AGUGIA ‘aguja’ Sant Aniol d’Agugia; ‘anagoia’ “pastura alta”
AGINIUM, riu de Sant Aniol ‘amnium’ ‘amnio’ “riu en llatí”
ANIOL d’anyell “be, corder”
BICHILIBIM Vall del Riu ‘bikil-ibi. Es refereix al pas de les dues rieres que s’ajunten, el riu de la vall i el Torrent de Tumany.
BEIEDO Baget BAI-ETI “conques”
LEBORA Llebro. Torrent. És una variant de ‘llobre’ de “lubricar” que ha donat en molts indrets “llops” com CANTALLOPS “lliscar l’aigua”
REXAGO i RIXACO , “rieres, rius petits”
TER riu, antic TEKER>TEZER>TEER>TER, en iber ‘teker’ i ‘tiker’ són sufixos d’un nom, és un adjectiu, també en noms personals que remeten a un atribut: “el gran, els grans”.
REVIDAZER “ribes del Tezer” (Ter)
TREGURANO Tregurà de Tregur TERGUR “límit del, riu Ter” Ter>tezer>teer>ter. “l’alt Ter”
BOLOSSO Bolòs Lloc sota un escarpat, com Voló (Boulou), Boltanya castell sobre una muntanya embarrancada. Potser de “mola”; ‘mole’.
IPSA ARCA Salarça l’Arca, el dolmen”
BESTRACANO castell potser de ‘estragar’ assolat, devastat
OVOXO Oix “lloc d’ovins” (Coromines)
URKEA<URCEA VALL, Vall-urz> Vallors Terme de Sant Hilari Sacalm i de Santa Coloma de Farners de ‘urki’ basc “bedoll”
BIANYA ‘bi-ania’ “dos rius” ‘amni’ “aigua, riu” de base indoeuropea, Mnemos, forma poètica de les divinitats de l’aigua amb les nàiades
TREU ‘trau’ “forat, esquerda” origen indoeuropeu
VALLABRIGA Vall aprica, abrigat, assolellat. Nom llatí.
BASSAGOTI Bassagoda ibèric ‘barsa>bassa’ basc ‘baso’ “lloc feréstec, rural, abrupte, boscós, o sigui, una garrotxa i ‘goite’, ibèric, basc ‘goiti. “alt”.“L’alt de la garrotxa”
PERRA BUGATI Pedra Forada, trencada. ‘forat>borat’
MAGALELLUM del basc magal faldilla “vessant”
ALLONEM nom de les cingleres de la Manllada, segurament de ‘allau’ “caiguda de pedres”, d’origen ibèric
NUCEM de “nou”, “noguera”
TELEXANO Talaixà potser derivat d’un nom personal o bé de ‘atalaia’ atalejar “observar, lloc d’observació”
BITINGA Mieres Miliarias “camp de mills”. Bitinga “unió de dos (camins)” de “tingle, peça d’unió” nom celta o germànic.
OLOTIS Olot de ‘olo’ “riu” “al costat del riu”, el Fluvià
GRAXANTURRI Creixenturri , castell, turris Crescentis, “torre de guaita”
GORNI, Gurn, castell i riu, basc ‘gurni’“vermellós” a la Vall de Joanetes
SADERNES “ses dernes” “parcel·les de camp, tros, son”
BERRORE riu Borró, basc ‘berro’ “lloc obac i humit”
LIZERCA riu Llierca Basc ‘leiza’ “abisme, barranc, terra escabrosa
DARNICES Darnius de ‘dernes’ “parcel·les de camp”
LERTIO vil·la Lercio Llers, “pineda” basc ‘ler’ “pi”.
BISULDUNI Besalú de l’ibèric ‘biz.ildun’ “ciutat doble ( entre dos rius)
MONTIRON sembla un diminutiu com montoret o turonet que no el veig. Podria tractar-se de ‘untir’ “pous” “sorgiments d’aigua” de ‘unda’ “aigua”
CANTENNOS Cantenys. El riu que baixa de Cantenys al clot del Cau. De “canta” “lloc d’aigua”
CENTENO “que fa el número “cent” de distància d’una població. Un estadi 185 m., cent: 18,5 Km.
BASCHARA Bàscara en basc ‘bazka’ “pastura, menjar”
BASSE, BAS Vall d’en Bas. De l’ibèric “oli”, bàssia, recipient d’oli; basc ‘basitu’ “untar”.
PONTÓS “pontons” entre el rius Fluvià i Muga. Hi ha un important jaciment ibèric, en iber ciutat era ‘ildir’ o ‘ildun’
STERRIAE riu Terri afluent del Ter; ‘tezerri’ igual que el Ter, seria ‘Tekerri’ diminutiu
COTLLIURE (Collioure) de ‘kauto-ildur’ “el port d’Iliber (Elna) que seria el Port-Vendres, de Venus”.
NYER els nyerros contra els Cadells (Història). Procedeix de ‘angi-erre’ “devessa negra”.
PINNITA “pineda” ermita a la serra de Rodes.
SAMBUCA, riu Muga. Nom de procedència mediterrani de “pont llevadís, passera”
MALEXO MARIS Castelló d’Empúries “malecó”
BITINGA (BADENGA) Bellcarie d’Empordà (bitè, bestiar de llana)
CULIP “sina, forma rodona, cala” ‘kulez’ ibèric Cap de Creus
PALICORNA “palacurne’ “palet d’or” Platja de Cadaqués”
ARMORRODES Port de la Selva. RODES Roses: Nom hipotètic grec, però els rodis no van estar-hi mai segons els arqueòlegs i historiadors. Devia ser un nom ibèric mal entès pels grecs de ‘URDA’ “sal” el SALATAR (urda>ruda>rode). Nom que va rebre el santuari de Sant Pere al cim (MOR) de la serra de TONO (tuna, cova, dòlmens) i que va donar nom al Port de la Selva com a “Port vora Rodes” AR-MOR-RODES (‘ar’ és paraula lígur “prop”. Arles de Provença era AR-LATI “vora mar”). Això vol dir que el nom iber de Port de la Selva seria un altre. Tanca el nord de la cala del port un lloc anomenat BELESER, ‘bel’ vol dir “cap” i ‘belez’ és un nom personal ibèric
MAGRIGUL Magrigerum Vall de Cala Montjoi “macròcol” “(vall) llargarota” grec-llatí
TABELLARIA, (Tallabre, Talabre, Talavera, Tudela) iber ‘tarbeli’ escrit en el plom d’Ullastret: “entre caps” el Cap de Creus”
BUDIGA Valleta comtat de Peralada (termes de Llançà, Madrés, Budiga, Miralles i Serra Perario) “Boïga”, del celta “terreny cremat per sembrar”.
IS-ERGA, NI-ERGA, D’ERGA (vil·les de noms personals) iber “erga’ (erriga) “població” ‘is, ise’ “casa (itse, etxe basc) “casa del poble”; ‘ni-erga’ “el meu poble” .
BEBITA (BEUDA) basc ‘behor-bide’ “camí de vaques”
LEOKARKARI Càrcer. Entre Torroella i l’Estartit. El Montgrí era anomenat MALONES “blanquinós”. El nom de la muntanya seria KARKAR i LEO del grec LEUKE “blanc”.
SACHAR vil·la. Nom ibèric SAKAR convertit en Sacra: Vilasacra
ELPERICI vil·la lloc desconegut basc ‘lebera’ “flor de castanya”; ‘leberiki’ “castanyer”
TOLONE Peralada fa esment a un “toll” del riu Llobregat d’Empordà.
CLODIANO riu Fluvià fa referència a la CLOTA nom del port grec d’Empúries amb mateix nom de “port” a Riells que va ser el campament romà de lluita contra els ibers.
AREZ >ARAZ>ÀREU>ARO Vall d’Aro, “del pla” i riu Daró.
Kelgiko escrit ibèric en una ceràmica d’Ullastret, “de ‘kelgi’ “el CELSÀ” prop d’Ullastret..kel vol dir “lloc d’aturada, de repòs” En un altre escrit d’Ullastret ens presenta un personatge que es diu UNIBELO i en època carolíngia el poblat ibèric del Puig de Sant Andreu es convertí en el castell de BELLUS
CELEBANTICO El Celeban és la muntanya del Cap de San Sebastià on hi ha un poblat ibèric.
BEGUR Sota el “gur” “l’alt’, “la punta” on està el castell.
LLAFRANC de llavar, rentar, fabricació de ceràmica, lloc de rentar llavaranc llavanera
IECSALIS Guíxols, Sant Feliu, referent al turó on està actualment l’edifici del salvament marítim; de ‘itzal’ ‘etxe’ lloc cobert, protegit, ombra, cases en basc. Les edificacions del poblat ibèric
FIGARIAS, Figueres. De “figures”, modelar, formar, oficis de terrisser, del barri de “tàpies i tapioles”.
Bibliografia
Coromines, Joan Onomàsticon Cataloniae
Folch Iglesias, Cristian. Els territoris del Nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana
Puigdevall i Diuné, Narcís. Els documents sobre la Garrotxa dels segles IX i X
Bolòs, Jordi. Història del paisatge, toponímia i cartografia a Catalunya a l’Edat Mitjana.
Azkue diccionari Orotariko Euskal Hiztegi Euskaltzaindia
Corpus Iberika Cathalaunia.org
García y Bellido, A España y los españoles hace dos mil años
Gener 2025
Antoni Jaquemot
