Transliteració:
YBAŔDIAIKIS ABAŔIEIKIDE SINEBETIN UŔKEKEŔEŔE AUŔUNIBEIKEAI
ASTEBEIKEAIE EKAŔIU ADUNIU BOTUEI BAITESKI EKUSU SOSINBIUŔU
TAŔBEŔONIU KOZOIU BAIDESKI BEŔIGAŔSENSE ULTITEGEŔ
AŔGITIGER AIGAS BALKEBIUŔAIESBAITESBANIEKAŔSE
Ybaŕ-di aíkis abaŕ-iei kide Sine Betin Uŕkekeŕ eŕe. Auŕ Unibeike aí
Astebeike aí-e. Ekaŕ-iu, atun-iu. Bodu-ei baiteski ekus-u Sosin-Biuŕ-u.
taŕbeŕon-iu gozo-iu. Baideski beŕigaŕsense Ultitegeŕ aí kase
Aŕgitiger aí kas. Balke-Biuŕ aíes baites bani ekaŕ-se.
Proposta de desxiframent:
“Sentència dels deu nobles companys del consell amb el dirigent.
Clams devots a Mare Uni i Aste també.
Manar aigua per veure i blat nou
àmfores dels comuns compartir fruits amb Sosin-Biuŕ plantar arbres i dipòsits. Queixes d’Ultiger i Argitiger. Queixes de Balke-Biur, donacions d’àmfores per a la set”.
Raonament:
‘ybaŕ-di. En basc ‘nabar’ “persona notòria”.
‘Aíkis’ en basc ‘aikitze’ “aixecament, sentència”.
‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”.
‘Kide’ company, membre”.
‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “ple del consell, judici”. ‘Betin’ , basc ‘betean’ “plenament”
‘Uŕkekeŕ eŕe’ ‘urge, urgi, turgi’ “lloc elevat”; substrat “urc” persona altiva amb orgull Uŕkekeŕ, el dirigent”; basc ‘geri / gei’ “destre, capaç”; ‘ere’ “també, i”.
‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, dona que pot parir”
‘beike’, en basc ‘bei’ “a sota, humil, devot”.
‘Ai’ “prec, petició”; ‘-e’ “també”
‘Ekaŕ-iu’. En basc ‘egar’ “assedegat, aigua per beure”; ‘iu’ basc ‘iu’ “manament, vés”.
‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc ‘atun’ “blat jove”; ‘iu’ “manament, vés”
‘Boto, botu’ “comunal, comú”. Basc ‘botin’ “comunitat”; ‘i’ “plural”: “els comuns”.
‘Baitesgi’ En basc ‘baite’ “interior, vas, àmfora”; ‘-gi’ “un”.
‘Ekus-u’ en basc ‘ekoizte’. “producte”; ‘-u’ sufix de compartir.
‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal.
‘taŕbeŕon-iu’. ‘taŕ’ ‘tara’ bosc ‘berron’ basc “generar”. “plantar arbres” ‘iu’ manament
‘kozo-iu’. En toponímia ‘kotxo’ “clot d’aigua, dipòsit”; ‘iu’ “manament”.
‘baideski’ ‘-en-se’ “recipient de
‘beŕikaŕsense’ ‘beŕi’ basc ‘berri’ “verdures, productes frescos”; ‘kartxiri’ “hort de regadiu’ “producte, fruits; ‘beŕigaŕsense’ “de productes frescos de l’hort”
‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms personals.
‘Aí kase’ ‘ai’ “prec a la divinitat”; ‘gase’ basc ‘-gaz’ “amb”, amb prec”.
“Balke-Biuŕ” Nom personal.
‘Aíes’ ‘aísa’ “queixes, clams ”.
‘baites’ “recipient”.
‘Bani’“donacions”. En basc ‘eman’ “donar”.
‘Ekaŕ-se’ basc ‘egar’ “assedegat, set ”.
Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.
Antoni Jaquemot
Setembre 2024