Autor: Admin

Transliteració de Noemí Moncunill en sistema dual

Transliteració segons Hesperia

]tin:iunstir:dau+godeka [

dieśnitiŕadan:biuŕdigise:[

beŕisetidiadoka:nigokadoar[-]bai:

tuŕgosbetan:uskaŕe:dieka ultidikan:

eŕdebaśka:binduŕgeska : abadutigerka:uge ++ta:tiŕadisugil:itigodesun gortinde: tiekaa:sitiŕakaŕga+:nigogaiadai is:beŕdeige:iduŕudan:lebosba[?]itan[

batiŕ[e?]kaŕ[-]ideŕitan du

śalir:i[-]ba[—]:bandeŕba

n: tinebeda[3 4]n:itide++da[

salager:idiŕogedetan : iŕ+[

ka:iunstirika:sigide:basir[

katulatien

CARA A

Comença amb neitin iunstir com a salutació i advocació a la divinitat de la mateixa manera que en altres escrits.

tauakote. Del català ‘toia’ antic ‘taue’ “flor, fruit” i ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”: “compost de flors, quantitat de productes.. “porció de flors” a las divinitats.

En aquest punt, el plom està trencat, però s’observa en sufix ‘-en’ de pertinència i coincideix amb el nom a qui va dirigit l’escrit: katulati-en.

tien bani tiŕa dan (contra lectura d’Hesperia). bani basc ‘emani’ “donacions, lliurements”; tiŕa “resina”, “turra” encens; substrat mediterrani ‘retine’dan “que és” en euskera.

:biurtigis-en Nom personal “de l’home que torna” (representant, recarder) biuŕ “retòrcer, retorn, torçat”; tikis “menor”.

beŕi seti tiatoka “seda verda llançada pertenyent a Biuŕ-Tigis nom personal; beŕi euskera “racabat de fer, nou, fresc, verd”; setí “seda”, tiatoka” llançada” basc ‘tiato’ “llançar’ “llançada, mesura i pes específic, tira de seda nova”.

nikokatoar “vaixell arponer de cubertura”, castellà ‘atorar, basc ‘atoi’ del gal ‘toer’ “remolcar, cobrir”. Trobem al DRAE “nigola” “cuerdas en forma de obenques unidas formando escalera para subir a los palos de una nave”. En el francès del Quebec ‘nigoga és un arpó de pesca. En grec νήχω, nékho “nedar”, basc ‘negel’ “granota”. Ha de ser un vaixell de vela i de pesca. En el Pallars als rius se’l anomenen «noguera» perquè són portadors de troncs lligats en forma de balses, els ‘raiers’. Arrel mediterrània ‘nig, nikus, nihhus, nix’ “esperit de les aigües”, “ninfa”, nenúfar”. Observem l’euskera ‘iger<niger’ “nedar”. A Tremp existeix la partida de “les nixoles” que serian esglaons. “vaixell remolcador”.

tuŕkos betan de “túrgid, turgent, inflat, volum“ d’origen mediterrani, nom ibèric de la població, el turó de Sant Martí d‘Empúries, la paleàpolis grega.betan“observador, basc ‘betezaile’ Personatge important en el negoci.

uskaŕe basc ‘ uts ekarri’ “deixar el lliurement, la càrrega”.

tieka forma que trobem en el traspàs de mercaderies. De l’euskera ‘dira’ i ‘iga’ “ells són passats”, potser quantitat, compta, a càrrec.

uldi-tiki ka nom personal basc ‘ulli’ “mosca”o ‘olde’ “vigorós. tiki “menor”ka marca de pacient, qui rep.

eŕde-baz ka nom personal, basc ‘erde’ “mig”; ‘ira.baz-i’ guanyar “el mitjancer dels guanys”

bin-tuŕges ka nom personal turkes “persona de la població que controla el gra.

abaidu-tiger ka basc ‘abaidu’ “meler”, tiger basc ‘t-iker’ El cercador

uke(bato)ta. La lectura del signe /to/ es dubtós. En euskera ‘uger’ “gras” i ‘batota’ espècie de recipient de batir “àmfora”. En altres escrits en recipients de ceràmica sua-uke; śan-uke; ala-uke “grassa d’ arbre, arrels grasses; “grasses vegetals”.

tiŕati sugil, tiŕa “resina” que junt amb tuŕa “encens”. Als escrits centrals i meridionals, substrat “turra” grec ‘thyso, “ofrena als déus, cremació amb olis aromàtics en època d’ Homer”. Substrat català “tira” “ornament, d’adornar”; sugil “de cremar”, ‘suge’ “calor, foc”; és un recipient ornamental, el crematori, pebeter amb cap femení que representa la Deessa Mare (Demetre grega ‘dea-mater’ la Uni-bei ibèrica). Sense cremar és un cosmètic mucilaginós.

itikotesun iti-kote-sun en euskera ‘idi-koda-sun> ‘idi’ “bou”, ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”; ‘sun’ euskera ‘su’ “foco”: “cremat, cuit”: “Proció de bou cuit”.

korbantu. ‘korban’ paraula grega i púnica “caixa de diners”. En aquest cas nom personal que recorda el de la Turma Salluietana TARBANTU. Korbantu “tresorer” qui cobra i paga.

tinkar en euskera ‘txingar / xingar’ “pernil salat”.

sitiŕ substrat en català «sitra» “recipient d’oli i la capacitat.

Bakaŕgan, bakar “vi”gan “alt, a dalt” “recipient de vi ple.

nikoka iatai ‘nikoka’ “vaixell”; iatai en euskera ‘jate “menjar, aliment per al trajecte del vaixell”.

Seran els productes acordats en el canvi.

is ‘izen’ “sigui, petició, voler” una altra petició.

beŕteike “al propi lloc” euskera ‘bertan’, al mateix temps, també.

ituŕudan. En euskera ‘idor’ “sec”; ‘udan’ “de frutia: “fruita seca”.

lebos-baitan ‘baita’ “propi d’ell” grec ‘lepos’ “costra, beina, embolcall closca”; (fruita amb closca).

batiŕ ekaŕ; bati “àmfora”; ‘egar’ basc “assedegat”. Àmfores d’aigua de boca.

iteŕitan. Euskera ‘itera’ “rectitud, probitat”. tan / dan “què és”:

Petició al mateix temps de càrrega de fruita seca al mateix lloc per causa honrada.

CARA B

śalir plata, moneda.

ikebater lectura de Sanmartí , i+baki+r segons Moncunill. Aquesta part del plom està deteriorada. Deu tractar-se d’un objecte d’argent *ibagi vas. No semblen numerals.

banteŕban En euskera ‘eman’ “donar”. “donació” ‘terban>terman” objecte de termini grec: “post, pal, punta, fal·lus” “donació d’aquesta figura”.

tinebetan En euskera ‘tini’ “punta, extrem”; betan ‘bet, begi’ “veure”, vist, verificat, observat, verificada la figura”.

bani-tira-dan euskera ‘eman’ “donar, lliurar, són oferiments d’encens”.

salaker “salabre, cistell de xarxa de peix”.

itiŕokedetan variant del paradigma bide eŕoke-te-tan “adquirits”

iŕika euskera ‘iri’ “complaure”; ‘iritzi’ “aconseguir, accedir”. El ‘iriké’ de la Serreta.

iunstirika euskera ‘hika’ “a tu, per a tui”. “per a tu, Iunstir” (la divinitat).

sikide-basiŕ, siki-de basiŕ; basi és el dirigent, l’ungit, de bas “oli” del català “bàssia”, recipient d’oli” i basc ‘basitu’ “untar”; siki del grec psique “fortalesa d’ànima i de cos”. “psique és per a Basi” “fortalesa a l’ungit” forma de comiat i reconeixement per a qui mana Un “visca el rei”

C

(Solapa del sobre) a katu-lati

Comentari que en dedueixo

Cara A

Advocacions divines (Neitin i Iunstir) i salutació (ram de flors). Katulati rep encens i una mesura de tira de seda de part del vaixell de Biurtigis. L’observador, verificador de la ciutat ho distribueix a les persones indicades. El canvi de mercaderies és per bou cuit, pernil, vi, oli i fruita seca amb closca per a l’alimentació al vaixell i àmfores per a la set com a bondat. Un avituallament del vaixell.

En cara B

Vas de plata, L’encens i el cistell de peix per complaure la divinitat Iunstir i una salutació al Basi, el dirigent del país..

Entenc que aquest document afecta solament a aquest negoci. El vaixell transportaria més mercaderies i procediria d’un port de Sicília, via Marsella, on va existir un centre de terracotes de pebeters en forma de cap femení.

Es un escrit d’assumpte marítim mercantil amb un marcat sentit religiós. El plom escrit es va trobar enterrat a la vora de l’ Asklepieion, temple curatiu dedicat al déu Asclepi.

A Ger de Cerdanya hi ha un escrit rupestre (sources4p17-ger-a) que comença així:

neitin basetiŕa iunstir En aquesta primera seqüència, base tiŕa es troba entre les dues deïtats.

Nota respecte al nom personal katu-lati:

S’ha indicat que katu és un nom celta que significa «lluita», però lati apareix escrit com nom personal a Calafell ulti-lati i com a nom comú a Orlell aner lati i també com un «deo» en un escrit al Pirineu, segurament un topònim.

Un compost celta-ibèric com a nom seria estrany. La proposta celta ve donada pel nom personal escrit en iber katu-baŕe a Ensérune traduït en gal ‘catu-maro’ “gran lluitador”. Katu, però, és nom d’un recipient, català catúfol, castellà cangilón grec ‘kados’. En gal ‘lati’ apareix com «heroi» i també com a mar que podria ser ligur. Ara bé, la carta va dirigida a un personatge d’interès comercial i navilier. En grec katωtion significa “vaixell de salvament” amb que katω faria referència a una nau. Lati és també d’origen mediterrani de Sicília, recollit en grec com a “aigua fonda”. Més tard, es va donar el nom de latex a un líquid interior, sàbia.

Crec que lati es refereix a l’antic grec d’Atlas “qui suporta i carrega el món” que ha donat ‘latus’ en llatí de “portar i carregar” Lati podria ser la persona que porta la càrrega, la d’un vaixell o d’una família. El nom “làtigo” el fuet de qui mana.

Antoni Jaquemot

Setembre 2024