Nova interpretació sobre el nom de la muntanya del CANIGÓ
Aquest bol de ceràmica grega (skyphos) del segle III a.n.e. fou trobat a l’òppidum del Molí a Peyriac de Mar (Corberes, Llenguadoc). El nom gravat KANIKΩNE ha estat estudiat com a ibèric escrit en grec. (Michel Bats pàg. 125/126 1988).
Com a ibèric es pot trobar a www.academia.edu/Novas_ notas_ de_ onomástica hispânica pré-romana” de | António Marques Faria pàg. 155 (Portuguès)
“Kanikone. Skyphoi. Peyriac-de-Mer. Bats, 1988, p. 125, 126. NP iberico”.
En escriptura ibèrica hi ha KANIO, CANI, CANE i en llatí KANIUS. El que resulta sorprenent és que no se l’hagi relacionat amb la muntanya del CANIGÓ que es veu des de davant mateix de les Corberes. Deixa fora una teoria d’en Joan Coromines que creia el topònim procedent del llatí ‘catinus’ “olla” per les valls formades de vessants rectes del macís.
De la mateixa manera, en toponímia, a Andorra CANILLO i a Castella CANCHO significant « roca grossa ». En basc kanka vol dir « cap, crani». També en basc gain, la part més alta, cim, en iber dóna kani com zain>sani.
Kanikon-e, per Kanikon, és un nom personal, evidentment el de la muntanya del Canigó de la mateixa manera que hi cognoms que se’n diuen Montserrat, Puiggrós, Peiró, etc. En llengua ibèrica força noms personals porten el nom de ciutat: ildir, ildun.
Desembre 2024
Antoni Jaquemot