Topònims escrits en ibèric segons les monedes de llocs coneguts
ILDURO Cabrera de Mar –Iluro, Ilurona, Alarona, Mataró (alor, Llorca, Mallorca) ‘ildi’ (illi) “ciutat”; ‘ur’ / tur’ “alt”
BAITOLO Badalona (‘bai’ “conca”; ‘tolo’ “toll, font, surgència”
BAŔKENO Barcelona (bàrcena, port)
KESE TAŔAKO Tarragona ‘kese’ “aigua dolça”; ‘tarra’ “eixampla, part nova)
IEZO Guissona (iez-o /la-iez) “lloc de cases, basc ‘itzal, etxe’ “
EZO Isona (cases, basc etxe)”
ILDIŔDA (illirda) Lleida “ciutat gran”
ZIKAŔA Prat de Rei Segarra (coster, inclinació, basc zeihar)
Topònims escrits en iber de llocs probables
EUSTIBAIKULA Roda de Ter (eusti en basc “mantenir, prendre, guardar; ‘bai’ “riba”, ‘kula’ “corba”)
ORE (Zona Bages) Oristà (lloc pla). Basc ‘oreka’, ‘ordeka’
LAURO (Zona Vallès) Llerona o Samalús (Lloret?) ‘la-ur’ “terra alta”
AŔKETUŔKI (Urgell, Castellciutat) ‘arge’ substrat “blanc”; ‘turki’ “ciutat blanca alta”
KAIO Zona Tarragonès del riu Gaià, Santes Creus o Santa Coloma de Queralt.
KERTEKUNTE (Xerta-Tivissa) ‘kerto’ en basc “fogar” ‘kunte’ “el lloc”
MASONSA (Zona Tarragonès, Penedès) En basc ‘masusta’ “móra” Morell,
BIUŔBI “dues defenses” en grec ‘loggostaleton’ “sense obligació, lliure; responsable, dur, audaç”. Sordó>Rosó>rosinone>Rosselló .
Territoris d’ètnies conegudes
UNTIKESKEN (Empúries – Ullastret) “Els d’Undi, undiketes /indiketes ‘undi’ “lloc d’aiguamolls”. Empúries ‘emporo’ en grec “mercat”
AUZEKEN (Vic) Els d’Auze “Osona”, ‘auze’ en bsc “veïnat” igual que el llatí “vic”
LAIEZKEN (Zona Barcelona- Maresme) Els de Laiez, “lloc de cases”, delta del Llobregat
ILTIŔKAGUN (ilercavonia, Hibera, Amposta, “post del riu”) ‘ibera’ “lloc d’estanys” (iber, ibars, ibon).’ ‘iler>‘Ildir’“ciutat”, ‘Gun’ “lloc” «lloc de la ciutat».
Territoris ètnics hipotètics
OZKUMKEN (Zona Ordal, Puig d’Osca)? “osca” “pas, “coll”
OTOBEZKEN (Zona Fraga, Mequinensa) ‘oto’, basc ‘otxo’ “llop”
Topònims ibèrics històrics no escrits en iber
BLANES ‘blande’ ‘balande’ “la pedra” (Sa Palomera)
GIRONA (Ger-unda) >”fogars de l’aiguamoll, aiguabarreig de l’Onyar i el Ter”
SUBUR Vilanova i la Geltrú. Basc ‘zuburi’ “biga”, lleny, drassana, astillero. ARRÓ / DARRÓ Turó de Sant Gervasi.
TOLOBI “ dos tolls” CUBELLES. Els tolls del riu Foix BAIO / MAIO
SADERRA / SETERRAS Basc ‘zedarri’ “frontera” entre laietans i ausetans. Mansio de la Via Augusta HOSTALRIC
SEBENDUN ‘zube-ildun’ basc ‘zubi’ “Pont”. “La ciutat del Pont” RIPOLL. ‘Els Castelani, d Càstilo (Cast-il-o) «ciutat de la cassa, cassó cazo’, «vall, conca».
ÚDURA “lloc de sal” ‘quer-d’ura>querdorona>CARDONA.
MINORISA Mente-ori-sa MANRESA . Mende “fortalesa” BAKASIS (Campo Baga) BAGES de “bagot” “raïm, vinya”. ‘baka’ “vi”.
ÈGARA basc ‘egi’ “cornisa, vessant, aleró”. TERRASSA és l’eixampla.
ARRAONA En basc ‘arro’ és “barranc”. La riba alta sobre el riu Ripoll. SABADELL. Sabar, en basc ‘ zabal’, vol dir “camp pla”.
BERGA fa referència als ‘bergusis’ en basc ‘bergutzi’ vol dir “propietat de tot”. Berga “ciutat pròpia, independent”.
LLÍBIA ILDIBI “dues ciutats” capital dels ceretans KERTE “fogar, casa”, ‘kerto’ en basc. Els Andosins es refereixen als habitants de les valls, amplada entre muntanyes com ANDORRA l’amplor. Els ‘airenosis’ són els “ferrers” en basc ‘arotz’. El “ferro” és ‘burke’, en basc ‘burdin’. A la Vallferrera Burg, Burgo, Burgal.
SOLSONA (Celsona) SELTESIS en iber KELSE en basc ‘geltza’ “descans”.
BASSI / VALL D’EN BAS. Bassi és un títol “l’ungit’. Una bàssia és un recipient per l’oli, en basc ‘basitu’ és “untar”.
RUBÍ / RUBRICATA sembla una metàstasi de BIUŔ “lloc de defensa”. Mansio de la Via Augusta
SALOU / SALAURIS ciutat ibèrica de la Cella. Pot ser que vingui del grec SAL I AIRE, Mar-i-vent, però també de ZAL-AUR “davanter fort, front fort, costa forta vist des del mar”. Els grecs també la denominaren KALÍPOLIS “ciutat bonica”.
CISSA / CINNA /VALLS. Cissa de SITJA un gran fossar que construïren per la defensa de la ciutat, en iber BAI-BAIAR referent als torrents de Valls”.
LEBEUDONTIA “dent de conill” en grec, nom donat a l’AMPOLLA: “petita àmfora”, per la forma de la cala. La dent de mar és una mena de mol·lusc. Mansio de la Via Augusta dita TRI CAPITA per tres torrents que desemboquen al mar. El nom en iber es refereix a la roca plana on s’assenta el poble que no sabem.
ADEBA / BATEA en basc ‘ader’ es “totxo, pedra” “lloc construït”.
TIBISA / THEAVA / TIVISSA en iber ‘tibi’, ibi’ “lloc de fonts”.
Finalment
LACETÀNIA és el LAKER, “la terra” i els LAKUN són els “companys de la terra” probable nom que els ibers es deien a ells mateixos.
Antoni Jaquemot
Juny 2024