És un repàs dels topònims estudiats per Joan Coromines on hi faig algunes consideracions i aportacions seguint les entrades de l’Onomàsticon (1). Indico les coordenades de les ubicacions segons el mapa del Google.
Descarto els topònims que semblarien preromans com:
AULÀS “aulars, alzinars” coordenada 42.27426,0.80219
AVEDOGA “avetoga, lloc d’avets”. Ara no n’hi ha. L’AVEDOGA D’ADONS és un cim número 257081001
LES NIXOLES 42.2571,0.795715 partida al camp de Sapeira. Potser de “nigoles, graons”(2)
NOGUERES, rius, de *nauguera “rius de navegar, els rais”.
SUSTERRIS, 42.22407,0.94571 “Sota terra, congost”, nom donat a les coves que s’hi troben.
SUTERRANYA poble.42.15165,0.95347. Existeix la cova “Suterranya” a Xert, Maestrat (3). El nom d’aquesta població de la Conca de Tremp podria tractar-se del camp de sitges d’un jaciment descobert al tros de Sant Jaume, un poblat habitat des del neolític, després ibèric i romà, anys del -218 al 476 que va quedar soterrat entre ca l’Antiti i el riu d’Abella (4)
TREMP. 42.16771,0.89494 Documentat a l’Acte de Consagració de la Seu d’Urgell “núm.287 Sancte Marie ad Trimplo” faria referència a un antic temple del lloc. En Joan Coromines indica que la forma “ad Trimplo” ve a dir “allà on hi ha trimplo”. El gentilici és “trempolins”. Vista l’evolució del nom “temple” que ve del llatí “témpore>témpole>temple, el topònim conservaria la r inicial en metàtesi i mantindria la l evolutiva que seria epentètica. No crec, com especula Coromines, un origen sorotàptic relacionat amb aigües. En un inici el “temple” no seria un edifici, sinó un lloc sagrat de contemplació no necessàriament cristià. (5)
Topònims preromans
ADONS 42.33345,0.82871 Com diu en Coromines procedeix de ATA-ONDOSU “gairebé a la vora del port, el Portús”. En basc ‘ata / ate’ “porta, port” i ‘ondo’ “al costat”
ARANSÍS 42.08586,0.95512 Podria coincidir amb el basc ‘arantza’ “espina”, però sabent que està al costat de Sant Miquel de la Vall podria relacionar-se amb ‘aran’ “vall” i “sís” en basc ‘zitz’ que significa “columna o tija” potser alguna antiga torre de guaita.
ARBUL 42.14125,0.79133 Marededéu d’Arbul, Arbul Priu i l’Arbul del Llop al costat de la partida de “lo Planell”. Possible que provingui de *ARABUL “pla rodó” El lloc també se’n diu “les Eroles” (6)
BASTURS 42.15255,1.01239 document antic BASTURCI ‘bas-turki’; turki, nomibèric, es relaciona amb noms de ciutats com arke-turki, probablement Castellciutat, Urgell, LA-TURKI seria Lladurs. bas surt escrit en iber sobre ploms de transferència de productes, en aquest cas l’oli. Una “bàssia” és un recipient d’oli i en basc ‘basitu’ vol dir “untar”. Actualment a la zona hi ha unes oliveres especials que només es fan al Pallars (7). BAS-TURKI seria “ciutat de l’oli”
BISCARRI 42.09519,1.09661 en basc significa “llom”. Població sobre el llom llarg de la muntanya
GAVET 42.12356,0.92036 Aquest topònim recorda les gaves pirinenques de vessant atlàntica, estretes i fondes, semblant on està situat aquest poble sobre el barranc del riu de Conques, un gorg. Gavet és preromà indoeuropeu.
ISONA 42.11821,1.04524 nom que en època romana surt escrit AESO, pot ser de ‘ad-Eso’ “cap a Eso”. La llegenda de la moneda ibèrica del lloc ens diu que el nom era eśo (8). ‘ezo’ en basc significa “humit” que denominaria el territori per les aigües freàtiques que fan brollar les fonts. Té la mateixa etimologia que la variant ieśo, Guissona, per la mateixa riquesa de les aigües. En el sistema combinatori de l’escriptura ibèrica observem com ieś forma part de la-ieś-sken “laietans” per les riquesa d’aigües del Baix Llobregat com deia Aviè.
LLARÀS 42.31661,1.0512 basc ‘laratz’. “Terreny erm, en guaret”. En Coromines es decanta per un origen cèltic de ‘lara’ “muntanya plana” en lloc de “llars, cases”. És anomenada també “pleta verda”. Muntanya plana i arrodonida (9)
LLASTARRI 42.31510,0.76885 en basc ‘lastari’ “lloc on se separa la palla quan es trilla. L’era.
LLEPÓS 42.26459,0.78445 obac barranc. Del preromà indoeuropeu “llepar”. Llatí ‘lambere’ “llepades, deixes que arrossega el barranc” semblant als “llaus” barrancs del territori (10)
LLORDÀ 42.11319,1.08181 castell probable de *ILURDA, la forma accentuada vindria llatinitzada com procedent d’ILURDA “ciutat elevada, com ILURO ‘Ilturo’ a Burriac, que passà com a ciutat ex-novo a Mataró com Alarona. També OLORDA a Barcelona Baix Llobregat
NERET 42.52364,0.86149 Serra dels Nerets i jaciment arqueològic. És un fitònim ‘rhododendron ferrugineum’ també dit “talabard”
ORCAU 42.16281,0.98073El mestre Coromines ja va indicar la coincidència amb el basc ‘orkatz’ “cabirol” que en aquest cas veiem com es compleix el final ‘-z’ amb la vocalització natural catalana en ‘-u’
ORRIT 42.25623,0.74191tenim SUERT basc ‘zubíriti’ “vora el pont”. ‘órriti’ seria “a tocar (el riu)”. En basc ‘horri’ significa “prop de”. Es va creure que una moneda ibèrica amb llegenda ore, procedia d’Orrit. Els numismàtics, però, la posen entre el Bages i l’Osona. Veiem com Manresa era MINORISA de ‘Mente Orisa’ “fortalesa d’Orisa” (11)
PALLARS entra dins de la sèrie escrites en les diferents consonants “b/ p / m”: “bal / pal / mal/” : bala, balla / pala, palla / mala, malla” amb el significat de “pedra, muntanya” (12)
SANAT 42.30915,0.85562 cova.’zan-ate’. En basc ‘zan /zain’ “guardar, vigilar”; ‘ate’ “porta”. “Porta de vigilància” (13)
SIALL 42.12858,1.11211 A la Cerdanya hi trobem ALL i LLO. En basc ‘zi’ és “aglà” i ‘ala / alha’ vol dir “camp, pastura” i també “menjar”. El topònim podria tenir l’explicació de “camp d’aglans”.
SEIX, lo 42.24729,0.76803 partida que s’hi arriba per la pista rural dita camí del Seix que surt de la pista que va d’Orrit a Sapeira. Com descriu en Coromines «seix» és una “vessant llarga i plana de conreu”. Origen indoeuropeu (14)
TALARN 42.18578,0.90054 com diu en Coromines del cèltic o indoeuropeu ‘tala-arnos’ “ciutat del front” d’origen celta o de ‘tala’ «habitacle» d’origen grec TALAVERA «ciutat encerclada» de «vira, virolla» TALAMANCA ‘talam-anca’ de ‘anc’ «corbat, encauat», segons Coromines. Serra i Plana d’Ancosa. Ancona ciutat italiana del grec «colze» que envolta el port. (15) En iber ankona-unin nom femení escrit a l’estela de Civit
TARABUST 42.25836,0.73879 partida. De “terrabastall” desordre, camp de batalla o terreny bast (16)
TOLÓ 42.05682,1.03208 de “toll” sorgiment d’aigua, font, com TOLOSA DE LLENGUADOC, font i estany, LABITOLOSA, Puebla de Castro, Osca, “sota la font”. Madoz notifica que a Toló hi havia dues fonts i un pou. Comparteix amb el noms de dues ciutats ibèriques BAÍTOLO, Badalona, i TÓLOBI població ibèrica probablement Calafell que tenia un pou excavat a la roca amb dues piques al costat, (17) i d’altres pobles com TOLON, Toulon, TOLOGES, TOLZE, TOLBA, TOLORIU, ‘tolo-orritz’, etc.
TOROGÓ 42.28788,0.81271 Nom prou especial que en Coromines el relaciona amb TRAGÓ i “dragó”, com terra mossegada per un monstre. Pot venir de “tora” terreny més elevat del que l’envolta”; “lloc d’un tor”. (18)
TURMEDA 42.26131,0.79221 partida. Nom de persona o bé de Torm “penya”
BIBLIOGRAFIA
1 Coromines Joan ONOMÀSTICON CATALONIAE
2 DRAE entrada “nigola”. Marítim, escala de corda. També com ‘nitxol” “forat o repeu”
3 Arenós Domínguez Joaquin. Sistema informático de Catalogación Espeológica de Castellón de la Plana http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6E01.php?id=787
4 Arqueologia Generalitat de Catalunya http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=9743&consulta=MSUxK3BsYSBkZSBtYXRhJTIrLTEl&codi=9110
5 http://etimologias.dechile.net/?templo
6 Azkue, Morvan diccionari basc ‘ara’ “pla” i ‘bul / bol / buru’ “rodó”
7 Pomares Eva. Article al Punt Diari sobre l’oli autòcton del Pallars https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/1720121-l-oli-d-oliva-autocton-del-pallars-aterra-als-mercats.html”.
8 HESPERIA BANC DE DADES http://hesperia.ucm.es/consulta_hesperia/numismatica/acceso_numismatica.php
9 Blog Excursionista “Pui de Llaràs” http://blocexcursionista.blogspot.com/2016/01/pui-de-llaras-pallars-jussa.html
10 INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Toponímia
11 Azkue, diccionari. Entrada “mende” “lloc de poder”. Les ‘menteses’ històriques “Guardia de Jaén” i “Montesa”. Casanova, Emili. Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica 2002
12 Jaquemot, Antoni RACO (Revistes Catalanes amb Espai Obert) NOMS IBÈRICS TROBATS A TERRASSA 4419-Text de l’article-455481-1-10-20170322(1).pdf
13 Azkue, diccionari. Entrades ‘san /zan’ i ‘ate’
14 Coromines, Joan. “seix”. Estudis de Toponímia Catalana. Editorial Barcino
15 Ancona Wikipedia. Diccionari basc ‘ankon’ “port arrecerat”
16 Tarabust Origen indoeuropeu descrit a CNRTL “étymologie française origine occitane”
17 http://calafell.cat/sites/default/files/PROJECTECI_0.pdf
18 Diccionari.cat, segona accepció. També terres d’al·luvió.
Antoni Jaquemot
Juliol 2022