Està escrita per l’anvers i pel revers del plom. Les dues primeres línies de signes corresponen a l’anvers i la tercera al revers.
La línia de davant superior presenta la forma escrita de dreta a esquerra ja que els signes corresponents a la “N” i a la “E” estan dibuixats seguint aquest sentit. En canvi, en la línia inferior els traços es llegeixen d’esquerra a dreta. L’escriba va continuar la línia inferior per la banda on s’havia acabat la superior:
Part de davant superior de dreta a esquerra transliterat: ]TINBAZTEEŔOKEBA
Part de davant inferior d’esquerra a dreta transliterat: RDAZTOLORILTURSU
Part de darrera transliterat: TORTONBALAŔBIDEŔOKA(N)
Els últims dos signes d’aquesta darrera part no són prou llegibles. En altres escrits el segment ‘bideroke’ va acompanyat de numerals i del morfema DE(+DIN) que aquí no apareixen perquè el plom està tallat.
A]DINBAZTE EŔOK BARDAZ TOLOR ILDURSU, TOR TON BALAŔ BIDEŔOKAN…
“Adinbaz compra una barda a la Ciutat del Toll. Ha comprat mitjançant una pedra bona (‘balar’, palacurne, mitja lliura d’or).
‘Barda’ “clos, tancat, camp de blat a punt de segar”. ‘Eŕok’ (eros) “comprar”, ‘eroan’ “fer passar, traspassar”; tolo>t-olo “toll, riu, aigua”; ‘ildur’ “ciiutat, població alta”; ‘eŕok>t-eŕok’ substrat “troc, truca, barata”. ‘tor’ “equivalent”; ‘balaŕ’ substrat “pala, palet = pedra”. Estrabó explica que un ‘palae’ equival a mitja lliura de pes d’or; ‘bideŕ’ “camí, manera”; ‘ton>t-on’ “bo, bé, ric, bell”.
Nota: Document de la transacció.
El lloc dit “PENYA DEL MORO” és un turó al costat d’un altre que es diu OLORDA situats a la vessant oriental de la serra de Collserola amb vista magnífica sobre la vall del Baix Llobregat. A la “penya” s’hi han trobat restes d’un poblat ibèric. La denominació popular de “penya del moro” ve a ser com a “castell dels temps dels moros” o sigui de “temps pretèrits”. De fet el nom que surt a la plaqueta ILDUR “ciutat (població alta)” es relaciona amb el topònim OLORDA, procedent d’un *’ildurda’ “pertanyent al poblat” de la mateixa forma que ILTIRTA ha donat Ilerda i més tard Lleida.
Antoni Jaquemot
Juny 2017