la lletra z és l’escrita com ś en el corpus i la lletra y com ḿ
Cara “A”
iunstir belezaiŕ kaŕkozkar bastaibaitieba balkelakozka bitetui bar… iunstir ekiartone beleztar senyŕun etesiliŕ iunstir etetur
Cara “B”
zaner buranalir bitan ake balkelaku tauti biten
Raonament Cara A
IUNSTIR
Una divinitat. En basc ‘ihuntz’ “rosada”; ‘-ti’ “sufix de tendència”.
BELEZ(S)AIŔ
‘Belez-(s)aiŕ’. Forma aglutinada: ‘Belez+saiŕ>belezaiŕ’. Nom personal. Segueix l’esquema Laiez+sken>laiezken (els laietans).; ‘belar’ en basc “front, cap, dirigent”; saiŕ en un dels ploms d’Orlell i en una estela llatina de Càstulo “Castlosaic’ “persona vinculada a Càstulo” ha de ser un títol com àguila. Belez-saiŕ, paral•lel a Sai(ŕ)lacos, escrit en llatí en un mosaic d’Elx.
KAŔKOZKAR
basc ‘kar kozka’ «flama sortint»
BASTA IBAITI EBA
basta substrat «bast», «bastaixo» i ibèric basto «càrrega, transport, animal de càrregues» ibaiti substrat ibai’ «aigües»: eba basc ‘ema’ «dona»
BALKELAKOZKA
‘Balke-Lakozka’ el radical ‘bal’ i balke surten en nombrosos escrits ibèrics. En el bronze d’Àscoli apareix el nom personal Balciadin (Balke-Adin). Balke-Lakozka<‘Balke-Laku + zka’. «Balke-Laku “nom personal, com a noms comuns «companyó de la comunitat» basc ‘baldar, balta, malta, baltsa».
BITETUI
bide dui: Paral•lel bide eŕok i basbidiŕbar. En basc ‘bide’ “camí” i ‘dui’ “abundor, quantitat, també una mesura” “lloc on abunden coses”. Proposta: “lloc de camins, de trànsit”.
BAR… ?
Possiblement ‘bare’ “pau, calma”.
IUNSTIR
“A la deessa”, supra.
EKIARTONE
egiarton-e. En basc ‘egi’ “fer”. Títol de faedor, amo, senyor. ‘-ton’ sufix femení “senyora, posseïdora”; ‘-e’ preposició “a” o “per”. Proposició: “a la senyora deessa”.
BELEZTAR
belez “els caps, dirigents” També nom personal. ‘El sufix ‘-tar’ vol dir “que és”. Proposició: “que és dirigent, el dirigent”.
SENYŔ-UN
Pronunciació: ‘senarrun’ o ‘senurrun’. En basc ‘senar’ “marit, home de la família”, ‘un’ basc ‘on’ “bo, bona, bé” Proposta: “bon marit Belez-Tar”.
EDESILIŔ
ede sil-iŕ‘. En basc ‘ede’ “suau, dolç»; ‘sil’ basc ‘zil’ “eix d’unió entre dues peces o coses”; iŕ “teu, teva» «nom d’esposa «el teu suau eix d’unió»
IUNSTIR
deessa (supra, invocació).
EDEDUR
ededur. Basc ‘ede, eden’ “suau, dolç”; ‘edu’ aglutinació ‘ede + edu’ «mesura proporció» sufix ‘-r’ nominatiu «mesura suau” adjectiu dedicat a la divinitat Iunstir
IUNSTIR ÀGUILA DIRIGENT FLAMA SORTINT PORTADORA D’AIGÜES COMPANYA DE LA COMUNITAT CAMINS DE PAU
IUNSTIR FAEDORA BELEZ-TAR BON MARIT D’EDESIL
IUNSTIR SUAVIZADORA
Cara “B”
ZANER
De zan+er, escrit en un dels ploms d’Orlell zani en basc ‘zain’ “guardador”.‘-er’ sufix preposicional: “per guardar”.
BURANYLIR
‘Bura nylir’. En altres escrits ‘bora’. Paral·lelismes en iber: boragau plom d’Ullastret; kais bora. ylir nalir / nulir substrat «nuils» «premsada», basc (n)ali>arin’
“farina”; bora del substrat “moraga”, «manat d’espigues, borono «mill»: «premsada d’espigues, farina».
BITAN AGE
bitan En basc “bide’ “camí”, bitan “fer camí”; age basc‘ager’ “senyal, notori, públic, obert, perceptible”. Proposició: “fer el camí perceptible”.
A part
BALKELAKU
El nom del donant. En basc ‘baldar’ “comunitat”, laku “de la terra, del país”.
TAUTIBA
tau del substrat “taure>toia”, tauti “flors”; -ba, basc ‘bade’ «existeix, hi ha»”.
BITEN…
biten basc ‘bide’ “del camí, de la vida” «flors al camí», desig de vida fàcil
GUARDADOR DE FARINA PER FER EL CAMÍ PERCEPTIBLE.
BALKE-LAKU. (escrit apart en el centre el nom del donant) i FLORS HI HA AL CAMÍ (A LA VIDA).
Nota:
El Solaig pertany al municipi de Betxí a Castelló de la Plana on hi havia restes d’un poblat ibèric. En front mateix cap a la costa està “la Muntanyeta de St. Antoni” on també hi havia un poblat ibèric. En aquest lloc s’ha trobat una sivella amb escriptura ibèrica.
La zona és rica en troballes amb inscripcions ibèriques: A la Punta d’Orlell, a la Vall d’Uixó i al pujol d’en Grasset, al grau de Castelló. El pujol era terra entre maresmes. Un cop dessecades no es nota el promontori. Està edificat. En aquest escrit, l’escriba no fa diferència entre les consonants oclusives, les sordes i les sonores com en les altres escriptures de la zona. No és dual.
Antoni JAQUEMOT
Agost 2026