A1: sakaŕaŕgi:sadugelur:uŕkebeŕśe:baidesbaiduŕ A2: istabansgetuřun:bilosḿilun:niosildiř:bilosnḿildiř:kontaŕ- [—]kebeŕś:istaban:saŕsiŕśintaliger:baibeŕkegetuřurtařaŕger B: inkařistanur:biuŕboloŕ:beiriar:niosiltun:tortin:bilosḿil- un:baibege:beśgaldai:leigeuborařeukun:leigenikansar:uřge- {dage}dageř
Cara A
Vins de bota (mesura) de la terra de Sakar-Argi del propi Urke («urc» altiu, Alteça) en tina a Cala de Mar.
Bilos-Nailun, Nios-Ildiŕ, Bilos-Naldiŕ demanen tancat de teulada per a la fontana pels residus. Obligació de sortida. Dolorós intern. Una avinguda clara.
Cara B revers
Tancament alt. Retorn de ploms de pesca costanera de Nios-Ildun,, Tortin, Bilos- Nailunen pèrdua al centre de la conca
Tinença i pujança de subhasta de mill
Manifest personal d’Urke.
Raonament
Sakaŕ-Aŕgi Nom personal
saduge euskera ‘satu’ «bota de vi» mesura
lur euskera «terra»
uŕkebeŕze «per l’Alteça» uŕke substrat «urc, altiu»
baídes substrat ‘baída’ «volta gran, conc gran, tina»
baidur euskera ‘baiduri’ «cala de mar»
istabansge euskera ‘iztanda’ “rebentada”; sge (eske) “petició”
tuŕun euskera ‘iturri’ “font, avinguda” . Turon al Pirineu català: font
Bilos-Nailun, Nios-Ildir i Bilos-Naildir son noms personals
kontaŕ euskera ‘kondar’ «residu»
(—)kebeŕz Se suposa que falta (uŕke) «propi de l’Alteça»
istaban euskera ‘iztanda’ “rebentada”
saŕsir euskera ‘sar zir’ “sortida protegida”
sin euskera ‘zin’ «jurament, obligació»
taliger euskera ‘talatu’ “xop d’aigua” iger’ «fugida», fugida d’aigua
baibeŕkege «a la seva conca»
tuŕutaŕ aŕger «de la font clara»
inkaŕ euskera ‘ingar / indar’ «fort»;
istan iztanda’ “rebentada” ur “hi ha” euskera ‘urai’
biur ‘euskera ‘biur’ «retorn, volta»
bolor substrat “plom”
beiriar euskera ‘beiti «part inferior, terra baixa»
Nios-Iltun, Tortin, Bilos-Nailun. Són noms personals
baibege euskera ‘bai’ “interior, conca” bege “ull” centre de la conca
bez galdai euskera ‘bez’ “situació” ; galdai euskera ‘galdua’ “pèrdua”
leigeu euskera ‘lehia’ «competició, subhasta»
boraŕ substrat «moraga», borona «espigues de mill»
eukun euskera “tinença” del verb ‘euki’ «tenir»
leigen ikans euskera ‘igantz’ «pujada de subhasta»
uŕke dake dager euskera ‘urk dak’ «personal de l’Alteça», dager euskera «el manifest»
Agost 2026
Antoni Jaquemot