És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.
Cara A
Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi aŕebe’ basc ‘arau’ “ordre” del Basi, de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència. ‘aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘aŕe’ “aquí”; aŕebe. “aquí sota, ordre. En aquest plom l’Ungit estableix normes.
‘ebaŕikame duigesiŕa boŕste abaŕgeboŕste teŕtiŕs “Donació d’una sitja ajustada a cinquanta cinc tertiaris de blat d’espelta.
‘Baidesbi Leitekeŕu’ “dues tenalles pròpies per la subhasta.
‘taŕbeli oŕku timoŕ kiŕ anbeiku. Un carro (mesura) dels tarbeli (residents dels boscos de muntanya) i un tibor antic amb nanses d’una barda (mesura de blat) antiga.
‘Baidesir salduko kule tabeŕku ke. recipient del mercat de la ciutat de Tàber i
‘Bikltiŕste eŕezu kotibanen’. còtila de segó negre de la doble ciutat.
‘Eberka tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez salduki leŕku l(.) Dos recipients d’una partida de bon blat trillat de Biur-Tanez per abundó del mercat
Cara B
‘bataŕun atabager abazager “La soletat sense pare, la mare es nota”
‘Tasbeŕiun erna borakau’.”llavor de planter per espigues
Raonament:
Cara A
‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc ‘are’ “aquí sota”.
‘Ebaŕikame’. basc ‘emari’ “donació “; kame’ “fons, pou, sitja”.
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui, doi’ “ajustar”; ‘siŕa’ basc ‘zira-urri’ “blat d’espelta'”.
‘Boŕsteabaŕgeborste’ borste ‘en basc “cinc”; abaŕ=’amar’ “deu”: “cinc deus (i) cinc= cinquanta cinc.
‘Teŕtiŕs’ mesura en tercis, tritos.
‘Baidesbi’ ‘bi’ “dos”; ‘baíd’ substrat mediterrani “recipient, mesura!”.
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Keŕ’ en basc ‘-kera’ “manera de”.Lei, leite, en basc ‘lehia’ fa referència a “competència” segurament “mercat”, “manera de mercat, mercadejar”
‘Taŕbeli’.Nom d’una ètnia situada a Aquitània, de ‘tara’ “bosc”, i ‘bel’ “muntanya, cap, residents dels boscos i muntanyes”
‘oŕku’ basc ‘orga’ “carro, mesura”.
‘timoŕkir’ tibor, recipient”, kir’ basc ‘girten’ mànec, direcció’ “amb mànec”
‘Bardazko’ “collita procedent d’un camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘an behiola’ “temps antic”.
‘Baidesir’ “recipient propi de gra”.
‘Salduko’ Saldu>sallu’ basc ‘saldu’ “mercat, compra-venda”. Noms de poblacions: Salduie, Salduba.
‘Kule tabeŕku ke’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “lloc rodó encerclat, ciutat” Culla, Cullera, ‘tabeŕku “procedent de Tàber”, una població; ‘ke’ “i”.
‘Bikiltiŕste’’biki’ basc ‘biki “doble”; ‘iltiŕste’ “la ciutat”: de la doble ciutat” (Puig de Sant Andreu i l’Illa de’n Reixac).
‘Eŕezu’ basc ‘erres’ “segó, embolcall de gra, pa negre” .
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘eber’ “tallar, apartar, partida”. .
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’basc ‘tas-un’ “qualitat, bo, bona”; ‘galir’ “blat”.
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora, raser, cosa trillada, triada.
‘bati-bi’ “dos fondals” recipients, del grec ‘bathys’;‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Salduki’ ‘sallu’ basc “mercat”; lloc de mercat”.
‘leŕku’ basc ‘leher’ “abundant, curull”.
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.
Cara B
‘bataŕun’ basc ‘batarun’ “la soletat” ‘ata’ basc ‘ata’ “pare”; ‘bageba’ basc ‘bager’ “sense”; ‘abaz’ basc ‘amaz’ “per la mare”; ‘ager’ basc ‘ager’ “notori, visible”‘.
‘Tasbeŕiun’. ‘tas’ “tas” herba”; ‘beŕi’ “nou, nova”, ‘tasbeŕi’ “planter”;; ‘erna’ basc ‘erne’; “llavor”; ‘boraga-u’ substrat “‘moraga” manat d’espigues”; ‘-u’ marca de datiu “per / per a”
Gener 2025
Antoni Jaquemot