Estela Funerària de Tarragona segons dibuix i anotacions sobre un quadern de notes d’un notari de Tarragona del segle XIX
HIC SITUS EST
aŕetake
adin-bel auŕ an talskar
FULVIA LINTEARIA
Estudi sobre l’escrit ibèric d’aŕe-take
Sistema combinatori i comparatiu
Fletcher Valls extreu la següent comparació:
1.-Pico de los Ajos aŕe-sa plom
2.-Pico de los Ajos aŕe-ka plom
3.-Làpida de València aŕe-taunin pedra
4.-Làpida de Tarragona aŕe-take pedra
5.-Làpida de Sagunt aŕe-take pedra
6.-Orlell aŕe-li plom
7.-Orlell aŕe-an plom
8.-Orlell eŕati –aŕe plom
9.-Orlell aŕe-bin plom
10.-Peshmau aŕe-kaŕko plom
11.-Peshmau bekoŕban- aŕe plom
12.-Ullastret / Orlell basi-aŕe-be plom
13. Valls, Granjuela aŕen gerra de ceràmica i d’argent
14 aŕeta plom
15 aŕeŕe plom
aŕe i take poden anar separats. També es dedueix que ‘takeŕ’ no és una reducció de *take-aŕe’ perquè ‘aŕe’ va darrera d’un nom acabat en vocal sense fusionar-se.
A l’estela de Guissona està escrit tako
Raonament comparació amb la llengua basca
Descarto el basc ‘arreta’ “avís, atenció” procedent de ‘arrêt’ “parar, arrestar”, i d’altres com ‘arre’ “gris” i ‘takez’ “de cop, cosa inesperada” procedent d’ “atac”.
F. Irigaray (134, junto a arata (140)), Orixe (Poem 139, junto a un ej. de arata (Aitork 203)) “allà en aquell lloc”. ‘hara bada’ «he aquí»
Al diccionari basc d’Azkue
“Tómate ésa” ‘or dek ori’ (on ‘dek’ «a tu») «això (la cosa) / tu / pren»
ori “Imper. du verbe atxik, ou de celui har,
‘haretxek’ «aquells»
En iber ‘are’ seria l’equivalent a «aquí». En basc «aquí és ell» seria com ‘hare da’ o ‘hare hark’. En aquest cas l’ibèric agafaria la forma ‘dak’ però seria del verb ser, no del verb romandre basc ‘egon’ que donaria ‘hare dago’, «órdago, aquí està», potser més proper a ‘dag’. Encaixa amb la traducció del llatí HIC SITUS EST prevista.
No s’ajusta a una forma imperativa basca amb k com ‘iak, emak, erak’ “fereix-lo; pega-li; mata’l) La pronunciació d’aŕetake seria aredak com indica algunes de les paraules de l’alfabet ibèric escrit en grec jònic
No s’ha de confondre els ‘aŕe’ cèltics: els ‘aŕekorata’ (Luzaga) i els aŕetaŕata’ d’ ‘are’ “ària, terra”. Terra dels Kora (Arécora), dels Tara, (Arétara), dels Ualo (Arévalo) i dels Uako (Arévaco).
Sabem que el so de /r/ /rr/ no sempre correspon a la pronúncia actual. També en l’escriptura ibèrica hi ha vacil·lacions entre el dos signes. És possible que un ‘aŕe’ formi una altra paraula diferent com ‘arre’ semblant al basc ‘hartu’ «acollir», ‘harresa’ «acull, acollida», ‘hartzen’ «acolliment»
Vegem casos:
aŕe-li “acollit convidat”
aŕebe « aquí a sota»
aŕesa “rebement”
aŕega “rebut”
Iunstir aŕe an+ Iunstir ha acollit
eŕati aŕe “cendres acollides”
aŕebin “acull, acolliment dolor, sentiment”
bintaŕe escrit en un penjoll, amulet ‘min-tara“per al dolor” En aquest cas és un sufix.
aŕekaŕko “acolliment de producte” ‘ekar’ «aportació, producte»
bekoŕbanaŕe “oferiment d’un ex-vot, devot, devoció (una figura de submissió), basc ‘pekora’ “submissió”; “acollir un exvot, probablement la figura de Deméter”
Altres aŕe ibèrics poden correspondre al basc ‘arran’ “campana d’avís, de crida de l’església o un esquellot d’avís d’animals. Basc ‘arruntu’ “publicar” i l’adjectiu basc ‘arre’ “gris fosc” o interjecció com “arri”.
sosintakeŕ En aquest cas és un nom bimembre on ‘tager’ significa «el que és notori» del verb ‘ager’
eitaker escrit en una “capsa de pedra” «es diu d’una persona notòria»
Escrit en el dibuix de la FULVIA LINTEARIA
adin-bel aur an talskar
adin-bel és un nom personal masculí testimoniat en el bronze d’Àscoli: ADIMEL
talskar té relació amb el substrat “tascar el cànem o el lli”. En aquest cas el lli que és el que correspon a la LINTEARIA.
auŕ va directament després del nom de l’home com a genitiu: auŕ d’Adin-Bel’. El difunt és una dona o sigui la dona d’Adin-Bel.
an és un morf que el trobem en an bozike, Amusicus en llatí, el dirigent dels auzesken (ausetans d’Osona). Altres que poden tenir aquest prefix:an bos-ildun; an baikar, an bels; an bazto; an beiku; an baikelika; an beŕe; an kisa.
Sembla un determinant de participació, de clan, d’ofici, de germanor. aneŕ “família”, “germà” en basc ‘anai’
Antoni Jaquemot
Agost 2023