FILL EN IBER
Els actuals cognoms amb desinència ‘EZ’ castellà o ‘IS’ català, HERNÁNDEZ / FERRANDIS els podem trobar en iber en el segon membre del nom personal com BIUŔ-TANEZ i SUISE-BELEZ. TANEZ i BELEZ són els que més sovintegen i són unes desinències d’un nom personal BEL i TANE que també els veiem escrits com a nom personal.
Els actuals cognoms en EZ o IS semblen indicar, des de l’Edat Mitjana, una relació de parentiu pare-fill; HERNÁNDEZ fill d’HERNANDO. Segurament, però, no seria parentiu del tot sinó que el HERNÁNDEZ estaria sota l’obediència de un tal HERNANDO, com a client, súbdit o servidor que podria ser també son pare.
El posicionament dels noms personals bimembres en iber indica la relació pare-fill , per exemple una persona dita SAKAŔ-ISKEŔ vol dir que SAKAŔ és fill d’ISKEŔ. Aquesta sembla la regla general.
¿Què significa la desinència ‘EZ’ en ibèric en uns quants noms? Observem la paraula basca ‘exi’ que va darrera de noms o pronoms que vol dir “de part de”, aleshores EZ indicaria que les persones amb noms com BIUŔ-TANEZ o SUISE-BELEZ tindrien una procedència expressa personal dels anomenats TANE i BEL que no seria necessàriament “pare”.
La pregunta, aleshores, és ¿Com es diu “fill” en iber?
En basc “fill” és SEME d’un antic aquità SEMBE que sembla d’origen indoeuropeu “semen” ho relacionen amb SENI / SEIN “nen”. En iber apareix ‘seneuŕ’, en basc ‘senar’ significa “marit” i EME / UME criatura. ZAIN / ZANI /SANI és “arrel” en basc que també ho relacionen com a “llinatge i sang”.
En el plom de Camarasa surt escrit IUNSTIR UBESKI (ubes-ki) “deessa de la infància”, en basc ‘ume’ “criatura”
Hi ha un referent de fill, a l’estela de Santa Perpètua de Mogoda constant que el difunt era un SIBAI d’un home i d’una dona, segons els noms de la parella que hi surten escrits a més del procurador que dedica l’estela. SIBAI es pot llegir SIMAI.
Uns altres referents de “fill” apareixen en el plom d’Ullastret: DAŔUN ATABAGER ABAZ AGER “filiació sense pare la mare es nota”. ‘Darte, dartu’ vol dir “brot d’un tronc” en basc.
Un altre candidat ferm són els noms personals amb la seqüència TAŔ: BIUŔTAŔ; BALAKETAŔ; TAŔUŔEA; TAŔBAN; TAŔTOLO, NOROTAŔ; etc. Sabem que ‘-’tar’ en basc significa «oriund» de lloc o de família i ‘targo’ «cisma, escissió», TAR pot dir «escindit d’una unió, d’una persona, ser lliure, desprès. També d’un lloc o d’un corrent». Recorda les «tarteres» que són pedres despreses.
La cultura dels ibers és diferent de la romana on «fill» té un sentit jurídic com a hereu. Es desprèn de les esteles funeràries ibèriques que el nom del dedicant del difunt no és necessàriament el fill, sinó el cap del clan on pertany, el qui procura ‘eban’ en iber.
Antoni Jaquemot
Gener 2022