Categories
Edetans Ploms

Plom del Pico de los Ajos

Ref. V 13.01 Hesperia

Transliteració de la part inferior sota la línia


śalir : labeisiŕ : kébelkaiŕa : kiteibors : kul
eśbelauŕte : borariku :  esasiŕa  : etaŕe
e rtikétorkaliśali : bale : V- : oŕtine *iduibelauŕ

separació en paraules

śalir : labeisiŕ : kébelkaiŕa : kiteibors :

kuleś belauŕte : borariku : esasiŕa : etaŕe

ertikétorkaliśali : bale : V- : oŕtine *iduibelauŕ

De la pròpia mina de plata, cinc peces rodones iguals d’argent d’una unça que kuleś belauŕ disposa. Mill o cereals equivalent a la meitat d’un ‘edarra’ (mesura) Cassons de blat en sis barrils. Duidui-Belaur

Paral·lelismes ibèrics i comparació amb el basc i el substrat

śalir surt en llegendes dels denaris de plata com a moneda, valor o preu. S’interpreta com plata o diner en basc ‘zillar’.

la-beis-iŕ paral·lels ibèrics la-iez, la-beis-ildun , la-keŕ, En basc ‘la-‘ designa un lloc o terra ex. ‘laotze’ “lloc de penombra o ponent”. En basc ‘beiti’ subterrani. En toponímia Laveia vol dir “allau” i Beixalis “estimball”, tartera, baixades de pedres, mina oberta.

-iŕ possessiu de segona persona o verb “tu ets, propi”

kébelka peces de forma rodona, de ‘bel’ basc

iŕa escrit en un plom IHiŕa. Mesura de plata d’una unça.

kitei “iguals” en basc ‘kide’ “igual o company. En llegendes de monedes ibériques kitar vol dir monedes iguales de valor.

bors “de cinc” basc ‘borste’

kuleś belauŕ Nom personal possible femení. Podria ser en toponímia Kypsela del grec “rusc” ciutat en forma de rusc. bel auŕ “dona, esposa de Bel “cap, dirigent”

borar “espigues de cereals”, potser “borono, mill”

iku basc ‘igun’ “disposició”

esa un recipient doble d’un ‘edarre’

siŕa “cereal, blat d’espelt, basc ‘ziraurri’

erdike “de mig, o meitat”, bas ‘erdi’, en monedes un semi

tor “equivalent, valor”

kali “blat, cereal” basc ‘gari’

śali “cassó, recipient”

bale en quantitat determina el possible valor dels números. Forma verbal de futur basc

VI-. són numerals de difícil interpretació

oŕtine ” barril” en basc ‘hordi’; ‘-ne‘ “de”

+iduibelauŕ Nom personal Duidui-Belauŕ qui signa el document

Antoni Jaquemot

Juny 2024

Categories
Edetans Ploms

Plom Villares V

Bilos iunte zalir kan

eka ka IIIIIIIIIII elerte

ba zalirbosita zalibos

n kantobante inbel etene

ibo ekanete zalir ka IIIIIIIIIII

tibanteba zalibos eten bilos

ztentiste aŕabaki bobaitinba

kaneka zalir ka IIIIIIIII

I iunti bilose

B

Bobai tinba baŕer zalir

bosita zalibos eteŕai

ba aŕakaŕer bobaitinba

zalir dundibaŕte bobaitinba

zalir ka IIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Noms personals poden ser Bilos-Iunte i Iunti-Bilos, ‘Inbel-Eten i Eten-Bilos’ però també podrien ser noms comuns relacionats amb els materials descrits.

“Boles defectuoses per a monedes de plata de galena 11

En grup

Una peça de plata de metall

bonys de capitells (lingots) tallats

Petites imatges. Aporta plata 11

Metall de plata i escòries de coure i plata tallades

Boles d’estany

Arreglar restes estimbades (despreses) de plata de galena 9

unitat (1) de peça rodona dolenta de les de sota

treballs de foneria d’estimballs de plata de sota

Peces de metall de plata tallades

una àgata de plata de restes d’estimballs .

plata de resta d’estimballs

aporta 11

Raonament

Iunte “defectuós, dolent»” basc ‘ihun’

Bilos “ciutat rodona, peces rodones, boles” basc ‘bil’ «rodó»

Kaneka “galena”

Zalir “plata”

Elerte “grup” basc ‘eli’

Bosita “peça, bony, lingot de metall” substrat ‘bossoc’; ‘ita’ «metall»

Bante “la donació” basc ‘eman’

Kanto “làmina, cantell de metall de reforç” substrat

Inbel basc “capitell, part superior»

Eten “tallar” basc ‘eten’

Ibo “petit” basc ‘ipo’

Ekane “imatge” basc ‘ekan’

Tiban “coure i plata” basc ‘ziba’

Teba “escòria” basc ‘zepa’

Ztentiste “estany, metall” substrat

Aŕabaki “arreglar” basc ‘arabaki’

Bobai basc ‘boba / boga’ “treballs de foneria”

Tinba substrat «timba» despreniment

Baŕer «de sota»

Aŕakaŕer “àgata” basc ‘arakarri’

Dundibaŕte «(plata) basc ‘unde /ondoz’ ‘les consecutives ‘bar’ «abaix, a sota» consecutiva de les de sota»

Antoni Jaquemot

Setembre 2023

Categories
Edetans Ploms

Plom de Sagunt F 11.25

a̱rs goṟọ i̲de niśuni̱ ar

SOC UNI CONCERTADORA DE LA CIUTAT ALTA

ars ciutat basc ‘hartze’ “acollida”

goro dalt, part alta, basc ‘goro, gora’

iten basc “mitjà d’aconseguir-ho, concertar, concert

niś de mi, jo

uni divinitat mediterrània, mare nodridora, basc ‘uñe’

ar final de frase, això és

Antoni Jaquemot

Agost 2023

Categories
Edetans Ploms

Plom ibèric escrit en grec procedent de Sagunt

BANARGI hi manquen tres lletres probablement (REN) semblant a ILURARGIREN de la segona línia. Nom personal pertanyent a BAN-AGIR

DILAI es pot referir al basc ‘elai’ herba celidònia, herba de les orenetes amb un prefix ‘di-’ de ‘zi’ «herba»

ŚIKIDA escrit sikide al plom d’Empúries beguda fermentada com la sidra, en grec ‘sikera’ i hebreu ‘sekar’

KOIŚI en basc koipe «greix»: «greixós»

EUIG sembla un metàtesi del basc ‘eugi’ “tenir, mantenir”

ILURARGIREN Nom personal pertanyent a ILUR-ARGI en signes ibèrics ildur, ‘ild>illur «ciutat alta»

UER Basc ‘uher’ “térbol”

KE;ŔAR. Basc ’kerra’ «recremat, ranci»

ILURIR semblant als signes ilduŕir «de la ciutat alta»

URKABOLO Nom personal Urka-Bolo trobat també en un C.I.L. Urchatelli, nom femení, persona que fa o ven urques, mena de recipients; biuŕboloŕ en el plom de Xàtiva

IU forma del verb donar: «dóna»

EŔUT basc ‘erru’ «fort, violent», el sufix -T verbal de «és» o «té»

BETALDI en basc ‘beta’ «ocasió»,«moment oportú» en el moment

AUTIGI en basc ‘autu’ «qüestió, conversació»: «la «qüestió»

TENIR HERBA CELIDÒNIA I SIDRA GREIXOSA RÀNCIA DE BAN-ARGI PER A ILUR-ARGI DE LA CIUTAT DONAT PER URKA-BOLO AMB FORÇA EN EL MOMENT OPORTÚ DE LA QÜESTIÓ.

Antoni Jaquemot

Desembre 2022

Categories
Edetans Ploms

Plom Tossal de Sant Miquel Llíria F. 13.2

Revers

Aquest segon calc del plom és el resultat d’haver tret el palimpsest escrit a sobre

Calc de la lectura del palimpsest

Les línies 3 i 4 estan escrites capgirades i aquí representades dretes


En aquest estudi analitzarem la línia primera tapada, el palimpsest
i la segona línia del revers B

És un apunt d’aritmètica

Transliteració dels signes observats:

abaŕzen sorse erdiketor bidaukerditore

Proposta de rectificació i segmentació atenent altres escrits:
abaŕzei sorse erdike tor / bi dau ke erdi tor e
La diferència gràfica entre una ( n ) i una ( i ) és que la ( i ) s’indica amb un accent sobre la ( n )



Desxiframent literal

“Setze vuit meitat dona; dos quatre meitat dona” (vuit és la meitat de setze; dos és la meitat de quatre)



Raonament
abaŕzei basc ‘amar-sei’ “setze”
sorse basc ‘zortze’ “vuit”
erdi basc ‘erdi’ “meitat”
tor “en basc ‘tori’ forma de donar.
bi basc ‘bi’ “dos”
dau variant de lau, laur “quatre”
ke “de”
-e sufix

D’aquesta exposició literal de la llengua ibèrica en podem extreure la seva composició gramatical. La unió de dos conceptes comptables és al revés dels nostres: ‘erdi-ke-tor’ “dona la meitat”. També en la resta de la numeració en altres escrits : ‘oŕkei-ke-laur “quatre de vint”. Observem la unió de sons en l’escriptura: bidaukerdi: bi-dau-ke-erdi.
Sembla ser que aquesta part de plaqueta de plom es va fer servir per ensenyar a escriure frases de diferents temes. És rellevant la importància que tenien els ibers en ensenyar a escriure. S’han trobat intents d’alfabets sobre plaquetes de plom o sobre pedra: ta, te, ti, to.



El palimpsest amb proposta de segmentació

iunstir abate kaiti ukaite baisildiŕ bitukaŕ inar

Iunstir mare eminent alleta Baise-Ildir mana-ho

Raonament:
Iunstir és una deessa ibèrica
abate. “mare” com a subjecte de l’acció. Per una presència restringida de la “m” en iber o per una pronunciació de la “b” ibèrica com a nasal o per evolució fonètica, aba es pot llegir com ‘ama’. Nom gairebé universal i col·loquial de “mare”.
-te sufix de subjecte.
kaiti en basc ‘gaiti “eminent”.
ukaite en basc ‘ugatz’ “alletar, donar el pit”. El sufix -ite component verbal
baiseildiŕ Nom personal
bidukaŕin ‘bidu’ “enviar”; bidukaŕ ”motiu d’enviar”; -in en basc sufix de ‘egin’ “fer”.
ar forma final de la frase“això és”



Segona línia
uzta lai bi: etais: ekatir

uzta basc «collita»; lai «fanga, eina de llaurar»; bi «dos»; etais basc ‘hedaz’ «estesa»;
ekatir basc ‘ega’ «ala», ekatir «fer volar, voleiar»

Fer voleiar l’estesa de dues fangades de collita

Antoni Jaquemot

Octubre 2022

Categories
Edetans Ploms

Plom de Castellet de Bernabé


Transliteració

baser arskotaŕ : eugilu
sukuŕba : bide ean
egaŕ babidiboan

Proposta de traducció

Oli d’Arse tenir son
una tija camí (manera) de matar o embogir
una set (beguda) sigui endavant (vagi, camini)

Raonament
euskera:
bas «oli» ‘basitu’ «untar»; eugi «tenir»; arskotaŕ «d’Arse»; lu “son”; sukuŕ euskera zukur / zuzkur «residu, tija, tronxo, arrel»; ba «un, una»; bide «camí, manera»; ean euskera ‘ean / hean’ “matar, embogir”; egaŕ «set, beguda»; bidi euskera «sigui»; boan euskera ‘boan’ «tiri endavant, camini, vagi»


OLI D’ARSE PER A LA SON, UNA TIJA DE MANERA QUE MATEN, SIGUI UNA BEGUDA, ENDAVANT

Arse és la Sagunt romana i Zaigante (Sagunt) el seu port

Octubre 2022

Antoni Jaquemot

Categories
Edetans Ploms

Plom de Casinos

P 14. 205 Cara A



aitusin ka a IIIIIII
abaŕkeŕes eŕeil
zeiar bi

Aitu-Sin aporta set lliures, (28 kilos), lliura de segó, de dues sisenes de sembra.

abaŕg-eŕes: ‘abaŕ’ “lliura, número deu”; eŕes basc ‘errex’ “segó” (salvado); eŕeil ’ “sembra, sembrador”; zei-ar bi “dues sisenes”

Cara B



iteŕ dagan sisbi bei abin
a I o I ki I

TRANSFERIR FINS A SET DAGANS PER VALOR IGUAL A UNA LLIURA, UNA UNÇA I UNA UNITAT

ideŕ segueix la forma bideŕokan<>ideŕokeñ, transacció comercial

dagan: mesura de blat d’origen semític

sisbi“set”

bei “sota, per sota», també vol dir sumís, devot en altres escrits

abin. en basc ‘apintar’ “simetria, igualtat”.

a I, o I, ki I anagrama d’“una lliura, una unça, una unitat” (abaŕ, otaŕ, iki) es refereix a l’argent, plata, moneda. Aiun-Adin era un abiner de Bilake (FLACUS) en una ceràmica de Fuentes del Ebro (Saragossa). Seria el «igual que ell»” que marca les regles o el model.

La quantitat aI, oI, ki I El valor fins igualar els set dagans

Antoni Jaquemot

Agost 2022

Categories
Edetans Ploms

Plom de Morvedre, Sagunt, escrit ibèric sobre plom

http://cathalaunia.org/Iberika/I02567

eteḿildiŕ : baiesa : tababeŕ argio

Segmentació

eteḿ ildiŕ basc ‘eden’ “espai buit, àrea, extensió, territori” ildiŕ “població”.

bai «recipient, àmfora”; esa basc ezade «suc, most»

taba “tòria” “sarment”, “vinya”, “vi”; beŕ “propi, propietat”

argio “blanc”.

“ÀMFORA DE MOST DE LA TÒRIA BLANCA DEL TERRITORI DE LA CIUTAT”

Antoni Jaquemot

Gener 2022

Categories
Edetans Ploms

Penjoll de plom de Llíria P15.5.2.


Revista paleohispánica 2015 pàg. 148 (Joan Ferrer / Vicent Escrivà)

ILEREŔBATEREUGI

Segmentació proposada:
ILER EŔBATER EUGI

Proposta de traducció
SOSTENIR CÀRREGA DISPERSA

Raonament:
ILER basc ‘ilertu’ “dispersar-se ”
EŔBATER basc ‘erbai’ càrrega (de peix) (Azkue)
EUGI basc ‘eugi, eduki’ “tenir, mantenir, guardar, sostenir”

Desembre 2021
Antoni Jaquemot