Categories
Ilercavons Ploms

Plom del Solaig de Bitxí




la lletra z és l’escrita com ś en el corpus i la lletra y com ḿ

Cara “A”
iunstir belezaiŕ kaŕkozkar bastaibaitieba balkelakozka bitetui bar… iunstir ekiartone beleztar senyŕun etesiliŕ iunstir etetur

Cara “B”
zaner buranalir bitan ake balkelaku tauti biten


Raonament Cara A


IUNSTIR
Una divinitat. En basc ‘ihuntz’ “rosada”; ‘-ti’ “sufix de tendència”.


BELEZ(S)AIŔ
‘Belez-(s)aiŕ’. Forma aglutinada: ‘Belez+saiŕ>belezaiŕ’. Nom personal. Segueix l’esquema Laiez+sken>laiezken (els laietans).; ‘belar’ en basc “front, cap, dirigent”; saiŕ en un dels ploms d’Orlell i en una estela llatina de Càstulo “Castlosaic’ “persona vinculada a Càstulo” ha de ser un títol. Belez-saiŕ, paral•lel a Sai(ŕ)lacos, escrit en llatí en un mosaic d’Elx.


KAŔKOZKAR
basc ‘ekarkoz’ «aportació, productes per»


BASTAI BAITI EBA
bastai substrat «bast», «bastaixo» i ibèric basto «càrrega, transport, animal de càrregues» baiti basc ‘baite’ «en, dins»: en la càrrega, dins la càrrega; eba basc ‘eman’ «donar», lliurar»: «dóna»


BALKELAKOZKA
‘Balke-Lako-zka’ el radical ‘bal’ i balke surten en nombrosos escrits ibèrics. En el bronze d’Àscoli apareix el nom personal Balciadin (Balke-Adin). Balke-Lakozka<‘Balke-Laku + zka’. «Balke-Laku “nom personal, com a noms comuns «companyó de la comunitat» basc ‘baldar, balta, malta, baltsa».


BITETUI
bide dui: Paral•lel bide eŕok i basbidiŕbar. En basc ‘bide’ “camí” i ‘dui’ “abundor, quantitat, també una mesura” “lloc on abunden coses”. Proposta: “lloc de camins, de trànsit”.


BAR… ?
Possiblement ‘bare’ “pau, calma”.


IUNSTIR
“A la deessa”, supra.


EKIARTONE
egiarton-e. En basc ‘egi’ “fer”. Títol de faedor, amo, senyor. ‘-ton’ sufix femení “senyora, posseïdora”; ‘-e’ preposició “a” o “per”. Proposició: “a la senyora deessa”.


BELEZTAR
belez “els caps, dirigents” També nom personal. ‘El sufix ‘-tar’ vol dir “que és”. Proposició: “que és dirigent, el dirigent”.


SENYŔ-UN
Pronunciació: ‘senarrun’ o ‘senurrun’. En basc ‘senar’ “marit, home de la família”, ‘un’ basc ‘eun / edun’ “prengui, tingui” Proposta: “prengui el marit Belez-Tar”.


EDESILIŔ
ede sil-iŕ‘. En basc ‘ede’ “suau, dolç»; ‘sil’ basc ‘zil’ “eix d’unió entre dues peces o coses”; iŕ “teu, teva» «nom d’esposa «el teu suau eix d’unió»


IUNSTIR
deessa (supra, invocació).


EDEDUR
ededur. Basc ‘ede, eden’ “suau, dolç”; ‘edu’ aglutinació ‘ede + edu’ «mesura proporció» sufix ‘-r’ nominatiu «mesura suau” adjectiu dedicat a la divinitat Iunstir



PRODUCTES DE CÀRREGUES DE BELEZ-SAIŔ
PER LLIURAR ALS BALKE-LAKU PELS CAMINS (TRANSPORTISTES)», PAU DE IUNSTIR SENYORA DEESSA, PRENGUI EL MARIT BELEZ-TAR I ESPOSA. IUNSTIR MESURA SUAU




Cara “B”


ZANER
De zan+er, escrit en un dels ploms d’Orlell zani en basc ‘zain’ “guardador”.‘-er’ sufix preposicional: “per guardar”.


BURANYLIR
‘Bura nylir’. En altres escrits ‘bora’. Paral·lelismes en iber: boragau plom d’Ullastret; kais bora. ylir nalir / nulir substrat «nuils» «premsada», basc (n)ali>arin’
“farina”; bora del substrat “moraga”, «manat d’espigues, borono «mill»: «premsada d’espigues, farina».


BITAN AGE
bitan En basc “bide’ “camí”, bitan “fer camí”; age basc‘ager’ “senyal, notori, públic, obert, perceptible”. Proposició: “fer el camí perceptible”.


A part


BALKELAKU
El nom del donant. En basc ‘baldar’ “comunitat”, laku “de la terra, del país”.


TAUTIBA
tau del substrat “taure>toia”, tauti “flors”; -ba, basc ‘bade’ «existeix, hi ha»”.


BITEN…
biten basc ‘bide’ “del camí, de la vida” «flors al camí», desig de vida fàcil




GUARDADOR DE FARINA PER FER EL CAMÍ PERCEPTIBLE.
BALKE-LAKU. (escrit apart en el centre el nom del donant) i FLORS HI HA AL CAMÍ (A LA VIDA).


Nota:
El Solaig pertany al municipi de Betxí a Castelló de la Plana on hi havia restes d’un poblat ibèric. En front mateix cap a la costa està “la Muntanyeta de St. Antoni” on també hi havia un poblat ibèric. En aquest lloc s’ha trobat una sivella amb escriptura ibèrica.


La zona és rica en troballes amb inscripcions ibèriques: A la Punta d’Orlell, a la Vall d’Uixó i al pujol d’en Grasset, al grau de Castelló. El pujol era terra entre maresmes. Un cop dessecades no es nota el promontori. Està edificat. En aquest escrit, l’escriba no fa diferència entre les consonants oclusives, les sordes i les sonores com en les altres escriptures de la zona. No és dual.




Antoni JAQUEMOT


Juliol 2023 Més informació http://www.jaquemot.cat