Categoria: Ceràmiques

Nova interpretació sobre el nom de la muntanya del CANIGÓ

Aquest bol de ceràmica grega (skyphos) del segle III a.n.e. fou trobat a l’òppidum del Molí a Peyriac de Mar (Corberes, Llenguadoc). El nom gravat KANIKΩNE ha estat estudiat com a ibèric escrit en grec. (Michel Bats pàg. 125/126 1988).

Com a ibèric es pot trobar a www.academia.edu/Novas_ notas_ de_ onomástica hispânica pré-romana” de | António Marques Faria pàg. 155 (Portuguès)
“Kanikone. Skyphoi. Peyriac-de-Mer. Bats, 1988, p. 125, 126. NP iberico”.

En escriptura ibèrica hi ha KANIO, CANI, CANE i en llatí KANIUS. El que resulta sorprenent és que no se l’hagi relacionat amb la muntanya del CANIGÓ que es veu des de davant mateix de les Corberes. Deixa fora una teoria d’en Joan Coromines que creia el topònim procedent del llatí ‘catinus’ “olla” per les valls formades de vessants rectes del macís.

De la mateixa manera, en toponímia, a Andorra CANILLO i a Castella CANCHO significant « roca grossa ». En basc kanka vol dir « cap, crani». També en basc gain, la part més alta, cim, en iber dóna kani com zain>sani.

Kanikon-e, per Kanikon, és un nom personal, evidentment el de la muntanya del Canigó de la mateixa manera que hi cognoms que se’n diuen Montserrat, Puiggrós, Peiró, etc. En llengua ibèrica força noms personals porten el nom de ciutat: ildir, ildun.

Desembre 2024

Antoni Jaquemot

Imatges obtingudes de http://cathalaunia.org/Iberika/I01994

Algunes petites parts escrites de la cràtera, separades de la part principal no s’han tingut en compte en aquest treball.

PROPOSTA DE DESXIFREMENT

Crec que és el testament d’un dirigent violent LAKU-GUSE en la seva mort que ofereix donacions pel càstig amb humilitat, sense grandesa, per les coses desequilibrades i mal tractades en públic malgrat la vigilància. Aquesta gerra és el recipient del dolor. Ha estat el suport de la família. Demana protecció a la divinitat per als seus, ungüents i cera pel dolor d’espines i de tempestes que creu que patirà com a càstig pel camí de sota. Nomena el matrimoni i dóna la casa.

Malgrat les seqüències perdudes en la ceràmica, sembla que es tracta d’una defunció amb pecats per ser jutjats amb càstig. En una de les seqüències tallades surt el morfema il que vol dir mort. Els productes anunciats demanats són paral·lels als del ritual funerari dels ploms d’Orlell

Antoni Jaquemot

Novembre 2024

Escrit a l’entorn del vas

abar tanban Balke-Uni

abar branca; tanban ritme; Balke-Uni nom personal dedicat a ell o ella

La dansa desfila entre branques i flors

Antoni Jaquemot

Setembre 2024

biti basc bitxi / pitxi “bonic, adornament”.
iba. “aigua”; variant de ‘ibi’ “lloc d’aigua”; basc ‘ima’ “dipòsit d’aigua”
banite’ “la donació, ofertori”. En basc ‘eman’ “donar”.
ḿbaŕ. En basc ‘nabar’ “narraske”. “dibuixat, pintat, decorat”
ban “un, una, la peça”
eŕeis’ En basc ‘erreiz’ “de carril” de manera, en línia

kolder, basc “cobard, laxe, temorós”.
Niz-Unin de ‘niz’ “noia” i unin “dona”, nom personal femení.

Donació d’un pitxer d’aigua decorat de manera temorosa de Niz-Unin

Antoni Jaquemot

Agost 2024

kiskeŕ : ekiar : bankebeŕei ḿbaŕ[-] : baltuśer : ban :

Kiskeŕ. “Nom personal, home hàbil, basc giz-keri”.

Egiar “senyor, facultatiu, posseïdor”

Banke  possiblement la lectura seria ‘balke’ en basc ‘baltsa’ i ‘baltsitu’ “comunitat, associació, unió, junta”.

Beŕei  en basc ‘berei’ “dels d’ell”.

Ybaŕ “’umbar’ “pintat, dibuixat”. En basc ‘nabar’, ‘narraske‘

Balduz “de balda, rodó, peça que tanca donant una volta, baldufa”

Ban “donació, oferiment, el recipient.”

El senyor Gisker de la comunitat dona el recipient balduz pintat

Antoni Jaquemot

Agost 2024

Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat “calaix”. IBAR es refereix a l’aigua i BAITE “interior, dintre, recipient” “per posar-hi aigua”; EŔIAR és el nom del càlat, ‘erion’ en basc és “fluir, gotejar”; BAN “unitat”: “un càlat per a aigua”

Antoni Jaquemot

Agost 2024

]rbankusegiar : biuŕdite+[—–]+besuninkuegiar ḿbaŕkuśbanḿbaŕḵu̱ś

]rban-kus Nom personal Manca una part del primer nom

egiar persona que fa o fa fer, senyor. Qui dirigeix la dansa

biuŕdite persones que van i venen, retornen, forma de dansa. Basc ‘biur’

besuminku +bes-Unin Nom personal femení ku “procedent”

egiar qui fa fer

ḿbaŕkuś la pintura vista. Basc ‘nabar’ “de colors, pintura”; kuś basc ‘ikusi’ “mirar, veure”

ban la peça, la unitat. Aquest vas

ḿbaŕkuś la pintura vista

En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.

Antoni Jaquemot

Setembre 2024

a) ]ḵo̱[–]s
(b) ]tuśerti
(c) ai bas kuegiar[
(d) gemiegiar
(e) tadaŕ

tuś erti “mig tuz” recipient, mesura. Aquest recipient

aibasku nom personal “d’Aibas”

egiar “faedor, senyor”

kemi basc kemen “fort, vigorós”

tadaŕ t-adaŕ basc adar “corn”

Representa una escena de caça del senyor Aibasku, senyor fort, potser tocant el corn.

Antoni Jaquemot

Agost 2024

skeŕlakon Nom personal Eskeŕ-Lakon (Grat-Del poble)

aŕanko basc arantz “espina, dolor”

kolo basc kolobru “sentiment”

ESKEŔ LAKON SENTIMENT I DOLOR

Agost 2024

kudur oisor

kudur got ornamental com aquest

oisor basc ohistu “espantar, foragitar”

got ritual d’un contraatac fent fora uns invasors

Antoni Jaquemot

Agost 2024

AUSA • XXX · 2023 · 190 · p. 561-588
© Patronat d’Estudis Osonencs
ISSN: 0210-5853 • ISSN-e: 2014-1246
DOI: https://doi.org/10.34810/ausav30n190id421721
Montserrat Rocafiguera i Espona
Joan Ferrer i Jané

Escrit sobre ceràmica d’un nom personal

agir-adin +

]kerkeionḿ[

Si falta una part inicial: + ker kei on ḿ serien quatre morfemes més el final ḿ ; kei / gei és un formant estudiat de pluralitat d’un nom comú; on en basc vol dir “bo”. Seria “heus aquí uns bons + ker?

Antoni Jaquemot

Agost 2024

deitataŕ eseŕ aśoange ibon adin-tanez-de

DEITA-TAR COL·LOCA UN PETIT REGAL DE CÀNTIR PER ADIN-TANEZ

La forma de l’escrit en cargol i ben dibuixat a la part posterior fa pensar que pot tractar-se d’una téssera d’amistat o de presentació.

deita-taŕ Nom personal

eseŕ en basc ‘eser /ezerri’ col·locar

aśo-ange en basc ‘atso-anga’ “regal petit”.

ibon del substrat ‘ib’ “aigua”, càntir.

adin-tanez nom a qui va dirigit.

Antoni Jaquemot

Setembre 2023

http://cathalaunia.org/Iberika/I03175

ḿldunśor

pronunciació ‘naldunzor’

basc ‘ahaldun’ «poderós»

śor basc ‘zori’ «auspici»

PODERÓS AUSPICI

Antoni Jaquemot

Agost 2023

abardanban balke uni

UNA REPRESENTACIÓ D’AMOR A LA DEESSA UNI DE LA SOCIETAT

abar–dan ban el signe ‘ba’ pot ser llegit ‘ma’; ‘amar’ nom de la mare i de l’amor; dan “què és”; ban “unitat, la peça, l’obsequi, la donació, aquest càlat.

balke del basc ‘baltsa’ “societat” “associada o ciutadana”

uni “divinitat femenina ibèrica d’origen mediterrani

Darrera d’uni hi manca potser una lletra que seria ‘n’ i la lectura seria unin nom femení de persona, aleshores el càlat aniria dirigit a aquesta persona

AMOR PER BALKE-UNIN

Agost 2023

Antoni Jaquemot

a) : goŕotiginai

b) : u̱ḵa̱ḻ

c) : auŕgeŕen

iber escrit amb lletres gregues GOROTIGINAI

Amb signes ibèrics auŕkeŕen

ugal «reproducció biològica»; ‘ugatz’ «mamella», productes biològics llet, altres? Recipient adequat

auŕ dona, keŕ-e sufix basc ‘geri / gai’ «apte, capacitada, facultada» –en «de»

GORO “superfície alta rodona que està a sobre, substrat “gorra”, posar en alt, enaltir.

TI-GI sufixos, «al lloc, des del lloc» basc ‘goratik’ «al lloc més alt»

NAI determinació: així, això, heus aquí

ENALTIDOR DEDICAT A AUŔ-KEŔ (dona capacitada)

Si GOROTIGI és un nom personal seria una dedicació d’aquesta persona a Auŕ-Keŕ

Antoni Jaquemot

Agost 2023

bekobo +[c1/2]r kuni baika kutan

La lectura proposta bekoboŕ podria ser bekoŕboŕ amb caiguda de la primera ŕ i tindríem bekoŕ boŕar

bekoŕ seria un exvot, una ofrena. En basc ‘pekora’ «a sota» devot, submís i boŕ el nom del recipient un antecedent de «porró». El sufix ‘-ar’ es un nominatiu o determinatiu.

Baika el trobem com a baikar en altres escrits i es refereix a un bol; de kutan trobem kutur que es un vas sagrat de libacions d’on procedeix el nostre “got, vas”; kuni seria un vas la boca del qual tindria forma ovalada amb bec per abocar que vist des de dalt semblaria una vulva com l’etimologia del topònim Cunit, antic Cunilt, «cova, forat», conill, nom hispànic, es un animal que s’amaga en forats. Els romans feien galeries sota les muralles dels enemics que en deien conilleres. L’escriba ha volgut il·lustrar els possibles noms d’aquestes ceràmiques

Antoni Jaquemot

Abril 2024

FLA(cius) ATILI L(liberto) S(servo)

bilake aiun atin
en : abiner

AIUN-ADIN MORTARER DE FLAC

Aiun-Adin nom personal iber; bilake / bilak nom llatí de Flacius (Flac) en iber; –en sufix “de”; abiner en euskera ‘abu’ “morter”: morterer. Substrat ‘apistarcus’ “morterada”

Octubre 2022

Antoni Jaquemot

teutin antoŕban UN VAS DE TEUTIN antoŕ basc ‘antoxin’ «vas amb nansa». Teutin nom personal

Antoni Jaquemot

Octubre 2022

La lectura és de Joan Ferrer

neitin iunstir bastotiŕar inede sibintaga bainba azte badebai ban

zalgi

Raonament

neitin iunstir són les divinitats a les quals s’invoquen.

bas-to tiŕa-r és la invocació amb olíban; bas «oli»;bas-to «oliban» i tiŕa-r l’encens.

inede i zalgi serien els productes: ine «gra» ; zalgi «llegums».

sibin taga és molt semblant a «sibil» que segons el DRAE, vol dir «lloc soterrani per guardar menjar, d’origen incert, o sigui, una mena de celler i taga «armari» o «prestatge» d’origen persa

bainba(n) en basc ‘bain’ «un adversatiu, defecte, però»

azte en basc ‘hazte’ significa «alimentació, criança»

badebai «per a ell únic»; basc ‘bat’ «un»’ i ‘bai’ pacient de ‘bere’ «ell.

ban «presentació de la peça, del bol»

Tot plegat sembla una pregària per un magatzematge advers de grans i de llegums propi per a l’alimentació

Antoni Jaquemot Juliol 2022