TOPONÍMIA
La muntanya de Montserrat ha estat sempre un lloc de culte. Un indret especial característic per les seves formes d’agulles arrodonides que, dels cims estant, es divisa una gran part de Catalunya fins i tot Mallorca si el temps ho permet. Muntanya de peregrinació que ha de venir de temps remots abans de la ubicació cristiana del monestir.
La forma de “serra” contemplada des dels seus costats confirma el seu topònim: ‘monte-serrato’, any 888, que dóna a entendre que està “serrat, segat, tallat”. El nom genèric de “serra” a les muntanyes fa referència a una filera de munts suaus que no és el cas de Montserrat que no forma part d’una “serra” sinó que és “la serra” per antonomàsia. “Serrar” procedeix del llatí ‘segare’ que també vol dir “segar i tallar”, d’aquí tenim els noms de “penya-segat”. Una altra forma en toponímia és “espadat” com la Serra d’Espadà a Castelló de la Plana o la Serra de les Espases que són precisament els cims que estan al davant de Montserrat cara nord.
Força vegades els noms romanitzats són la traducció dels noms antics preromans o ibèrics o una alteració fonètica. A la mateixa muntanya de Montserrat hi trobem la «Serra Palomera» i a llevant, el mirador de «les Agulles». Ambdós podrien haver estat el nom antic iber traduït. «Palomera» és nom genèric de ‘PALA, BALA, MALA’ “pedra, muntanya, penya” són topònims ben estesos. Exemples: el Montseny documentat com el Palancar, el Canigó és també el Balaig. Altres muntanyes com Balenyà, Balandrau, Balaitus i noms tautològics com: Montmal, Puigmal, Puig Balador, Maladeta, Penyamal (Vignemale), també penyes com “malles” i “mallos” i crec també el nom del Pallars: “muntanyes” o sigui EL PIRINEU. Roques com Roc Palom, Sa Palomera. Palom derivat de “pala”, nom unitari.
«Agulla» en basc és ‘orratz’. Tenim topònims com Orra, Orral i molts Orri. No fóra estrany que tota la muntanya fos coneguda com MONS ORRATS, ‘mons’ substituint a «pala»
Un dels llocs més emblemàtics de la muntanya de Montserrat és el “Cavall Bernat”, una “agulla” solitària i alta al mig de la muntanya. El nom de “cavall” és un eufemisme de “carall” un símbol fàl·lic. A l’antigor, llocs com aquest, eren venerats com a senyal de fertilitat. Recordem els dibuixos de la dansa fàl·lica de la balma del Cogul. Aquest nom de “cavall-bernat” és general, el trobem a Matadepera, a Colldejou, a les illes Medes, al Cap Norfeu, a Alzira i a Mallorca. La part interessant del topònim és el segon terme: ‘bernat’. En Coromines diu que procedeix de ‘baranat’” de “barana” per la forma de feixes que presenta la roca.
COLLBATÓ
Documentat ‘Collis Betone’ en iber ‘be’ «sota, a baix» i ‘tone’ de «tona» i «tuna» «cova, forat». També recorda el nom de la deessa ibèrica BET-ATUN. Collbató no seria un nom germànic desconegut en el territori proposat per en Coromines. És una vila al peu d’una gruta, la del Salnitre i sota la mateixa muntanya de Montserrat, punt per accedir als seus cims on es veneraria la divinitat ibèrica, la de la “visió” i “oracle”, basc ‘bet-‘ “veure”, amb una afinitat a la fertilitat que representen les roques fàl·liques. No es estrany que aparegués una imatge, la Moreneta, per tal de seguir la veneració a l’antiga deessa ibèrica.
A la vila s’hi ha trobat ceràmiques amb signes ibèrics, com eugin, beikankine i tiga
Antoni Jaquemot
Desembre 2021