Transliteració
sakalaku ka AI OI KI I
siketanez ka OIIIIIIII
Són noms personals que aporten unes quantitats de plata
Saka(r)-Laku (la lletra R cau davant de la lletra L) és el personatge que aporta una unitat plena de pes; una lliura; una unça; una unitat: 400gr. 40gr. 4gr.
Sike-Tanez aporta 8 unces
Un rebut o un albarà
Antoni Jaquemot
juny 2024
Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»
lur basc «terra»
uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»
baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, doll»
baidur basc ‘baiduri’ «cala de mar» L’albufera?
istabansge basc hista «brillants, resplendors»
tuŕun basc ‘durua’ «devesa»
Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir són noms personals
kontaŕ basc ‘kondar’ «residu, successor, últim»
(—)kebeŕzSe suposa que falta (uŕke) «propi del rei»
istaban «brillant» «del lloc brillant»
saŕsir substrat «zarza, matoll, lloc de malesa»
sin basc ‘zin’ «jurament, obligació»
taliger basc ‘talika’ «llaurador solitari»
baibeŕkege «concs propis d’ell»
tuŕutaŕ aŕger «de la devesa blanca, topònim prop de l’albufera?. Allà està la Devesa de la Sal»
inkaŕ istan ur; ‘inka’ basc «centella»: «brillantor de centella» ‘ur’ basc ‘uri’ «té, conté»
biurbo basc ‘biur’ «retorn, cargol»
lor basc «càrrega»
beiriar basc ‘beiti «part inferior, terra baixa»
Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms peronals
baibege recipients baixos baí «conc» bege «baixos»
bezg aldai basc ‘bez / biz’ substrat ‘bess’ «de dos» ‘alde’ «lloc, costat, canvi de lloc, bescanvi»
leige basc ‘lehia’ «competició, subhasta»
boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»
eukun tinent» del verb basc ‘euki’ «tenir»
ikans basc ‘igantz’ «pujada»
uŕke dake dager ‘urk dak’ «és el rei», basc ‘dager’ «manifest, avís»
Desembre 2021
Antoni Jaquemot