Categories
Toponímia

Estudi de topònims antics principalment de l’Empordà i la Garrotxa

AGOGIA ‘aguja’ Sant Aniol d’Agulla; ‘ago’ “boca”, ‘gia’ “cadira, replà” la balma de l’interior de la capella que està sobre un replà”.

AGUNIUM, riu d’Agogia (Sant Aniol) ‘ago amnium’ ‘amnio’ “aigua en llatí”

BICHILIBIM Vall del Riu ‘biki-llim. Es refereix a les dues rieres que s’ajunten, el riu de la vall i el Torrent de Tumany que porten llims.

BEIEDO Baget BAI-ETI “conques”

LEBORA Llebro. Torrent. És una variant de ‘llobre’ de “lubricar” que ha donat en molts indrets “llops” com CANTALLOPS “lliscar l’aigua”

REXAGO i RIXACO , “rieres, rius petits”

TER riu, antic TEKER>TEZER>TEER>TER, en iber ‘teker’ i ‘tiker’ són sufixos d’un nom, és un adjectiu, també en noms personals que remeten a un atribut: “el gran, els grans”.

REVIDAZER “ribes del Tezer” (Ter)

TREGURANO Tregurà de Tregur TERGUR “límit del, riu Ter” Ter>tezer>teer>ter. “l’alt Ter”

BOLOSSO Bolòs Lloc sota un escarpat, com Voló (Boulou), Boltanya castell sobre una muntanya embarrancada. Potser de “mola”; ‘mole’.

IPSA ARZA Salarça basc ‘artza’ “el garbell” “lloc on es garbellava el blat”

BESTRACANO castell potser de ‘estragar’ assolat, devastat

OVOXO Oix “lloc d’ovins” (Coromines)

URKEA<URCEA VALL, Vall-urz> Vallors Terme de Sant Hilari Sacalm i de Santa Coloma de Farners de ‘urki’ basc “bedoll”

BIANYA ‘bi-ania’ “dos rius” ‘amni’ “aigua, riu” de base indoeuropea, Mnemos, forma poètica de les divinitats de l’aigua amb les nàiades

TREU ‘trau’ “forat, esquerda” origen indoeuropeu

VALLABRIGA Vall aprica, abrigat, assolellat. Nom llatí.

BASSAGOTI Bassagoda ibèric ‘barsa>bassa’ basc ‘baso’ “lloc feréstec, rural, abrupte, boscós, o sigui, una garrotxa i ‘goite’, ibèric, basc ‘goiti. “alt”.“L’alt de la garrotxa”

PERRA BUGATI Pedra Forada, trencada. ‘forat>borat’

MAGULELLUM / MAGALELLUM Gumarell de ‘màcula’, maculat “raspat”, “tacat”, “magolat”

ALLONEM nom de les cingleres de la Manllada, segurament de ‘allau’ “caiguda de pedres”, d’origen ibèric

NUCEM de “nou”, “noguera”

TELEXANO Talaixà potser derivat d’un nom personal o bé de ‘tala’ cèltic “front” “del lloc de tala, del front”

BITINGA Mieres Miliarias “camp de mills”. Bitinga “unió de dos (camins)” de “tingle, peça d’unió” nom celta o germànic.

OLOTIS Olot de ‘olo’ “riu” “al costat del riu”, el Fluvià

GRAXANTURRI Creixenturri , castell, turris Crescentis, “torre de guaita”

GORNI, Gurn, castell i riu, basc ‘gurni’“vermellós” a la Vall de Joanetes

SADERNES “ses dernes” “parcel·les de camp, tros, son”

BERRORE riu Borró, basc ‘berro’ “lloc obac i humit”

LIZERCA riu Llierca Basc ‘leiza’ “abisme, barranc, terra escabrosa

DARNICES Darnius de ‘dernes’ “parcel·les de camp”

LERTIO vil·la Lercio Llers, “pineda” basc ‘ler’ “pi”.

BISULDUNI Besalú de l’ibèric ‘biz.ildun’ “ciutat doble ( entre dos rius)

MONTIRON sembla un diminutiu com montoret o turonet que no el veig. Podria tractar-se de ‘untir’ “pous” “sorgiments d’aigua” de ‘unda’ “aigua”

CANTENNOS Cantenys. El riu que baixa de Cantenys al clot del Cau. De “canta” “lloc d’aigua”

CENTENO “que fa el número “cent” de distància d’una població. Un estadi 185 m., cent: 18,5 Km.

BASCHARA Bàscara en basc ‘bazka’ “pastura, menjar”

BASSE, BAS Vall d’en Bas. De l’ibèric “oli”, bàssia, recipient d’oli; basc ‘basitu’ “untar”.

PONTÓS “pontons” entre el rius Fluvià i Muga. Hi ha un important jaciment ibèric, en iber ciutat era ‘ildir’ o ‘ildun’

STERRIAE riu Terri afluent del Ter; ‘tezerri’ igual que el Ter, seria ‘Tekerri’ diminutiu

COTLLIURE (Collioure) de ‘kauto-ildur’ “el port d’Iliber (Elna) que seria el Port-Vendres, de Venus”.

NYER els nyerros contra els Cadells (Història). Procedeix de ‘angi-erre’ “devessa negra”.

PINNITA “pineda” ermita a la serra de Rodes.

SAMBUCA, riu Muga. Nom de procedència mediterrani de “pont llevadís, passera”

MALEXO MARIS Castelló d’Empúries “malecó”

BITINGA (BADENGA) Bellcarie d’Empordà (bitè, bestiar de llana)

CULIP “sina, forma rodona, cala” ‘kulez’ ibèric Cap de Creus

PALICORNA “palacurne’ “palet d’or” Platja de Cadaqués”

ARMORRODES Port de la Selva. RODES Roses: Nom hipotètic grec, però els rodis no van estar-hi mai segons els arqueòlegs i historiadors. Devia ser un nom ibèric mal entès pels grecs de ‘URDA’ “sal” el SALATAR (urda>ruda>rode). Nom que va rebre el santuari de Sant Pere al cim (MOR) de la serra de TONO (tuna, cova, dòlmens) i que va donar nom al Port de la Selva com a “Port vora Rodes” AR-MOR-RODES (‘ar’ és paraula lígur “prop”. Arles de Provença era AR-LATI “vora mar”). Això vol dir que el nom iber de Port de la Selva seria un altre. Tanca el nord de la cala del port un lloc anomenat BELESER, ‘bel’ vol dir “cap” i ‘belez’ és un nom personal ibèric

MAGRIGUL Magrigerum Vall de Cala Montjoi “macròcol” “(vall) llargarota” grec-llatí

TABELLARIA, (Tallabre, Talabre, Talavera, Tudela) iber ‘tarbeli’ escrit en el plom d’Ullastret: “entre caps” el Cap de Creus”

BUDIGA Valleta comtat de Peralada (termes de Llançà, Madrés, Budiga, Miralles i Serra Perario) “Boïga”, del celta “terreny cremat per sembrar”.

IS-ERGA, NI-ERGA, D’ERGA (vil·les de noms personals) iber “erga’ (erriga) “població” ‘is, ise’ “casa (itse, etxe basc) “casa del poble”; ‘ni-erga’ “el meu poble” .

BEBITA (BEUDA) basc ‘behor-bide’ “camí de vaques”

LEOKARKARI Càrcer. Entre Torroella i l’Estartit. El Montgrí era anomenat MALONES “blanquinós”. El nom de la muntanya seria KARKAR i LEO del grec LEUKE “blanc”.

SACHAR vil·la. Nom ibèric SAKAR convertit en Sacra: Vilasacra

ELPERICI vil·la lloc desconegut basc ‘lebera’ “flor de castanya”; ‘leberiki’ “castanyer”

TOLONE Peralada fa esment a un “toll” del riu Llobregat d’Empordà.

CLODIANO riu Fluvià fa referència a la CLOTA nom del port grec d’Empúries amb mateix nom de “port” a Riells que va ser el campament romà de lluita contra els ibers; kálatior surt escrit en iber al plom d’Ensérune junt amb tuntiken “els d’undika”.

AREZ >ARAZ>ÀREU>ARO Vall d’Aro, “del pla” i riu Daró.

Kelgiko escrit ibèric en una ceràmica d’Ullastret, “de ‘kelgi’ “el CELSÀ” prop d’Ullastret..kel vol dir “lloc d’aturada, de repòs” En un altre escrit d’Ullastret ens presenta un personatge que es diu UNIBELO i en època carolíngia el poblat ibèric del Puig de Sant Andreu es convertí en el castell de BELLUS

CELEBANTICO El Celeban és la muntanya del Cap de San Sebastià on hi ha un poblat ibèric.

BEGUR Sota el “gur” “l’alt’, “la punta” on està el castell.

LLAFRANC de llavar, rentar, fabricació de ceràmica, lloc de rentar llavaranc llavanera

IECSALIS Guíxols, Sant Feliu, referent al turó on està actualment l’edifici del salvament marítim; de ‘itzal’ ‘etxe’ lloc cobert, protegit, ombra, cases en basc. Les edificacions del poblat ibèric

FIGARIAS, Figueres. De “figures”, modelar, formar, oficis de terrisser, del barri de “tàpies i tapioles”.

Bibliografia

Coromines, Joan Onomàsticon Cataloniae

Folch Iglesias, Cristian. Els territoris del Nord-est de Catalunya durant l’Alta Edat Mitjana

Puigdevall i Diuné, Narcís. Els documents sobre la Garrotxa dels segles IX i X

Bolòs, Jordi. Història del paisatge, toponímia i cartografia a Catalunya a l’Edat Mitjana.

Azkue diccionari Orotariko Euskal Hiztegi Euskaltzaindia

Corpus Iberika Cathalaunia.org

García y Bellido, A España y los españoles hace dos mil años

Orduña Azanar, Eduardo Los número ibéricos y el vascoiberismo pàg. 530 clodianus kálatior

Juny 2024

Antoni Jaquemot