Transliteració:
YBAŔDIAIKIS ABAŔIEIKIDE SINEBETIN UŔKEKEŔEŔE AUŔUNIBEIKEAI
ASTEBEIKEAIE EKAŔIU ATUNIU BOTUEI BAITESKI EKUSU SOSINBIUŔU
TAŔBEŔONIU GOZOIU BAIDESKI BEŔIGAŔSENSE ULTITEGEŔ
AIGASE ARGITER AIGAS BALKEBIUŔ AIES BAITES BANI EKAŔSE
Ybaŕ-di aíkis abaŕ-iei kide Sine Betin Uŕkekeŕ eŕe. Auŕ Unibeike aí
Astebeike aí-e. Ekaŕ-iu, atun-iu. Bodu-ei baiteski ekus-u Sosin-Biuŕ-u.
taŕbeŕon-iu gozo-iu. Baideski beŕigaŕsense Ultitegeŕ aikase
Aŕgitiger aikas. Balke-Biuŕ aies baites bani ekaŕ-se.
Proposta de desxiframent:
“Sentència dels deu nobles companys del consell amb el dirigent.
Clams devots a Mare Uni i Aste també.
Desaprovar la càrrega i costums als de la comunitat
donar productes en recipients de Sosin-Biuŕ
desaprovar plantar arbres i fam.
Recipients de verdures de l’hort d’Ultiger i Argitiger amb lamentacions Balke-Biur, donacions per lamentacions d’àmfores carregades”.
Raonament:
‘ybaŕ-di. En basc ‘nabar’ “persona notòria”.
‘Aíkis’ en basc ‘aikitze’ “aixecament, sentència, sentenciadors”.
‘Abaŕ’ En basc ‘amar’ “número deu”; ‘iei’ “per als”.
‘Kide’ company, membre”.
‘Sinebetin’ “fer filosofar, enraonar, parlament. ‘Sine’ de Séneca, paraula preromana. “ple del consell, judici”. ‘Betin’ , basc ‘betean’ “plenament”
‘Uŕkekeŕ eŕe’ ‘urge, urgi, turgi’ “lloc elevat”; substrat “urc” persona altiva amb orgull Uŕkekeŕ, el dirigent”; basc ‘geri / gei’ “destre, capaç”; ‘ere’ “també, i”.
‘Auŕ-Uni’ ‘Uni’ és la deessa mare. ‘Aur’ en basc “mare, dona que pot parir”
‘beike’, en basc ‘bei’ “a sota, humil, devot”.
‘Ai’ “prec, petició”; ‘-e’ “també”
‘Ekaŕ-iu’. En basc ‘ekar’ “càrrega”; ‘iu’ basc ‘ju’ “desaprovació”.
‘Atun-iu’. ‘atun’ En basc “costum, experiència”; ‘iu’ “desaprovació”
‘Boto, botu’ “comunal, comú”. Basc ‘botin’ “comunitat”; ‘i’ “plural”: “els comuns, personatges especials, religiosos?”.
‘Baitesgi’ En basc ‘baite’ “interior, vas, àmfora”; ‘-gi’ “un”.
‘Ekus-u’ en basc ‘ekoizte’. “donar producte”; ‘-u’ sufix de compartir.
‘Sosin-Biuŕ-u’ nom personal.
‘taŕbeŕon-iu’. ‘taŕ’ ‘tare’ bosc ‘berron’ basc “generar”. “plantar arbres” ‘iu’ desaprovació
‘kozo-iu’. basc gose “fam” ‘iu’ “desaprovació”.
‘baideski “recipient de
‘beŕikaŕsense’ ‘beŕi’ basc ‘berri’ “verdures, productes frescos”; ‘kartxiri’ “hort de regadiu’ “producte, fruits; ‘beŕigaŕsense’ “de productes frescos de l’hort”
‘Ulditegeŕ i Aŕgitiger’. Noms personals.
‘Aikase’ basc ‘aikaz’ “amb lamentacions”.
“Balke-Biuŕ” Nom personal.
‘Aíes’ ‘aísa’ “lamentació clams ”.
‘baites’ “recipient”.
‘Bani’“donacions”. En basc ‘eman’ “donar”. Donacions de recipients per les lamentacions
‘Egaŕ-se’ basc ‘ekar’ “carregades”.
Els pujols, al Grau de Castelló, eren trossos de terra entre els aiguamolls que formaven, aleshores, aquella línia de la costa que servia de port. La zona va ser dessecada abocant-hi terra dels pujols. En fer-ho, es va fer la troballa d’aquesta làmina de plom escrita. Els esforços per tal de què es quedés a Castelló van ser inútils. El podem actualment contemplar al Museu Arqueològic de Madrid. Va ser el primer descobert a la Península.
Antoni Jaquemot
Setembre 2025