Categories
Edetans Ploms

Penjoll de plom de Llíria P15.5.2.


Revista paleohispánica 2015 pàg. 148 (Joan Ferrer / Vicent Escrivà)

ILEREŔBATEREUGI

Segmentació proposada:
ILER EŔBATER EUGI

Proposta de traducció
SOSTENIR CÀRREGA DISPERSA

Raonament:
ILER basc ‘ilertu’ “dispersar-se ”
EŔBATER basc ‘erbai’ càrrega (de peix) (Azkue)
EUGI basc ‘eugi, eduki’ “tenir, mantenir, guardar, sostenir”

Desembre 2021
Antoni Jaquemot
Categories
Ploms Undikes

Plom de la necròpolis de les Corts d’Empúries


Plom. Empúries (Girona).
*MLH III.


lakeŕeiar tuŕba
baisebilos beleśtar /
banar.or[—–]*(ortin-beleś)
enatilar


ES TRACTA D’UNA LÀPIDA AMB GANXOS PER SER COL·LOCADA SOBRE UNA PARET.


Fragmentació proposada:


LAKEŔ EIAR TUŔBA
BAISE-BILOS BELEZTAR
BANAR ORTIN BELEZ?
EN ADIL AR

lakeŕ és un nom comú i personal. L’arrel ‘la-’ indica “terra”; ‘
lagun’ «persona de la terra, company, lageŕ’ «extensió, pluralitat» . Els habitants
de la terra, del país, eren el «lacetans, els ibers»

eiar basc ‘eihar’ «sec, mort, cadàver”.

tuŕba‘ llatí ‘turma’ «batalló»


Base-Bilos, Belez-Tar noms personals

banar «unitat» basc ‘banako’ una categoria militar

Ortin (Belez?) Nom personal qui anuncia

en adil ar’ «jo oidor” persona que dóna fe de la sentència. ‘-ar’ “heus aquí


IBERS MORTS DE LA UNITAT DEL BATALLÓ BAISE-BILOS I BELEZ-TAR; ORDIN-BELEZ OIDOR HEUS AQUÍ.


Baise-Bilos és nom bimembre de persona. Baise “íntim/a”. En basc ‘baita’ “a sí mateix, en un mateix” i Bilos “persona que porta braçalet, insígnia de poder”. De “virolla, virar, rodó” en basc ‘bil’ en castellà “vilo”
.
Belez-Tar també és un nom personal. ‘Belez’ “Pertanyent als cap, dirigents” i ‘Tar’ «fill, origen”.


Del següent nom de persona només tenim l’inici: Ordin ?- -’ i una lectura dolenta que potser Belez; Ordin basc ‘ordeka’ «pla alt sembrat»

Desembre 2021

Antoni Jaquemot



Categories
Toponímia

Montserrat i Collbató

TOPONÍMIA

   La muntanya de Montserrat ha estat sempre un lloc de culte. Un indret especial característic per les seves formes d’agulles arrodonides que, dels cims estant, es divisa una gran part de Catalunya fins i tot Mallorca si el temps ho permet. Muntanya de peregrinació que ha de venir de temps remots abans de la ubicació cristiana del monestir.

   La forma de “serra” contemplada des dels seus costats confirma el seu topònim: ‘monte-serrato’, any 888, que dóna a entendre que està “serrat, segat, tallat”. El nom genèric de “serra” a les muntanyes fa referència a una filera de munts suaus que no és el cas de Montserrat que no forma part d’una “serra” sinó que és “la serra” per antonomàsia. “Serrar” procedeix del llatí ‘segare’ que també  vol dir “segar i tallar”, d’aquí tenim els noms de “penya-segat”. Una altra forma en toponímia és “espadat” com la Serra d’Espadà a Castelló de la Plana o la Serra de les Espases que són precisament els cims que estan al davant de Montserrat cara nord.

   Força vegades els noms romanitzats són la traducció dels noms antics preromans o ibèrics o una alteració fonètica. A la mateixa muntanya de Montserrat hi trobem la «Serra Palomera» i a llevant, el mirador de «les Agulles». Ambdós podrien haver estat el nom antic iber traduït. «Palomera» és nom genèric de ‘PALA, BALA, MALA’ “pedra, muntanya, penya” són topònims ben estesos. Exemples: el Montseny documentat com el Palancar, el Canigó és també el Balaig. Altres muntanyes com Balenyà, Balandrau, Balaitus i noms tautològics com: Montmal, Puigmal, Puig Balador, Maladeta, Penyamal (Vignemale), també penyes com “malles” i “mallos” i crec també el nom del Pallars: “muntanyes” o sigui EL PIRINEU. Roques com Roc Palom, Sa Palomera. Palom derivat de “pala”, nom unitari.

«Agulla» en basc és ‘orratz’. Tenim topònims com Orra, Orral i molts Orri. No fóra estrany que tota la muntanya fos coneguda com MONS ORRATS, ‘mons’ substituint a «pala»

   Un dels llocs més emblemàtics de  la muntanya de Montserrat és el “Cavall Bernat”, una “agulla” solitària i alta al mig de la muntanya. El nom de “cavall” és un eufemisme de “carall” un símbol fàl·lic. A l’antigor, llocs com aquest, eren venerats com a senyal de fertilitat. Recordem els dibuixos de la dansa fàl·lica de la balma del Cogul. Aquest nom de “cavall-bernat” és general, el trobem a Matadepera, a Colldejou, a les illes Medes, al Cap Norfeu, a Alzira i a Mallorca. La part interessant del topònim és el segon terme: ‘bernat’. En Coromines diu que procedeix de ‘baranat’” de “barana” per la forma de feixes que presenta la roca.

COLLBATÓ

Documentat ‘Collis Betone’ en iber ‘be’ «sota, a baix» i ‘tone’ de «tona» i «tuna» «cova, forat». També recorda el nom de la deessa ibèrica BET-ATUN. Collbató no seria un nom germànic desconegut en el territori proposat per en Coromines.  És una vila al peu d’una gruta, la del Salnitre i sota la mateixa muntanya de Montserrat, punt per accedir als seus cims on es veneraria la divinitat ibèrica, la de la “visió” i “oracle”, basc ‘bet-‘ “veure”, amb una afinitat a la fertilitat que representen les roques fàl·liques. No es estrany que aparegués una imatge, la Moreneta, per tal de seguir la veneració a l’antiga deessa ibèrica.

A la vila s’hi ha trobat ceràmiques amb signes ibèrics, com eugin, beikankine i tiga

Antoni Jaquemot

Desembre 2021

Categories
Contestans Ploms

Plom ibèric presentat a Xàtiva, Marina Alta

Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)

Raonament

Sakaŕ-Aŕgi Nom personal

saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»

lur basc «terra»

uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»

baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, doll»

baidur basc ‘baiduri’ «cala de mar» L’albufera?

istabansge basc hista «brillants, resplendors»

tuŕun basc ‘durua’ «devesa»

Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir són noms personals

kontaŕ basc ‘kondar’ «residu, successor, últim»

(—)kebeŕzSe suposa que falta (uŕke) «propi del rei»

istaban «brillant» «del lloc brillant»

saŕsir substrat «zarza, matoll, lloc de malesa»

sin basc ‘zin’ «jurament, obligació»

taliger basc ‘talika’ «llaurador solitari»

baibeŕkege «concs propis d’ell»

tuŕutaŕ aŕger «de la devesa blanca, topònim prop de l’albufera?. Allà està la Devesa de la Sal»

inkaŕ istan ur; ‘inka’ basc «centella»: «brillantor de centella» ‘ur’ basc ‘uri’ «té, conté»

biurbo basc ‘biur’ «retorn, cargol»

lor basc «càrrega»

beiriar basc ‘beiti «part inferior, terra baixa»

Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms peronals

baibege recipients baixos b«conc» bege «baixos»

bezg aldai basc ‘bez / biz’ substrat ‘bess’ «de dos» ‘alde’ «lloc, costat, canvi de lloc, bescanvi»

leige basc ‘lehia’ «competició, subhasta»

boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»

eukun tinent» del verb basc ‘euki’ «tenir»

ikans basc ‘igantz’ «pujada»

uŕke dake dager ‘urk dak’ «és el rei», basc ‘dager’ «manifest, avís»

Desembre 2021

Antoni Jaquemot