Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat “calaix”. IBAR es refereix a l’aigua i BAITE “interior, dintre, recipient” “per posar-hi aigua”; EŔIAR és el nom del càlat, ‘erion’ en basc és “fluir, gotejar”; BAN “unitat”: “un càlat per a aigua”
En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.
Si falta una part inicial: + ker kei onḿ serien quatre morfemes més el final ḿ ; kei / gei és un formant estudiat de pluralitat d’un nom comú; on en basc vol dir “bo”. Seria “heus aquí uns bons + ker?
UNA REPRESENTACIÓ D’AMOR A LA DEESSA UNI DE LA SOCIETAT
abar–danban el signe ‘ba’ pot ser llegit ‘ma’; ‘amar’ nom de la mare i de l’amor; dan “què és”; ban “unitat, la peça, l’obsequi, la donació, aquest càlat.
balke del basc ‘baltsa’ “societat” “associada o ciutadana”
uni “divinitat femenina ibèrica d’origen mediterrani
Darrera d’uni hi manca potser una lletra que seria ‘n’ i la lectura seria unin nom femení de persona, aleshores el càlat aniria dirigit a aquesta persona
La lectura proposta bekoboŕ podria ser bekoŕboŕ amb caiguda de la primera ŕ i tindríem bekoŕ boŕar
bekoŕ seria un exvot, una ofrena. En basc ‘pekora’ «a sota» devot, submís i boŕ el nom del recipient un antecedent de «porró». El sufix ‘-ar’ es un nominatiu o determinatiu.
Baika el trobem com a baikar en altres escrits i es refereix a un bol; de kutan trobem kutur que es un vas sagrat de libacions d’on procedeix el nostre “got, vas”; kuni seria un vas la boca del qual tindria forma ovalada amb bec per abocar que vist des de dalt semblaria una vulva com l’etimologia del topònim Cunit, antic Cunilt, «cova, forat», conill, nom hispànic, es un animal que s’amaga en forats. Els romans feien galeries sota les muralles dels enemics que en deien conilleres. L’escriba ha volgut il·lustrar els possibles noms d’aquestes ceràmiques
Aiun-Adin nom personal iber; bilake / bilak nom llatí de Flacius (Flac) en iber; –en sufix “de”; abiner en euskera ‘abu’ “morter”: morterer. Substrat ‘apistarcus’ “morterada”
neitin iunstir bastotiŕar inede sibintaga bainba azte badebai ban
zalgi
Raonament
neitin iunstir són les divinitats a les quals s’invoquen.
bas-to tiŕa-r és la invocació amb olíban; bas «oli»;bas-to «oliban» i tiŕa-r l’encens.
inede i zalgi serien els productes: ine «gra» ; zalgi «llegums».
sibin taga és molt semblant a «sibil» que segons el DRAE, vol dir «lloc soterrani per guardar menjar, d’origen incert, o sigui, una mena de celler i taga «armari» o «prestatge» d’origen persa
bainba(n) en basc ‘bain’ «un adversatiu, defecte, però»
azte en basc ‘hazte’ significa «alimentació, criança»
badebai «per a ell únic»; basc ‘bat’ «un»’ i ‘bai’ pacient de ‘bere’ «ell.
ban «presentació de la peça, del bol»
Tot plegat sembla una pregària per un magatzematge advers de grans i de llegums propi per a l’alimentació
egiar: Possessió, senyor, domini, facultat, capacitat de fer. Fabricant. En basc ‘egi’,
saldu: basc ‘saldu’ «mercat» salduti “mercaders”. baite en basc: ‘baite’ “interior”, recipient, el càlat.
tolir. Grec ‘tolys’ “fort”. En lletres llatines ‘HERCULI TOLI ANDOSSO dedicat a Hèracles. bitane. En basc ‘bide’ “camí”; ‘bitan’ “fer camí, encaminar, guiar, conduir”. Sufix ‘-e’ “per”: “la força de Iunstir guiï”. bas de basi “unció”. En basc ‘basitu’ “untar, posar-hi oli, ungir”. zumi en basc ‘zumintz’ “àloe”. ta-tin. En basc “és fet”.
