
https://escritsiberics.cat/wp-content/uploads/2025/03/JORBA.pdf
Lli de la terra de Sakaŕ-Argi per al propi Urke («urc» altiu, rei) al doll de la cala (albufera) de la devesa resplendent; (la Devesa de la Sal) Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ successors (d’Urke) del lloc brillant, el saler. Obligació de llaurar camp de maleses. Concs propis de la devesa blanca que té brillantor de centella. Retorn de la càrrega de la terra baixa de Nios-Ildun, Tortin i Bilos-na-ilun, bescanviar per concs baixos. El tinent de la subhasta de mill pugi la subhasta. Urke està (és el rei)
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge basc ‘satuke’ «copoll de lli»
lur basc «terra»
uŕkebeŕze «per al rei», uŕke substrat «urc, altiu, qui mana, rei»
baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, doll»
baidur basc ‘baiduri’ «cala de mar» L’albufera?
istabansge basc hista «brillants, resplendors»
tuŕun basc ‘durua’ «devesa»
Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir són noms personals
kontaŕ basc ‘kondar’ «residu, successor, últim»
(—)kebeŕzSe suposa que falta (uŕke) «propi del rei»
istaban «brillant» «del lloc brillant»
saŕsir substrat «zarza, matoll, lloc de malesa»
sin basc ‘zin’ «jurament, obligació»
taliger basc ‘talika’ «llaurador solitari»
baibeŕkege «concs propis d’ell»
tuŕutaŕ aŕger «de la devesa blanca, topònim prop de l’albufera?. Allà està la Devesa de la Sal»
inkaŕ istan ur; ‘inka’ basc «centella»: «brillantor de centella» ‘ur’ basc ‘uri’ «té, conté»
biurbo basc ‘biur’ «retorn, cargol»
lor basc «càrrega»
beiriar basc ‘beiti «part inferior, terra baixa»
Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms peronals
baibege recipients baixos baí «conc» bege «baixos»
bezg aldai basc ‘bez / biz’ substrat ‘bess’ «de dos» ‘alde’ «lloc, costat, canvi de lloc, bescanvi»
leige basc ‘lehia’ «competició, subhasta»
boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»
eukun tinent» del verb basc ‘euki’ «tenir»
ikans basc ‘igantz’ «pujada»
uŕke dake dager ‘urk dak’ «és el rei», basc ‘dager’ «manifest, avís»
Desembre 2021
Antoni Jaquemot
Nova interpretació sobre el nom de la muntanya del CANIGÓ
Aquest bol de ceràmica grega (skyphos) del segle III a.n.e. fou trobat a l’òppidum del Molí a Peyriac de Mar (Corberes, Llenguadoc). El nom gravat KANIKΩNE ha estat estudiat com a ibèric escrit en grec. (Michel Bats pàg. 125/126 1988).
Com a ibèric es pot trobar a www.academia.edu/Novas_ notas_ de_ onomástica hispânica pré-romana” de | António Marques Faria pàg. 155 (Portuguès)
“Kanikone. Skyphoi. Peyriac-de-Mer. Bats, 1988, p. 125, 126. NP iberico”.
En escriptura ibèrica hi ha KANIO, CANI, CANE i en llatí KANIUS. El que resulta sorprenent és que no se l’hagi relacionat amb la muntanya del CANIGÓ que es veu des de davant mateix de les Corberes. Deixa fora una teoria d’en Joan Coromines que creia el topònim procedent del llatí ‘catinus’ “olla” per les valls formades de vessants rectes del macís.
De la mateixa manera, en toponímia, a Andorra CANILLO i a Castella CANCHO significant « roca grossa ». En basc kanka vol dir « cap, crani». També en basc gain, la part més alta, cim, en iber dóna kani com zain>sani.
Kanikon-e, per Kanikon, és un nom personal, evidentment el de la muntanya del Canigó de la mateixa manera que hi cognoms que se’n diuen Montserrat, Puiggrós, Peiró, etc. En llengua ibèrica força noms personals porten el nom de ciutat: ildir, ildun.
Desembre 2024
Antoni Jaquemot
Imatges obtingudes de http://cathalaunia.org/Iberika/I01994
Algunes petites parts escrites de la cràtera, separades de la part principal no s’han tingut en compte en aquest treball.
PROPOSTA DE DESXIFREMENT
La part inferior i la part esquerra estan fetes malbé i només és possible llegir els segments iskutur, teŕokeḿ i ine
is kutur; is basc hitz paraula, promesa, manament; kutur del mediterrani gudur “got, urna ornaments sagrats” got de libació
teŕokeḿ de la forma verbal eŕoke “transferir, compra-venda” biteŕoke en altres escrits. ine; ineban és una moneda que seria un topònim
Octubre 2024
Antoni Jaquemot
Treball per Joan Ferrer i Jané
[-]ŕ t i- lako · is tikan ir · ibeŕtane ś · oŕdin +keŕ.
La lectura comença per la segona línia d’esquerra a dreta i continua tombant al rebés a la primera línia.
]ŕti lako manca un primer signe. Correspon a un nom personal
is tikan ir; is basc hitz “paraula, manament” t-ikan “el que puja”; basc ikan “pujar” ir “a, per”
ibeŕtaneś; ibeŕ “estany, lloc d’aigua” a prop hi ha l’estany d’Ivars; taneś “sufix de qui fa” el portador de l’aigua de l’estany”
oŕdinkeŕ el nom de la persona que ho fa
]ŕti lako mana al pujador de l’aigua oŕdinkeŕ
Antoni Jaquemot
Octubre 2024
Transliteració
A :
begoi̱ildun :
soribeis :
uŕgaŕailur :
leitigeildun :
igoŕiskeŕ : 5
otoiltiŕ :
selkiśkeŕ :
otokeiltiŕ :
iskeildun :
selgiḿilu̱n : 10
B :
IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
baisedaŕe
És una llista A de noms personals que estan relacionats amb el nom personal de B. Les 22 unitats dels pals pot ser una suma que li han pagat definida per una preposició -e “per, per a” al nom de Baise-Dar
El nom personal oto iltiŕ alterna amb un altre nom personal oto ke iltiŕ on ke seria una conjunció i gual que en leiti ge ildun; a selkiśkeŕ seria una unió de selki iśkeŕ i a selgiḿilu̱n s’hi a posat una separació nasal selgi ḿ ilun
Els noms personals procedeixen de noms comuns. Així oto d’una moneda otobesa després en llatí OCTOBESA demostra que la pronunciació seria otxobesa i otxo en basc és “llop”. Els noms bimembres ibèrics acostumen a no ser adjectius d’un de l’altre. El segon seria el nom de pila i el primer el del clan o pare. El nom comú ildun es refereix a població, també iltiŕ com a ciutat. Bego o beko vol dir “abaix, inferior o devot”; selki del substrat ‘sel’ “prat assolellat, lloc de descans”; iske o iśkeŕ pot referir-se a “lletrat” o “grat”, persona il·lustrada o grata; leiti basc ‘lehi’ “competidor” en sentit comercial de subhasta o d’altres especialitats; sor basc ‘sor’ “fusta o estri de fusta”. ibei són “aigües”, sortike batir a Castell de Palamós “cossi de fusta”; ikor, igor, “repartidor, enviat” ailur planta de pèsols o veces; uŕgaŕ o uŕkaŕ de “urc” “alt, altiu, eminent”
Gener 2025
Antoni Jaquemot
Escrit a l’entorn del vas
abar tanban Balke-Uni
abar branca; tanban ritme; Balke-Uni nom personal dedicat a ell o ella
La dansa desfila entre branques i flors
Antoni Jaquemot
Setembre 2024
ALTRES MONEDES
Antoni Jaquemot
Setembre 2024
Transliteració de Noemí Moncunill en sistema dual
Transliteració segons Hesperia
]tin:iunstir:dau+godeka [
dieśnitiŕadan:biuŕdigise:[
beŕisetidiadoka:nigokadoar[-]bai:
tuŕgosbetan:uskaŕe:dieka ultidikan:
eŕdebaśka:binduŕgeska : abadutigerka:uge ++ta:tiŕadisugil:itigodesun gortinde: tiekaa:sitiŕakaŕga+:nigogaiadai is:beŕdeige:iduŕudan:lebosba[?]itan[
batiŕ[e?]kaŕ[-]ideŕitan du
śalir:i[-]ba[—]:bandeŕba
n: tinebeda[3 4]n:itide++da[
salager:idiŕogedetan : iŕ+[
ka:iunstirika:sigide:basir[
katulatien
CARA A
Comença amb neitin iunstir com a salutació i advocació a la divinitat de la mateixa manera que en altres escrits.
tauakote. Del català ‘toia’ antic ‘taue’ “flor, fruit” i ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”: “compost de flors, quantitat de productes.. “porció de flors” a las divinitats.
En aquest punt, el plom està trencat, però s’observa en sufix ‘-en’ de pertinença i coincideix amb el nom a qui va dirigit l’escrit: katulati-en.
tien bani tiŕa dan (contra lectura d’Hesperia). bani basc ‘emani’ “donacions, lliurements”; tiŕa “resina”, “turra” encens; substrat mediterrani ‘retine’dan “que és” en euskera.
:biurtigis-en Nom personal “de l’home que torna” (representant, missatger) biuŕ “retòrcer, retorn, torçat”; tikis “menor”.
beŕi seti tiatoka “seda verda llançada pertenyent a Biuŕ-Tigis nom personal; beŕi euskera “acabat de fer, nou, fresc, verd”; setí “seda”, tiatoka” llançada” basc ‘tiato’ “llançar’ “llançada, mesura i pes específic, tira de seda nova”.
nikokatoar “vaixell arponer de cubertura”, castellà ‘atorar, basc ‘atoi’ del gal ‘toer’ “remolcar, cobrir”. Trobem al DRAE “nigola” “cuerdas en forma de obenques unidas formando escalera para subir a los palos de una nave”. En el francès del Quebec ‘nigoga és un arpó de pesca. En grec νήχω, nékho “nedar”, basc ‘negel’ “granota”. Ha de ser un vaixell de vela i de pesca. En el Pallars als rius se’l anomenen «noguera» perquè són portadors de troncs lligats en forma de balses, els ‘raiers’. Arrel mediterrània ‘nig, nikus, nihhus, nix’ “esperit de les aigües”, “ninfa”, nenúfar”. Observem l’euskera ‘iger<niger’ “nedar”. A Tremp existeix la partida de “les nixoles” que serian esglaons. “vaixell remolcador”.
tuŕkos betan de “túrgid, turgent, inflat, volum“ d’origen mediterrani, nom ibèric de la població, el turó de Castelló d’Empúries, l’antic Puig Salner, i de l’estany de Túries. Sant Martí d’Empúries seria escrita pels grecs Blaberura, segons Esteve de Bizanci, nom ibèric de Balaberura “pròpia muntanya antiga”, la paleàpolis grega, betan “observador, basc ‘betezaile’ Personatge important en el negoci.
uskaŕe basc ‘ uts ekarri’ “deixar el lliurement, la càrrega”.
tieka forma que trobem en el traspàs de mercaderies. De l’euskera ‘dira’ i ‘iga’ “ells són passats”, potser quantitat, compta, a càrrec.
uldi-tiki ka nom personal basc ‘ulli’ “mosca”o ‘olde’ “vigorós. tiki “menor” ka marca de pacient, qui rep.
eŕde-baz ka nom personal, basc ‘erde’ “mig”; ‘ira.baz-i’ guanyar “el mitjancer dels guanys”
bin-tuŕges ka nom personal turkes “persona de la població, del Tuŕkos, que controla el gra: bin>min.
abaidu-tiger ka basc ‘abaidu’ “meler”, tiger basc ‘t-iker’ El cercador
uke(bato)ta. La lectura del signe /to/ es dubtós. En euskera ‘uger’ “gras” i ‘batota’ espècie de recipient de batir “àmfora”. En altres escrits en recipients de ceràmica sua-uke; śan-uke; ala-uke “grassa d’ arbre, arrels grasses; “grasses vegetals”.
tiŕati sugil, tiŕa “resina” que junt amb tuŕa “encens”. Als escrits centrals i meridionals, substrat “turra” grec ‘thyso, “ofrena als déus, cremació amb olis aromàtics en època d’ Homer”. Substrat català “tira” “ornament, d’adornar”; sugil “de cremar”, ‘suge’ “calor, foc”; és un recipient ornamental, el crematori, pebeter amb cap femení que representa la Deessa Mare (Demetre grega ‘dea-mater’ la Uni-bei ibèrica). Sense cremar és un cosmètic mucilaginós.
itikotesun iti-kote-sun en euskera ‘idi-koda-sun> ‘idi’ “bou”, ‘kote’ euskera ‘koda’ “porció”; ‘sun’ euskera ‘su’ “foco”: “cremat, cuit”: “Proció de bou cuit”.
korbantu. ‘korban’ paraula grega i púnica “caixa de diners”. En aquest cas nom personal que recorda el de la Turma Salluietana TARBANTU. Korbantu “tresorer” qui cobra i paga.
tinkar en euskera ‘txingar / xingar’ “pernil salat”.
sitiŕ substrat en català «sitra» “recipient d’oli i la capacitat.
Bakaŕgan, bakar “vi”gan “alt, a dalt” “recipient de vi ple.
nikoka iatai ‘nikoka’ “vaixell”; iatai en euskera ‘jate “menjar, aliment per al trajecte del vaixell”.
Seran els productes acordats en el canvi.
is ‘izen’ “sigui, petició, voler” una altra petició.
beŕteike “al propi lloc” euskera ‘bertan’, al mateix temps, també.
ituŕudan. En euskera ‘idor’ “sec”; ‘udan’ “de frutia: “fruita seca”.
lebos-baitan ‘baita’ “propi d’ell” grec ‘lepos’ “costra, beina, embolcall closca”; (fruita amb closca).
batiŕ ekaŕ; bati “àmfora”; ‘egar’ basc “assedegat”. Àmfores d’aigua de boca.
iteŕitan. Euskera ‘itera’ “rectitud, probitat”. tan / dan “què és”:
Petició al mateix temps de càrrega de fruita seca al mateix lloc per causa honrada.
CARA B
śalir plata, moneda.
ikebater lectura de Sanmartí , i+baki+r segons Moncunill. Aquesta part del plom està deteriorada. Deu tractar-se d’un objecte d’argent *ibagi vas. No semblen numerals.
banteŕban En euskera ‘eman’ “donar”. “donació” ‘terban>terman” objecte de termini grec: “post, pal, punta, fal·lus” “donació d’aquesta figura”.
tinebetan En euskera ‘tini’ “punta, extrem”; betan ‘bet, begi’ “veure”, vist, verificat, observat, verificada la figura”.
bani-tira-dan euskera ‘eman’ “donar, lliurar, són oferiments d’encens”.
salaker “salabre, cistell de xarxa de peix”.
itiŕokedetan variant del paradigma bide eŕoke-te-tan “adquirits”
iŕika euskera ‘iri’ “complaure”; ‘iritzi’ “aconseguir, accedir”. El ‘iriké’ de la Serreta.
iunstirika euskera ‘hika’ “a tu, per a tui”. “per a tu, Iunstir” (la divinitat).
sikide-basiŕ, siki-de basiŕ; basi és el dirigent, l’ungit, de bas “oli” del català “bàssia”, recipient d’oli” i basc ‘basitu’ “untar”; siki del grec psique “fortalesa d’ànima i de cos”. “psique és per a Basi” “fortalesa a l’ungit” forma de comiat i reconeixement per a qui mana Un “visca el rei”
C
(Solapa del sobre) a katu-lati
Comentari que en dedueixo
Cara A
Advocacions divines (Neitin i Iunstir) i salutació (ram de flors). Katulati rep encens i una mesura de tira de seda de part del vaixell de Biurtigis. L’observador, verificador de la ciutat ho distribueix a les persones indicades. El canvi de mercaderies és per bou cuit, pernil, vi, oli i fruita seca amb closca per a l’alimentació al vaixell i àmfores per a la set com a bondat. Un avituallament del vaixell.
En cara B
Vas de plata, L’encens i el cistell de peix per complaure la divinitat Iunstir i una salutació al Basi, el dirigent del país..
Entenc que aquest document afecta solament a aquest negoci. El vaixell transportaria més mercaderies i procediria d’un port de Sicília, via Marsella, on va existir un centre de terracotes de pebeters en forma de cap femení.
Es un escrit d’assumpte marítim mercantil amb un marcat sentit religiós. El plom escrit es va trobar enterrat a la vora de l’ Asklepieion, temple curatiu dedicat al déu Asclepi.
A Ger de Cerdanya hi ha un escrit rupestre (sources4p17-ger-a) que comença així:
neitin basetiŕa iunstir En aquesta primera seqüència, base tiŕa es troba entre les dues deïtats.
Nota respecte al nom personal katu-lati:
S’ha indicat que katu és un nom celta que significa «lluita», però lati apareix escrit com nom personal a Calafell ulti-lati i com a nom comú a Orlell aner lati i també com un «deo» en un escrit al Pirineu, segurament un topònim.
Un compost celta-ibèric com a nom seria estrany. La proposta celta ve donada pel nom personal escrit en iber katu-baŕe a Ensérune traduït en gal ‘catu-maro’ “gran lluitador”. Katu, però, és nom d’un recipient, català catúfol, castellà cangilón grec ‘kados’. En gal ‘lati’ apareix com «heroi» i també com a mar que podria ser ligur. Ara bé, la carta sembla que va dirigida a un personatge d’interès comercial i navilier. En grec katωtion significa “vaixell de salvament” amb que katω faria referència a una nau. Lati podria ser d’origen mediterrani de Sicília, recollit en grec com a “aigua fonda”. Més tard, es va donar el nom de latex a un líquid interior, saba.
Podríem fer arribar lati a l’antic grec d’Atlas “qui suporta i carrega el món” que ha donat ‘latus’ en llatí de “portar i carregar” Lati podria ser la persona que porta la càrrega, la d’un vaixell o d’una família. El nom “làtigo” el fuet de qui mana.
Antoni Jaquemot
Gener 2025
A)
balkar
B)
aḅịḷạḳụs(+)istiŕ(+)lakea(+)bauśako+o̲l̲a̲
aiuniltiŕte
C)
ṇịŕ[.]ṛ́ ekoneś anṣ́ại̱t̲e̲ a̲ś̲a̲k̲a̲i̱ b̲a̲kub̲e̲
D)
ḅạḷ+ḳạḅạḳạ
balkar de balç, la vessant dreta on està la cova o la balma
abilakus terra sagrada, basc abitz “tradició”; lak(us); lak(er) “de la terra”. Català “llac, llaca, fang”
+ istiŕ+ part del nom de la divinitat Iunstir
bauśako basc mausar “terra d’al·luvió” fèrtil. Del riu Set
aiuniltiŕte població, ciutat d’aiun. En basc ‘aio’ és “desig, espera” La ciutat d’esperança. La població més a prop antiga és Castelldans
ekoneś basc “estar present, romandre”
anṣ́ại̱t̲e̲ basc anza “figura”
a̲ś̲a̲k̲a̲i̱ basc azagai “cobertura”
b̲a̲kub̲e̲ “lloc de reunió” basc baku “reunió”; be “a sota”
ḅạḷ+ḳạḅạḳạ “gravat al balç” basc kabaka “escarbar, ratllar, gravar”
Sembla una petició a la divinitat per obtenir terra fèrtil per a la població d’Aiuniltir. Present amb les figures cobertes reunides a sota i gravat
Antoni Jaquemot
Agost 2024
biti basc bitxi / pitxi “bonic, adornament”.
iba. “aigua”; variant de ‘ibi’ “lloc d’aigua”; basc ‘ima’ “dipòsit d’aigua”
banite’ “la donació, ofertori”. En basc ‘eman’ “donar”.
ḿbaŕ. En basc ‘nabar’ “narraske”. “dibuixat, pintat, decorat”
ban “un, una, la peça”
eŕeis’ En basc ‘erreiz’ “de carril” de manera, en línia
kolder, basc “cobard, laxe, temorós”.
Niz-Unin de ‘niz’ “noia” i unin “dona”, nom personal femení.
Donació d’un pitxer d’aigua decorat de manera temorosa de Niz-Unin
Antoni Jaquemot
Agost 2024
kiskeŕ : ekiar : bankebeŕei ḿbaŕ[-] : baltuśer : ban :
Kiskeŕ. “Nom personal, home hàbil, basc giz-keri”.
Egiar “senyor, facultatiu, posseïdor”
Banke possiblement la lectura seria ‘balke’ en basc ‘baltsa’ i ‘baltsitu’ “comunitat, associació, unió, junta”.
Beŕei en basc ‘berei’ “dels d’ell”.
Ybaŕ “’umbar’ “pintat, dibuixat”. En basc ‘nabar’, ‘narraske‘
Balduz “de balda, rodó, peça que tanca donant una volta, baldufa”
Ban “donació, oferiment, el recipient.”
El senyor Gisker de la comunitat dona el recipient balduz pintat
Antoni Jaquemot
Agost 2024
Es tracta d’una gerra, en forma de barret de copa, que els arqueòlegs han batejat amb el nom grec de ‘khàlatos’ “cistella” en català ha donat “calaix”. IBAR es refereix a l’aigua i BAITE “interior, dintre, recipient” “per posar-hi aigua”; EŔIAR és el nom del càlat, ‘erion’ en basc és “fluir, gotejar”; BAN “unitat”: “un càlat per a aigua”
Antoni Jaquemot
Agost 2024
]rbankusegiar : biuŕdite+[—–]+besuninkuegiar ḿbaŕkuśbanḿbaŕḵu̱ś
]rban-kus Nom personal Manca una part del primer nom
egiar persona que fa o fa fer, senyor. Qui dirigeix la dansa
biuŕdite persones que van i venen, retornen, forma de dansa. Basc ‘biur’
besuminku +bes-Unin Nom personal femení ku “procedent”
egiar qui fa fer
ḿbaŕkuś la pintura vista. Basc ‘nabar’ “de colors, pintura”; kuś basc ‘ikusi’ “mirar, veure”
ban la peça, la unitat. Aquest vas
ḿbaŕkuś la pintura vista
En la pintura, un cavall i un soldat amb llança i escut protegeix una processó. Un home estira a tres dones agafats de la mà, ell porta al braç una falcata penjant.
Antoni Jaquemot
Setembre 2024
a) ]ḵo̱[–]s
(b) ]tuśerti
(c) ai bas kuegiar[
(d) gemiegiar
(e) tadaŕ
tuś erti “mig tuz” recipient, mesura. Aquest recipient
aibasku nom personal “d’Aibas”
egiar “faedor, senyor”
kemi basc kemen “fort, vigorós”
tadaŕ t-adaŕ basc adar “corn”
Representa una escena de caça del senyor Aibasku, senyor fort, potser tocant el corn.
Antoni Jaquemot
Agost 2024
seŕton śoŕse ar seldar v
Aquí l’estela de l’exèrcit vuit (vuitè exèrcit)
seŕton de sarta, serte, entrelligam, brancatge, mates, bosc, grup, exèrcit
śoŕse vuit
seldar monument estela
ar article
v /nai/ determinant “aquí, això és”
Antoni Jaquemot
Agost 2024
skeŕlakon Nom personal Eskeŕ-Lakon (Grat-Del poble)
aŕanko basc arantz “espina, dolor”
kolo basc kolobru “sentiment”
ESKEŔ LAKON SENTIMENT I DOLOR
Agost 2024
kudur oisor
kudur got ornamental com aquest
oisor basc ohistu “espantar, foragitar”
got ritual d’un contraatac fent fora uns invasors
Antoni Jaquemot
Agost 2024