Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de l’estany. Esca resplendent d’encens de Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) il·luminació. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis d’encens blanc que té brillantor de centella. Retorn de la llançadora de xarxa de baixura de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, situació de petició de concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»
lur basc «terra»
uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»
baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, doll»
baidur basc ‘baiduri’ «estany»
istabansge basc hista «brillants, resplendors» ‘sge’ “esca”; “esca lluminosa”
tuŕun «turra, quantitat d’encens»
Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir són noms personals
kontaŕ basc ‘kondar’ «residu, successor, últim»
(—)kebeŕzSe suposa que falta (uŕke) «propi del rei»
istaban «brillant» «del lloc brillant, il·luminació»
saŕsir substrat «zarza, matoll, lloc de malesa»
zin basc ‘zin’ «jurament, obligació»
taliger basc ‘talika’ «llaurador solitari»
baibeŕkege «concs propis d’ell»
tuŕutaŕ aŕger «de l’encens blanc.
inkaŕ istan ur; ‘inka’ basc «centella»: «brillantor de centella» ‘ur’ basc ‘uri’ «té, conté»
biurbolor basc ‘biur’ «retorn; ‘bolor’ xarxa de llançament de pescar»
beiriar basc ‘beiti «part inferior, terra baixa, baixura»
Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms peronals
baibege recipients baixos baí «conc» bege «baixos»
bez galdai basc ‘bez / biz’ situació de petició, basc bezgalde
leige basc ‘lehia’ «competició, subhasta»
boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»
eukun tinent» del verb basc ‘euki’ «tenir»
ikans basc ‘igantz’ «pujada»
uŕke dake dager ‘urk dak’ «és el rei», basc ‘dager’ «manifest, avís»
Juny 2026
Antoni Jaquemot
