És un plom escrit del segle V o IV aC, un dels més antics.
Cara A
Comença amb un avís o presentació de Basi, segurament, el dirigent del país. Basi és l’ungit qui ostenta el poder: ‘Ar Basi aŕebe’ basc ‘arau’ “ordre” del Basi, de l’Ungit”. Escrit en primera línia. L’escriba passa a la següent havent-hi espai per continuar, cosa que indica una preferència. ‘aŕe’ apareix en esteles mortuòries acollint les restes del difunt: ‘aŕe take’. A Numància hi trobem ‘aŕe Basikon’. ‘aŕe’ “aquí”; aŕebe. “aquí sota, ordre. En aquest plom l’Ungit estableix normes.
‘ebaŕikame duigesiŕa boŕste abaŕgeboŕste teŕtiŕs “Donació d’una sitja ajustada a cinquanta cinc tertiaris de blat d’espelta.
‘Baidesbi Leitekeŕu’ “dues tenalles pròpies per la subhasta.
‘taŕbeli oŕku timoŕ bardazko anbeiku. Vint tibors especials per als residents dels boscos i muntanyes d’una barda (mesura de blat) antiga.
‘Baidesir salduko kule tabeŕku ke. recipient del mercat de la ciutat de Tàber i
‘Bikltiŕste eŕezu kotibanen’. còtila de segó negre de la doble ciutat.
‘Eberka tazkaliŕs loŕsa batibi Biuŕ-Tanez salduki leŕku l(.) Dos recipients d’una partida de bon blat trillat de Biur-Tanez per abundó del mercat
Cara B
‘bataŕun atabager abazager “La soletat sense pare, la mare es nota”
‘Tasbeŕiun erna borakau’.”llavor de planter per espigues
Raonament:
Cara A
‘Ar’. En basc ‘arau’ “norma, regla”
‘Basi’. En basc ‘basitu’ “untar, ungir”.
‘Aŕebe’ En basc ‘are’ “aquí sota”.
‘Ebaŕikame’. basc ‘emari’ “donació “; kame’ “fons, pou, sitja”.
‘Duigesiŕa’ En basc ‘dui, doi’ “ajustar”; ‘siŕa’ basc ‘zira-urri’ “blat d’espelta'”.
‘Boŕsteabaŕgeborste’ borste ‘en basc “cinc”; abaŕ=’amar’ “deu”: “cinc deus (i) cinc= cinquanta cinc.
‘Teŕtiŕs’ mesura en tercis, tritos.
‘Baidesbi’ ‘bi’ “dos”; ‘baíd’ substrat mediterrani “recipient, mesura!”.
‘Leitekeŕ’ Leiria era Llíria. ‘Keŕ’ en basc ‘-kera’ “manera de”.Lei, leite, en basc ‘lehia’ fa referència a “competència” segurament “mercat”, “manera de mercat, mercadejar”
‘Taŕbeli’.Nom d’una ètnia situada a Aquitània, de ‘tara’ “bosc”, i ‘bel’ “muntanya, cap, residents dels boscos i muntanyes”
‘oŕku’ basc ‘orgei / ogei’ “vint”.
‘timoŕkir’ tibor, recipien”, kir’ basc ‘kiri’ “en ordre, específic, especial”
‘Bardazko’ “collita procedent d’un camp tancat per bardisses.
‘Anbeiku’ ‘anbiola’ “temps antic”.
‘Baidesir’ “recipient propi de gra”.
‘Salduko’ Saldu>sallu’ basc ‘saldu’ “mercat, compra-venda”. Noms de poblacions: Salduie, Salduba.
‘Kule tabeŕku ke’ del substrat grec mediterrani, ‘kule’ “lloc rodó encerclat, ciutat” Culla, Cullera, ‘tabeŕku “procedent de Tàber”, una població; ‘ke’ “i”.
‘Bikiltiŕste’’biki’ basc ‘biki “doble”; ‘iltiŕste’ “la ciutat”: de la doble ciutat” (Puig de Sant Andreu i l’Illa de’n Reixac).
‘Eŕezu’ basc ‘erres’ “segó, embolcall de gra, pa negre” .
‘Kotiban-en’ Còtila, una mena de got. De la família dels ‘katu’, kutu’ “urna”. El sufix ‘-en’ “de” possessiu.
‘Eberka’ En basc ‘eber’ “tallar, apartar, partida”. .
‘Tazkaliŕs’ ‘tazkaliŕs’basc ‘tas-un’ “qualitat, bo, bona”; ‘galir’ “blat”.
‘Loŕsa’ Substrat “llossa” cullerot o cossol, escumadora, raser, cosa trillada, triada.
‘bati-bi’ “dos fondals” recipients, del grec ‘bathys’;‘bi’ “dos”.
‘Biuŕ-Tanez’ Nom personal. Topònim? Biure és un castell. En basc ‘txane’ “caputxa” “Castell cobert”. Castell d’Empordà està al costat d’Ullastret. Tane també és una divinitat etrusca.
‘Salduki’ ‘sallu’ basc “mercat”; lloc de mercat”.
‘leŕku’ basc ‘leher’ “abundant, curull”.
‘L(.)’ Només hi cap un signe: ‘li’? En basc sufix ‘-li’ “present”.
Cara B
‘bataŕun’ basc ‘batarun’ “la soletat” ‘ata’ basc ‘ata’ “pare”; ‘bageba’ basc ‘bager’ “sense”; ‘abaz’ basc ‘amaz’ “per la mare”; ‘ager’ basc ‘ager’ “notori, visible”‘.
‘Tasbeŕiun’. ‘tas’ “tas” herba”; ‘beŕi’ “nou, nova”, ‘tasbeŕi’ “planter”;; ‘erna’ basc ‘erne’; “llavor”; ‘boraga-u’ substrat “‘moraga” manat d’espigues”; ‘-u’ marca de datiu “per / per a”
Setembre 2024
Antoni Jaquemot