Categories
Contestans Ploms

Plom d’Énguera F.21.1a /b

Font Hesperia

Transliteració

A :
begoi̱ildun :
soribeis :
uŕgaŕailur :
leitigeildun :
igoŕiskeŕ : 5
otoiltiŕ :
selkiśkeŕ :
otokeiltiŕ :
iskeildun :
selgiḿilu̱n : 10

B :
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
baisedaŕe

És una llista A de noms personals que estan relacionats amb el nom personal de B. Les 22 unitats dels pals pot ser una suma que li han pagat definida per una preposició -e “per, per a” al nom de Baise-Dar

El nom personal oto iltiŕ alterna amb un altre nom personal oto ke iltiŕ on ke seria una conjunció i gual que en leiti ge ildun; a selkiśkeŕ seria una unió de selki iśkeŕ i a selgiḿilu̱n s’hi a posat una separació nasal selgi ḿ ilun

Els noms personals procedeixen de noms comuns. Així oto d’una moneda otobesa després en llatí OCTOBESA demostra que la pronunciació seria otxobesa i otxo en basc és “llop”. Els noms bimembres ibèrics acostumen a no ser adjectius d’un de l’altre. El segon seria el nom de pila i el primer el del clan o pare. El nom comú ildun es refereix a població, també iltiŕ com a ciutat. Bego o beko vol dir “abaix, inferior o devot”; selki del substrat ‘sel’ “prat assolellat, lloc de descans”; iske o iśkeŕ pot referir-se a “lletrat” o “grat”, persona il·lustrada o grata; leiti basc ‘lehi’ “competidor” en sentit comercial de subhasta o d’altres especialitats; sor basc ‘sori’ “autoritzat, permís”. ibei són “aigües”, sortike batir a Castell de Palamós “àmfora autoritzada”; ikor, igor, “repartidor, enviat” ailur planta de pèsols o veces; uŕgaŕ o uŕkaŕ de “urc” “alt, altiu, eminent”

Setembre 2024

Antoni Jaquemot

Categories
Contestans Ploms

Plom trobat a la Serreta d’Alcoi

Transliteració

sakalaku ka AI OI KI I

siketanez ka OIIIIIIII

Són noms personals que aporten unes quantitats de plata

Saka(r)-Laku (la lletra R cau davant de la lletra L) és el personatge que aporta una unitat plena de pes; una lliura; una unça; una unitat: 400gr. 40gr. 4gr.

Sike-Tanez aporta 8 unces

Un rebut o un albarà

Antoni Jaquemot

juny 2024

Categories
Contestans Ploms

Plom ibèric presentat a Xàtiva, Marina Alta

Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)

Raonament

Sakaŕ-Aŕgi Nom personal

saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»

lur basc «terra»

uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»

baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, doll»

baidur basc ‘baiduri’ «cala de mar» L’albufera?

istabansge basc hista «brillants, resplendors»

tuŕun basc ‘durua’ «devesa»

Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir són noms personals

kontaŕ basc ‘kondar’ «residu, successor, últim»

(—)kebeŕzSe suposa que falta (uŕke) «propi del rei»

istaban «brillant» «del lloc brillant»

saŕsir substrat «zarza, matoll, lloc de malesa»

sin basc ‘zin’ «jurament, obligació»

taliger basc ‘talika’ «llaurador solitari»

baibeŕkege «concs propis d’ell»

tuŕutaŕ aŕger «de la devesa blanca, topònim prop de l’albufera?. Allà està la Devesa de la Sal»

inkaŕ istan ur; ‘inka’ basc «centella»: «brillantor de centella» ‘ur’ basc ‘uri’ «té, conté»

biurbo basc ‘biur’ «retorn, cargol»

lor basc «càrrega»

beiriar basc ‘beiti «part inferior, terra baixa»

Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms peronals

baibege recipients baixos b«conc» bege «baixos»

bezg aldai basc ‘bez / biz’ substrat ‘bess’ «de dos» ‘alde’ «lloc, costat, canvi de lloc, bescanvi»

leige basc ‘lehia’ «competició, subhasta»

boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»

eukun tinent» del verb basc ‘euki’ «tenir»

ikans basc ‘igantz’ «pujada»

uŕke dake dager ‘urk dak’ «és el rei», basc ‘dager’ «manifest, avís»

Desembre 2021

Antoni Jaquemot