TOPONÍMIA
Hidrònims CANTALLOPS i GRATALLOPS
Segons la tesi doctoral de Joaquín Caridad Arias:
“Luberri, Lubierre, Lumbier y el radical ide. de ‘agua’ Luberri y Lubierre son topónimos idénticos de base hidronímica (el segundo de ellos con la vocal e diptongada en ie), como los que dan nombre a numerosos ríos, tales como Lobera de la Vega (hidrónimo, en Salamanca), el Loborilla (Cáceres), Lóbrigo (Pontevedra), Lúbrigo (La Coruña). Otros presentan palatalización de la l- inicial, fenómeno habitual en Asturias y Cataluña, como el Llobregat en Barcelona, ant. Rubricatus o *Lubricatus, idéntico al actual Llubriqueto en Lérida, Llobregales en Alicante, Llovera-s en Lérida y Llovio en Oviedo. Estos hidrónimos se corresponden con nombres celtas como Loberios o Loverios, forma variante Lubarus267, basados en un radical prerromano, base de numerosos hidrónimos en toda Europa, que adopta las variantes lob-o / lop-o y lub-o / lup-o, inevitablemente confundido e interpretado más tarde por el latín lupus, cast. lobo, con los que originalmente no guarda relación. De este modo se explican gran número de hidrónimos que contienen dicho elemento, como los hidrónimos hispano-árabes Guadalupe y Guadaloba (Extremadura.
són hidrònims ‘lope, lupe’. A l’Aragó el riu Guadalope i el Guadalopillo. Veiem com es relaciona amb l’iber escrit ‘olo’ “riu” que perd la primera /o/ quan passa a ‘llo-’: “Llobregat”. ‘Olo’ és el nom antic de l’Ebre i del Llastres ‘Oloaster’. En toponímia observem Olesa, Olot, Oló, Olvan, etc., poblacions per on passa un riu. D’aquesta manera el ‘lope’ seria ‘olope, olobe’ que de forma popular es relacionaria amb ‘lobo’ i “llop”.
Això ens porta primer a preguntar a quina llengua correspon ‘lope’ atenent a l’àmplia geografia europea (Cantalupo a Itàlia, Chanteloup a França) denominació referent a “aigua” o “riu”. Observem que aquest hidrònim comparteix les mateixes àrees geogràfiques que l’orònim ‘pala’ “roca, pedra i muntanya”, noms que porten moltes de les nostres muntanyes i al Pirineu, també com a variants ‘bala’i ‘mala’. Estaríem parlant d’una llengua “protoibèrica o d’una “preibèrica” d’un origen lígur no indoeuropeu com també ho és “quer” “penya”.
CANTALAVELLA / CANTALAVIEJA procedeix de CANTA “riu” i LABELLA>LAPIELLA de “lapi” llatí “pedra” roca sobre la qual està el poble.
Són uns topònims prou fantàstics. No m’imagino un llop cantant o un lloc on es graten els llops. Una descripció acurada de Gratallops la trobem a https://ca.wikipedia.org/wiki/Gratallops
“És un terme municipal, com molts del Priorat, orogràficament complex, amb tota una sèrie de barrancs afluents tots del riu Montsant i les carenes que delimiten les seves valls. Tot el límit de ponent, molt sinuós, està conformat pel mateix riu Montsant, mentre que el sud, el marca un altre riu prou sinuós: el riu de Siurana, que també marca el tros sud del límit de llevant. Un tros del de llevant arriba a tocar del mateix poble de Gratallops… El poble és dalt la carena que separa les valls dels dos rius principals de la comarca: el de Montsant a ponent i el de Siurana a llevant. Aquests dos rius s’ajunten just a l’extrem sud-oest del terme de Gratallops. El Montsant és l’eix de la meitat occidental del terme.”
Els “llops” són els rius i el ‘grata’ el lloc alt del poble. ‘escabra, crapta, grieta, quebrada”. Terreny trencat i “llop” d’un ‘lubre’de “lubricar, fer lliscar, “corrent, torrent”,
De Cantallops en tenim un a l’Alt Penedès, un Cantallops d’Avinyonet i un altre Cantallops a l’Alt Empordà.
A Cantallops del Penedès l’Enciclopèdia Catalana informa:
“Poble de l’Alt Penedès, al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels municipis de Subirats i d’Avinyonet del Penedès, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli, respectivament”.
Cantallops d’Avinyonet trobem l’explicació en la seva web:https://www.clubrural.com/que-ver/barcelona/cantallops-d0-avinyonet “Este municipio lo encontrarás a ambos lados del torrente dels Gorgs…,
A Cantallops de l’Alt Empordà l’Enciclopèdia Catalana ens diu:
“El terme és drenat de N a S per la capçalera de la riera de Torrelles, que neix a la serra de les Canals i és tributària, per l’esquerra, del Llobregat d’Empordà (que pertany a la conca de la Muga, com tots els de la serra de l’Albera), aigua avall del municipi de Cantallops. Altres petits barrancs i torrenteres, afluents de la de Torrelles, reguen també el territori, dels quals el més important és la riera de la Verneda, al SW. Hi ha nombroses fonts, algunes de les quals sulfuroses, especialment al sector nord-oriental, com la font de la Solana, la font de la Tina, la Font Nova i la font del Ferreret”
‘Canta’ es refereix a “aigües” . Tenim Gallicant La Garriga, al costat del riu Congost. Gallicant al Baix Camp prop del Puig de Gallicant sobre el riu Ciurana, riu Galligants de Girona, riu de molt pendent que neix a les Gavarres. Gallocanta, llacuna entre serres altes. A Cantalapiedra petites llacunes, lavajos charcas de agua. Caranta “llera rocosa”. ‘Gall, galli gallur “llocs alts”.
Cantallops ‘canta-lupe’ “on llisca l’aigua, riera”
Desembre 2021
Antoni Jaquemot