orri / orre’
Isteŕ “sitre” metàtesi si>is, recipient normalment d’oli, sitrell diminutiu
Tundiken “els d’Undika”
Eüzirs “de pastera”
Kaladi “Sgurament topònim de Cladi, nom del port d’Empúries on desembocava el riu Claudianos, l’actual Fluvià. Actualment La Clota, lloc fons
Oŕi basc “fulla” verd, verdura”
Eüzirs basc ‘euzi’ “de pastera”
Katioibi “recipient, vas, plata assafata, catí”. Origen mediterrani; ‘bi’ “dos”
Isteŕ “sitre”
Bis “de dos, dobles”
Laŕbi basc ‘lar’ “quantitat”, ‘bi’ “dos; ‘kolbei’ “coleu” cosa rodona com “colló”, recipient mesura
Tor “equivalència, valor, igualtat, tant com”, extret del sistema numèric iber
Etai basc ‘edarre’ “recipiwnt de líquids i mesura de líquids” un kolbei tant com un etai
Oŕoikaz basc ‘oroi’ “record”i ‘kaz’ “amb”
Lokaŕkike basc ‘lokar’ “corda, lligam, unió” ‘ki´”unitat, unit”
Etan basc ‘hedan’ “estès, ajagut” “ajaguts i lligats

Juny 2024

Antoni Jaquemot